(- { y }^{ 2 } +3y+5=0)
Resoleu y
y = \frac{\sqrt{29} + 3}{2} \approx 4,192582404
y=\frac{3-\sqrt{29}}{2}\approx -1,192582404
Gràfic
Compartir
Copiat al porta-retalls
-y^{2}+3y+5=0
Totes les equacions amb la fórmula ax^{2}+bx+c=0 es poden resoldre utilitzant la fórmula quadràtica següent: \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}. La fórmula quadràtica ofereix dues solucions: una quan ± és una suma i una altra quan és una resta.
y=\frac{-3±\sqrt{3^{2}-4\left(-1\right)\times 5}}{2\left(-1\right)}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu -1 per a, 3 per b i 5 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
y=\frac{-3±\sqrt{9-4\left(-1\right)\times 5}}{2\left(-1\right)}
Eleveu 3 al quadrat.
y=\frac{-3±\sqrt{9+4\times 5}}{2\left(-1\right)}
Multipliqueu -4 per -1.
y=\frac{-3±\sqrt{9+20}}{2\left(-1\right)}
Multipliqueu 4 per 5.
y=\frac{-3±\sqrt{29}}{2\left(-1\right)}
Sumeu 9 i 20.
y=\frac{-3±\sqrt{29}}{-2}
Multipliqueu 2 per -1.
y=\frac{\sqrt{29}-3}{-2}
Ara resoleu l'equació y=\frac{-3±\sqrt{29}}{-2} quan ± és més. Sumeu -3 i \sqrt{29}.
y=\frac{3-\sqrt{29}}{2}
Dividiu -3+\sqrt{29} per -2.
y=\frac{-\sqrt{29}-3}{-2}
Ara resoleu l'equació y=\frac{-3±\sqrt{29}}{-2} quan ± és menys. Resteu \sqrt{29} de -3.
y=\frac{\sqrt{29}+3}{2}
Dividiu -3-\sqrt{29} per -2.
y=\frac{3-\sqrt{29}}{2} y=\frac{\sqrt{29}+3}{2}
L'equació ja s'ha resolt.
-y^{2}+3y+5=0
Les equacions quadràtiques com aquesta es poden resoldre calculant-ne el quadrat. Per fer-ho, primer l'equació ha de tenir la forma x^{2}+bx=c.
-y^{2}+3y+5-5=-5
Resteu 5 als dos costats de l'equació.
-y^{2}+3y=-5
En restar 5 a si mateix s'obté 0.
\frac{-y^{2}+3y}{-1}=-\frac{5}{-1}
Dividiu els dos costats per -1.
y^{2}+\frac{3}{-1}y=-\frac{5}{-1}
En dividir per -1 es desfà la multiplicació per -1.
y^{2}-3y=-\frac{5}{-1}
Dividiu 3 per -1.
y^{2}-3y=5
Dividiu -5 per -1.
y^{2}-3y+\left(-\frac{3}{2}\right)^{2}=5+\left(-\frac{3}{2}\right)^{2}
Dividiu -3, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir -\frac{3}{2}. A continuació, sumeu el quadrat del nombre -\frac{3}{2} als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
y^{2}-3y+\frac{9}{4}=5+\frac{9}{4}
Per elevar -\frac{3}{2} al quadrat, eleveu al quadrat el numerador i el denominador de la fracció.
y^{2}-3y+\frac{9}{4}=\frac{29}{4}
Sumeu 5 i \frac{9}{4}.
\left(y-\frac{3}{2}\right)^{2}=\frac{29}{4}
Factor y^{2}-3y+\frac{9}{4}. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(y-\frac{3}{2}\right)^{2}}=\sqrt{\frac{29}{4}}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
y-\frac{3}{2}=\frac{\sqrt{29}}{2} y-\frac{3}{2}=-\frac{\sqrt{29}}{2}
Simplifiqueu.
y=\frac{\sqrt{29}+3}{2} y=\frac{3-\sqrt{29}}{2}
Sumeu \frac{3}{2} als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}