Resoleu x
x=0
x=-\frac{1}{2}=-0,5
Gràfic
Compartir
Copiat al porta-retalls
4x^{2}+4x+1=2x+1
Utilitzeu el teorema del binomi \left(a+b\right)^{2}=a^{2}+2ab+b^{2} per desenvolupar \left(2x+1\right)^{2}.
4x^{2}+4x+1-2x=1
Resteu 2x en tots dos costats.
4x^{2}+2x+1=1
Combineu 4x i -2x per obtenir 2x.
4x^{2}+2x+1-1=0
Resteu 1 en tots dos costats.
4x^{2}+2x=0
Resteu 1 de 1 per obtenir 0.
x\left(4x+2\right)=0
Simplifiqueu x.
x=0 x=-\frac{1}{2}
Per trobar solucions d'equació, resoleu x=0 i 4x+2=0.
4x^{2}+4x+1=2x+1
Utilitzeu el teorema del binomi \left(a+b\right)^{2}=a^{2}+2ab+b^{2} per desenvolupar \left(2x+1\right)^{2}.
4x^{2}+4x+1-2x=1
Resteu 2x en tots dos costats.
4x^{2}+2x+1=1
Combineu 4x i -2x per obtenir 2x.
4x^{2}+2x+1-1=0
Resteu 1 en tots dos costats.
4x^{2}+2x=0
Resteu 1 de 1 per obtenir 0.
x=\frac{-2±\sqrt{2^{2}}}{2\times 4}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu 4 per a, 2 per b i 0 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
x=\frac{-2±2}{2\times 4}
Calculeu l'arrel quadrada de 2^{2}.
x=\frac{-2±2}{8}
Multipliqueu 2 per 4.
x=\frac{0}{8}
Ara resoleu l'equació x=\frac{-2±2}{8} quan ± és més. Sumeu -2 i 2.
x=0
Dividiu 0 per 8.
x=-\frac{4}{8}
Ara resoleu l'equació x=\frac{-2±2}{8} quan ± és menys. Resteu 2 de -2.
x=-\frac{1}{2}
Redueix la fracció \frac{-4}{8} al màxim extraient i anul·lant 4.
x=0 x=-\frac{1}{2}
L'equació ja s'ha resolt.
4x^{2}+4x+1=2x+1
Utilitzeu el teorema del binomi \left(a+b\right)^{2}=a^{2}+2ab+b^{2} per desenvolupar \left(2x+1\right)^{2}.
4x^{2}+4x+1-2x=1
Resteu 2x en tots dos costats.
4x^{2}+2x+1=1
Combineu 4x i -2x per obtenir 2x.
4x^{2}+2x=1-1
Resteu 1 en tots dos costats.
4x^{2}+2x=0
Resteu 1 de 1 per obtenir 0.
\frac{4x^{2}+2x}{4}=\frac{0}{4}
Dividiu els dos costats per 4.
x^{2}+\frac{2}{4}x=\frac{0}{4}
En dividir per 4 es desfà la multiplicació per 4.
x^{2}+\frac{1}{2}x=\frac{0}{4}
Redueix la fracció \frac{2}{4} al màxim extraient i anul·lant 2.
x^{2}+\frac{1}{2}x=0
Dividiu 0 per 4.
x^{2}+\frac{1}{2}x+\left(\frac{1}{4}\right)^{2}=\left(\frac{1}{4}\right)^{2}
Dividiu \frac{1}{2}, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir \frac{1}{4}. A continuació, sumeu el quadrat del nombre \frac{1}{4} als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
x^{2}+\frac{1}{2}x+\frac{1}{16}=\frac{1}{16}
Per elevar \frac{1}{4} al quadrat, eleveu al quadrat el numerador i el denominador de la fracció.
\left(x+\frac{1}{4}\right)^{2}=\frac{1}{16}
Factor x^{2}+\frac{1}{2}x+\frac{1}{16}. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(x+\frac{1}{4}\right)^{2}}=\sqrt{\frac{1}{16}}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
x+\frac{1}{4}=\frac{1}{4} x+\frac{1}{4}=-\frac{1}{4}
Simplifiqueu.
x=0 x=-\frac{1}{2}
Resteu \frac{1}{4} als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}