Resoleu t
t = \frac{\sqrt{609} + 23}{8} \approx 5,95974067
t=\frac{23-\sqrt{609}}{8}\approx -0,20974067
Compartir
Copiat al porta-retalls
-16t^{2}+92t+20=0
Totes les equacions amb la fórmula ax^{2}+bx+c=0 es poden resoldre utilitzant la fórmula quadràtica següent: \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}. La fórmula quadràtica ofereix dues solucions: una quan ± és una suma i una altra quan és una resta.
t=\frac{-92±\sqrt{92^{2}-4\left(-16\right)\times 20}}{2\left(-16\right)}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu -16 per a, 92 per b i 20 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
t=\frac{-92±\sqrt{8464-4\left(-16\right)\times 20}}{2\left(-16\right)}
Eleveu 92 al quadrat.
t=\frac{-92±\sqrt{8464+64\times 20}}{2\left(-16\right)}
Multipliqueu -4 per -16.
t=\frac{-92±\sqrt{8464+1280}}{2\left(-16\right)}
Multipliqueu 64 per 20.
t=\frac{-92±\sqrt{9744}}{2\left(-16\right)}
Sumeu 8464 i 1280.
t=\frac{-92±4\sqrt{609}}{2\left(-16\right)}
Calculeu l'arrel quadrada de 9744.
t=\frac{-92±4\sqrt{609}}{-32}
Multipliqueu 2 per -16.
t=\frac{4\sqrt{609}-92}{-32}
Ara resoleu l'equació t=\frac{-92±4\sqrt{609}}{-32} quan ± és més. Sumeu -92 i 4\sqrt{609}.
t=\frac{23-\sqrt{609}}{8}
Dividiu -92+4\sqrt{609} per -32.
t=\frac{-4\sqrt{609}-92}{-32}
Ara resoleu l'equació t=\frac{-92±4\sqrt{609}}{-32} quan ± és menys. Resteu 4\sqrt{609} de -92.
t=\frac{\sqrt{609}+23}{8}
Dividiu -92-4\sqrt{609} per -32.
t=\frac{23-\sqrt{609}}{8} t=\frac{\sqrt{609}+23}{8}
L'equació ja s'ha resolt.
-16t^{2}+92t+20=0
Les equacions quadràtiques com aquesta es poden resoldre calculant-ne el quadrat. Per fer-ho, primer l'equació ha de tenir la forma x^{2}+bx=c.
-16t^{2}+92t+20-20=-20
Resteu 20 als dos costats de l'equació.
-16t^{2}+92t=-20
En restar 20 a si mateix s'obté 0.
\frac{-16t^{2}+92t}{-16}=-\frac{20}{-16}
Dividiu els dos costats per -16.
t^{2}+\frac{92}{-16}t=-\frac{20}{-16}
En dividir per -16 es desfà la multiplicació per -16.
t^{2}-\frac{23}{4}t=-\frac{20}{-16}
Redueix la fracció \frac{92}{-16} al màxim extraient i anul·lant 4.
t^{2}-\frac{23}{4}t=\frac{5}{4}
Redueix la fracció \frac{-20}{-16} al màxim extraient i anul·lant 4.
t^{2}-\frac{23}{4}t+\left(-\frac{23}{8}\right)^{2}=\frac{5}{4}+\left(-\frac{23}{8}\right)^{2}
Dividiu -\frac{23}{4}, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir -\frac{23}{8}. A continuació, sumeu el quadrat del nombre -\frac{23}{8} als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
t^{2}-\frac{23}{4}t+\frac{529}{64}=\frac{5}{4}+\frac{529}{64}
Per elevar -\frac{23}{8} al quadrat, eleveu al quadrat el numerador i el denominador de la fracció.
t^{2}-\frac{23}{4}t+\frac{529}{64}=\frac{609}{64}
Sumeu \frac{5}{4} i \frac{529}{64} trobant un denominador comú i sumant-ne els numeradors. A continuació, reduïu la fracció al màxim sempre que sigui possible.
\left(t-\frac{23}{8}\right)^{2}=\frac{609}{64}
Factor t^{2}-\frac{23}{4}t+\frac{529}{64}. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(t-\frac{23}{8}\right)^{2}}=\sqrt{\frac{609}{64}}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
t-\frac{23}{8}=\frac{\sqrt{609}}{8} t-\frac{23}{8}=-\frac{\sqrt{609}}{8}
Simplifiqueu.
t=\frac{\sqrt{609}+23}{8} t=\frac{23-\sqrt{609}}{8}
Sumeu \frac{23}{8} als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}