Resoleu x
x=-\frac{1}{3}\approx -0,333333333
x=-1
Gràfic
Compartir
Copiat al porta-retalls
4x^{2}+4x+1=1+\left(x-1\right)\left(x+1\right)
Utilitzeu el teorema del binomi \left(a+b\right)^{2}=a^{2}+2ab+b^{2} per desenvolupar \left(2x+1\right)^{2}.
4x^{2}+4x+1=1+x^{2}-1
Considereu \left(x-1\right)\left(x+1\right). La multiplicació es pot transformar en una diferència de quadrats fent servir la regla: \left(a-b\right)\left(a+b\right)=a^{2}-b^{2}. Eleveu 1 al quadrat.
4x^{2}+4x+1=x^{2}
Resteu 1 de 1 per obtenir 0.
4x^{2}+4x+1-x^{2}=0
Resteu x^{2} en tots dos costats.
3x^{2}+4x+1=0
Combineu 4x^{2} i -x^{2} per obtenir 3x^{2}.
a+b=4 ab=3\times 1=3
Per resoldre l'equació, el factor de l'esquerra l'ha agrupat. Primer, cal tornar a escriure el costat esquerre de la mà a 3x^{2}+ax+bx+1. Per cercar a i b, configureu un sistema per resoldre.
a=1 b=3
Com que ab és positiu, a i b tenen el mateix inici de sessió. Atès que a+b és positiu, a i b són positius. L'únic parell d'aquest tipus és la solució del sistema.
\left(3x^{2}+x\right)+\left(3x+1\right)
Reescriviu 3x^{2}+4x+1 com a \left(3x^{2}+x\right)+\left(3x+1\right).
x\left(3x+1\right)+3x+1
Simplifiqueu x a 3x^{2}+x.
\left(3x+1\right)\left(x+1\right)
Simplifiqueu el terme comú 3x+1 mitjançant la propietat distributiva.
x=-\frac{1}{3} x=-1
Per trobar solucions d'equació, resoleu 3x+1=0 i x+1=0.
4x^{2}+4x+1=1+\left(x-1\right)\left(x+1\right)
Utilitzeu el teorema del binomi \left(a+b\right)^{2}=a^{2}+2ab+b^{2} per desenvolupar \left(2x+1\right)^{2}.
4x^{2}+4x+1=1+x^{2}-1
Considereu \left(x-1\right)\left(x+1\right). La multiplicació es pot transformar en una diferència de quadrats fent servir la regla: \left(a-b\right)\left(a+b\right)=a^{2}-b^{2}. Eleveu 1 al quadrat.
4x^{2}+4x+1=x^{2}
Resteu 1 de 1 per obtenir 0.
4x^{2}+4x+1-x^{2}=0
Resteu x^{2} en tots dos costats.
3x^{2}+4x+1=0
Combineu 4x^{2} i -x^{2} per obtenir 3x^{2}.
x=\frac{-4±\sqrt{4^{2}-4\times 3}}{2\times 3}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu 3 per a, 4 per b i 1 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
x=\frac{-4±\sqrt{16-4\times 3}}{2\times 3}
Eleveu 4 al quadrat.
x=\frac{-4±\sqrt{16-12}}{2\times 3}
Multipliqueu -4 per 3.
x=\frac{-4±\sqrt{4}}{2\times 3}
Sumeu 16 i -12.
x=\frac{-4±2}{2\times 3}
Calculeu l'arrel quadrada de 4.
x=\frac{-4±2}{6}
Multipliqueu 2 per 3.
x=-\frac{2}{6}
Ara resoleu l'equació x=\frac{-4±2}{6} quan ± és més. Sumeu -4 i 2.
x=-\frac{1}{3}
Redueix la fracció \frac{-2}{6} al màxim extraient i anul·lant 2.
x=-\frac{6}{6}
Ara resoleu l'equació x=\frac{-4±2}{6} quan ± és menys. Resteu 2 de -4.
x=-1
Dividiu -6 per 6.
x=-\frac{1}{3} x=-1
L'equació ja s'ha resolt.
4x^{2}+4x+1=1+\left(x-1\right)\left(x+1\right)
Utilitzeu el teorema del binomi \left(a+b\right)^{2}=a^{2}+2ab+b^{2} per desenvolupar \left(2x+1\right)^{2}.
4x^{2}+4x+1=1+x^{2}-1
Considereu \left(x-1\right)\left(x+1\right). La multiplicació es pot transformar en una diferència de quadrats fent servir la regla: \left(a-b\right)\left(a+b\right)=a^{2}-b^{2}. Eleveu 1 al quadrat.
4x^{2}+4x+1=x^{2}
Resteu 1 de 1 per obtenir 0.
4x^{2}+4x+1-x^{2}=0
Resteu x^{2} en tots dos costats.
3x^{2}+4x+1=0
Combineu 4x^{2} i -x^{2} per obtenir 3x^{2}.
3x^{2}+4x=-1
Resteu 1 en tots dos costats. Qualsevol valor restat a zero dóna com a resultat la seva negació.
\frac{3x^{2}+4x}{3}=-\frac{1}{3}
Dividiu els dos costats per 3.
x^{2}+\frac{4}{3}x=-\frac{1}{3}
En dividir per 3 es desfà la multiplicació per 3.
x^{2}+\frac{4}{3}x+\left(\frac{2}{3}\right)^{2}=-\frac{1}{3}+\left(\frac{2}{3}\right)^{2}
Dividiu \frac{4}{3}, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir \frac{2}{3}. A continuació, sumeu el quadrat del nombre \frac{2}{3} als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
x^{2}+\frac{4}{3}x+\frac{4}{9}=-\frac{1}{3}+\frac{4}{9}
Per elevar \frac{2}{3} al quadrat, eleveu al quadrat el numerador i el denominador de la fracció.
x^{2}+\frac{4}{3}x+\frac{4}{9}=\frac{1}{9}
Sumeu -\frac{1}{3} i \frac{4}{9} trobant un denominador comú i sumant-ne els numeradors. A continuació, reduïu la fracció al màxim sempre que sigui possible.
\left(x+\frac{2}{3}\right)^{2}=\frac{1}{9}
Factor x^{2}+\frac{4}{3}x+\frac{4}{9}. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(x+\frac{2}{3}\right)^{2}}=\sqrt{\frac{1}{9}}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
x+\frac{2}{3}=\frac{1}{3} x+\frac{2}{3}=-\frac{1}{3}
Simplifiqueu.
x=-\frac{1}{3} x=-1
Resteu \frac{2}{3} als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}