Resoleu a
a = \frac{\sqrt{7} + 1}{2} \approx 1,822875656
a=\frac{1-\sqrt{7}}{2}\approx -0,822875656
Compartir
Copiat al porta-retalls
-2a^{2}-2a-3+4a^{2}=0
Afegiu 4a^{2} als dos costats.
2a^{2}-2a-3=0
Combineu -2a^{2} i 4a^{2} per obtenir 2a^{2}.
a=\frac{-\left(-2\right)±\sqrt{\left(-2\right)^{2}-4\times 2\left(-3\right)}}{2\times 2}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu 2 per a, -2 per b i -3 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
a=\frac{-\left(-2\right)±\sqrt{4-4\times 2\left(-3\right)}}{2\times 2}
Eleveu -2 al quadrat.
a=\frac{-\left(-2\right)±\sqrt{4-8\left(-3\right)}}{2\times 2}
Multipliqueu -4 per 2.
a=\frac{-\left(-2\right)±\sqrt{4+24}}{2\times 2}
Multipliqueu -8 per -3.
a=\frac{-\left(-2\right)±\sqrt{28}}{2\times 2}
Sumeu 4 i 24.
a=\frac{-\left(-2\right)±2\sqrt{7}}{2\times 2}
Calculeu l'arrel quadrada de 28.
a=\frac{2±2\sqrt{7}}{2\times 2}
El contrari de -2 és 2.
a=\frac{2±2\sqrt{7}}{4}
Multipliqueu 2 per 2.
a=\frac{2\sqrt{7}+2}{4}
Ara resoleu l'equació a=\frac{2±2\sqrt{7}}{4} quan ± és més. Sumeu 2 i 2\sqrt{7}.
a=\frac{\sqrt{7}+1}{2}
Dividiu 2+2\sqrt{7} per 4.
a=\frac{2-2\sqrt{7}}{4}
Ara resoleu l'equació a=\frac{2±2\sqrt{7}}{4} quan ± és menys. Resteu 2\sqrt{7} de 2.
a=\frac{1-\sqrt{7}}{2}
Dividiu 2-2\sqrt{7} per 4.
a=\frac{\sqrt{7}+1}{2} a=\frac{1-\sqrt{7}}{2}
L'equació ja s'ha resolt.
-2a^{2}-2a-3+4a^{2}=0
Afegiu 4a^{2} als dos costats.
2a^{2}-2a-3=0
Combineu -2a^{2} i 4a^{2} per obtenir 2a^{2}.
2a^{2}-2a=3
Afegiu 3 als dos costats. Qualsevol valor més zero dóna com a resultat el mateix valor.
\frac{2a^{2}-2a}{2}=\frac{3}{2}
Dividiu els dos costats per 2.
a^{2}+\left(-\frac{2}{2}\right)a=\frac{3}{2}
En dividir per 2 es desfà la multiplicació per 2.
a^{2}-a=\frac{3}{2}
Dividiu -2 per 2.
a^{2}-a+\left(-\frac{1}{2}\right)^{2}=\frac{3}{2}+\left(-\frac{1}{2}\right)^{2}
Dividiu -1, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir -\frac{1}{2}. A continuació, sumeu el quadrat del nombre -\frac{1}{2} als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
a^{2}-a+\frac{1}{4}=\frac{3}{2}+\frac{1}{4}
Per elevar -\frac{1}{2} al quadrat, eleveu al quadrat el numerador i el denominador de la fracció.
a^{2}-a+\frac{1}{4}=\frac{7}{4}
Sumeu \frac{3}{2} i \frac{1}{4} trobant un denominador comú i sumant-ne els numeradors. A continuació, reduïu la fracció al màxim sempre que sigui possible.
\left(a-\frac{1}{2}\right)^{2}=\frac{7}{4}
Factor a^{2}-a+\frac{1}{4}. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(a-\frac{1}{2}\right)^{2}}=\sqrt{\frac{7}{4}}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
a-\frac{1}{2}=\frac{\sqrt{7}}{2} a-\frac{1}{2}=-\frac{\sqrt{7}}{2}
Simplifiqueu.
a=\frac{\sqrt{7}+1}{2} a=\frac{1-\sqrt{7}}{2}
Sumeu \frac{1}{2} als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}