Resoleu x
x=\frac{\sqrt{57}-5}{8}\approx 0,318729304
x=\frac{-\sqrt{57}-5}{8}\approx -1,568729304
Gràfic
Compartir
Copiat al porta-retalls
4x^{2}+4x+1=3-x
Utilitzeu el teorema del binomi \left(a+b\right)^{2}=a^{2}+2ab+b^{2} per desenvolupar \left(2x+1\right)^{2}.
4x^{2}+4x+1-3=-x
Resteu 3 en tots dos costats.
4x^{2}+4x-2=-x
Resteu 1 de 3 per obtenir -2.
4x^{2}+4x-2+x=0
Afegiu x als dos costats.
4x^{2}+5x-2=0
Combineu 4x i x per obtenir 5x.
x=\frac{-5±\sqrt{5^{2}-4\times 4\left(-2\right)}}{2\times 4}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu 4 per a, 5 per b i -2 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
x=\frac{-5±\sqrt{25-4\times 4\left(-2\right)}}{2\times 4}
Eleveu 5 al quadrat.
x=\frac{-5±\sqrt{25-16\left(-2\right)}}{2\times 4}
Multipliqueu -4 per 4.
x=\frac{-5±\sqrt{25+32}}{2\times 4}
Multipliqueu -16 per -2.
x=\frac{-5±\sqrt{57}}{2\times 4}
Sumeu 25 i 32.
x=\frac{-5±\sqrt{57}}{8}
Multipliqueu 2 per 4.
x=\frac{\sqrt{57}-5}{8}
Ara resoleu l'equació x=\frac{-5±\sqrt{57}}{8} quan ± és més. Sumeu -5 i \sqrt{57}.
x=\frac{-\sqrt{57}-5}{8}
Ara resoleu l'equació x=\frac{-5±\sqrt{57}}{8} quan ± és menys. Resteu \sqrt{57} de -5.
x=\frac{\sqrt{57}-5}{8} x=\frac{-\sqrt{57}-5}{8}
L'equació ja s'ha resolt.
4x^{2}+4x+1=3-x
Utilitzeu el teorema del binomi \left(a+b\right)^{2}=a^{2}+2ab+b^{2} per desenvolupar \left(2x+1\right)^{2}.
4x^{2}+4x+1+x=3
Afegiu x als dos costats.
4x^{2}+5x+1=3
Combineu 4x i x per obtenir 5x.
4x^{2}+5x=3-1
Resteu 1 en tots dos costats.
4x^{2}+5x=2
Resteu 3 de 1 per obtenir 2.
\frac{4x^{2}+5x}{4}=\frac{2}{4}
Dividiu els dos costats per 4.
x^{2}+\frac{5}{4}x=\frac{2}{4}
En dividir per 4 es desfà la multiplicació per 4.
x^{2}+\frac{5}{4}x=\frac{1}{2}
Redueix la fracció \frac{2}{4} al màxim extraient i anul·lant 2.
x^{2}+\frac{5}{4}x+\left(\frac{5}{8}\right)^{2}=\frac{1}{2}+\left(\frac{5}{8}\right)^{2}
Dividiu \frac{5}{4}, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir \frac{5}{8}. A continuació, sumeu el quadrat del nombre \frac{5}{8} als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
x^{2}+\frac{5}{4}x+\frac{25}{64}=\frac{1}{2}+\frac{25}{64}
Per elevar \frac{5}{8} al quadrat, eleveu al quadrat el numerador i el denominador de la fracció.
x^{2}+\frac{5}{4}x+\frac{25}{64}=\frac{57}{64}
Sumeu \frac{1}{2} i \frac{25}{64} trobant un denominador comú i sumant-ne els numeradors. A continuació, reduïu la fracció al màxim sempre que sigui possible.
\left(x+\frac{5}{8}\right)^{2}=\frac{57}{64}
Factor x^{2}+\frac{5}{4}x+\frac{25}{64}. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(x+\frac{5}{8}\right)^{2}}=\sqrt{\frac{57}{64}}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
x+\frac{5}{8}=\frac{\sqrt{57}}{8} x+\frac{5}{8}=-\frac{\sqrt{57}}{8}
Simplifiqueu.
x=\frac{\sqrt{57}-5}{8} x=\frac{-\sqrt{57}-5}{8}
Resteu \frac{5}{8} als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}