Resoleu x
x=\sqrt{7}+1\approx 3,645751311
x=1-\sqrt{7}\approx -1,645751311
Gràfic
Compartir
Copiat al porta-retalls
2x^{2}-x-6-x\left(x+1\right)=0
Utilitzeu la propietat distributiva per multiplicar 2x+3 per x-2 i combinar-los com termes.
2x^{2}-x-6-\left(x^{2}+x\right)=0
Utilitzeu la propietat distributiva per multiplicar x per x+1.
2x^{2}-x-6-x^{2}-x=0
Per trobar l'oposat de x^{2}+x, cerqueu l'oposat de cada terme.
x^{2}-x-6-x=0
Combineu 2x^{2} i -x^{2} per obtenir x^{2}.
x^{2}-2x-6=0
Combineu -x i -x per obtenir -2x.
x=\frac{-\left(-2\right)±\sqrt{\left(-2\right)^{2}-4\left(-6\right)}}{2}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu 1 per a, -2 per b i -6 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
x=\frac{-\left(-2\right)±\sqrt{4-4\left(-6\right)}}{2}
Eleveu -2 al quadrat.
x=\frac{-\left(-2\right)±\sqrt{4+24}}{2}
Multipliqueu -4 per -6.
x=\frac{-\left(-2\right)±\sqrt{28}}{2}
Sumeu 4 i 24.
x=\frac{-\left(-2\right)±2\sqrt{7}}{2}
Calculeu l'arrel quadrada de 28.
x=\frac{2±2\sqrt{7}}{2}
El contrari de -2 és 2.
x=\frac{2\sqrt{7}+2}{2}
Ara resoleu l'equació x=\frac{2±2\sqrt{7}}{2} quan ± és més. Sumeu 2 i 2\sqrt{7}.
x=\sqrt{7}+1
Dividiu 2+2\sqrt{7} per 2.
x=\frac{2-2\sqrt{7}}{2}
Ara resoleu l'equació x=\frac{2±2\sqrt{7}}{2} quan ± és menys. Resteu 2\sqrt{7} de 2.
x=1-\sqrt{7}
Dividiu 2-2\sqrt{7} per 2.
x=\sqrt{7}+1 x=1-\sqrt{7}
L'equació ja s'ha resolt.
2x^{2}-x-6-x\left(x+1\right)=0
Utilitzeu la propietat distributiva per multiplicar 2x+3 per x-2 i combinar-los com termes.
2x^{2}-x-6-\left(x^{2}+x\right)=0
Utilitzeu la propietat distributiva per multiplicar x per x+1.
2x^{2}-x-6-x^{2}-x=0
Per trobar l'oposat de x^{2}+x, cerqueu l'oposat de cada terme.
x^{2}-x-6-x=0
Combineu 2x^{2} i -x^{2} per obtenir x^{2}.
x^{2}-2x-6=0
Combineu -x i -x per obtenir -2x.
x^{2}-2x=6
Afegiu 6 als dos costats. Qualsevol valor més zero dóna com a resultat el mateix valor.
x^{2}-2x+1=6+1
Dividiu -2, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir -1. A continuació, sumeu el quadrat del nombre -1 als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
x^{2}-2x+1=7
Sumeu 6 i 1.
\left(x-1\right)^{2}=7
Factor x^{2}-2x+1. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(x-1\right)^{2}}=\sqrt{7}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
x-1=\sqrt{7} x-1=-\sqrt{7}
Simplifiqueu.
x=\sqrt{7}+1 x=1-\sqrt{7}
Sumeu 1 als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}