Resoleu k
k=\frac{\sqrt{105}}{20}-\frac{1}{4}\approx 0,262347538
k=-\frac{\sqrt{105}}{20}-\frac{1}{4}\approx -0,762347538
Prova
Quadratic Equation
( k + \frac { 1 } { 4 } ) ^ { 2 } - \frac { 1 } { 16 } - \frac { 1 } { 5 } = 0
Compartir
Copiat al porta-retalls
k^{2}+\frac{1}{2}k+\frac{1}{16}-\frac{1}{16}-\frac{1}{5}=0
Utilitzeu el teorema del binomi \left(a+b\right)^{2}=a^{2}+2ab+b^{2} per desenvolupar \left(k+\frac{1}{4}\right)^{2}.
k^{2}+\frac{1}{2}k-\frac{1}{5}=0
Resteu \frac{1}{16} de \frac{1}{16} per obtenir 0.
k=\frac{-\frac{1}{2}±\sqrt{\left(\frac{1}{2}\right)^{2}-4\left(-\frac{1}{5}\right)}}{2}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu 1 per a, \frac{1}{2} per b i -\frac{1}{5} per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
k=\frac{-\frac{1}{2}±\sqrt{\frac{1}{4}-4\left(-\frac{1}{5}\right)}}{2}
Per elevar \frac{1}{2} al quadrat, eleveu al quadrat el numerador i el denominador de la fracció.
k=\frac{-\frac{1}{2}±\sqrt{\frac{1}{4}+\frac{4}{5}}}{2}
Multipliqueu -4 per -\frac{1}{5}.
k=\frac{-\frac{1}{2}±\sqrt{\frac{21}{20}}}{2}
Sumeu \frac{1}{4} i \frac{4}{5} trobant un denominador comú i sumant-ne els numeradors. A continuació, reduïu la fracció al màxim sempre que sigui possible.
k=\frac{-\frac{1}{2}±\frac{\sqrt{105}}{10}}{2}
Calculeu l'arrel quadrada de \frac{21}{20}.
k=\frac{\frac{\sqrt{105}}{10}-\frac{1}{2}}{2}
Ara resoleu l'equació k=\frac{-\frac{1}{2}±\frac{\sqrt{105}}{10}}{2} quan ± és més. Sumeu -\frac{1}{2} i \frac{\sqrt{105}}{10}.
k=\frac{\sqrt{105}}{20}-\frac{1}{4}
Dividiu -\frac{1}{2}+\frac{\sqrt{105}}{10} per 2.
k=\frac{-\frac{\sqrt{105}}{10}-\frac{1}{2}}{2}
Ara resoleu l'equació k=\frac{-\frac{1}{2}±\frac{\sqrt{105}}{10}}{2} quan ± és menys. Resteu \frac{\sqrt{105}}{10} de -\frac{1}{2}.
k=-\frac{\sqrt{105}}{20}-\frac{1}{4}
Dividiu -\frac{1}{2}-\frac{\sqrt{105}}{10} per 2.
k=\frac{\sqrt{105}}{20}-\frac{1}{4} k=-\frac{\sqrt{105}}{20}-\frac{1}{4}
L'equació ja s'ha resolt.
k^{2}+\frac{1}{2}k+\frac{1}{16}-\frac{1}{16}-\frac{1}{5}=0
Utilitzeu el teorema del binomi \left(a+b\right)^{2}=a^{2}+2ab+b^{2} per desenvolupar \left(k+\frac{1}{4}\right)^{2}.
k^{2}+\frac{1}{2}k-\frac{1}{5}=0
Resteu \frac{1}{16} de \frac{1}{16} per obtenir 0.
k^{2}+\frac{1}{2}k=\frac{1}{5}
Afegiu \frac{1}{5} als dos costats. Qualsevol valor més zero dóna com a resultat el mateix valor.
k^{2}+\frac{1}{2}k+\left(\frac{1}{4}\right)^{2}=\frac{1}{5}+\left(\frac{1}{4}\right)^{2}
Dividiu \frac{1}{2}, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir \frac{1}{4}. A continuació, sumeu el quadrat del nombre \frac{1}{4} als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
k^{2}+\frac{1}{2}k+\frac{1}{16}=\frac{1}{5}+\frac{1}{16}
Per elevar \frac{1}{4} al quadrat, eleveu al quadrat el numerador i el denominador de la fracció.
k^{2}+\frac{1}{2}k+\frac{1}{16}=\frac{21}{80}
Sumeu \frac{1}{5} i \frac{1}{16} trobant un denominador comú i sumant-ne els numeradors. A continuació, reduïu la fracció al màxim sempre que sigui possible.
\left(k+\frac{1}{4}\right)^{2}=\frac{21}{80}
Factor k^{2}+\frac{1}{2}k+\frac{1}{16}. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(k+\frac{1}{4}\right)^{2}}=\sqrt{\frac{21}{80}}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
k+\frac{1}{4}=\frac{\sqrt{105}}{20} k+\frac{1}{4}=-\frac{\sqrt{105}}{20}
Simplifiqueu.
k=\frac{\sqrt{105}}{20}-\frac{1}{4} k=-\frac{\sqrt{105}}{20}-\frac{1}{4}
Resteu \frac{1}{4} als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}