Resoleu x
x = \frac{3 \sqrt{3} + 3}{2} \approx 4,098076211
x=\frac{3-3\sqrt{3}}{2}\approx -1,098076211
Gràfic
Compartir
Copiat al porta-retalls
2x^{2}-6x=9
Totes les equacions amb la fórmula ax^{2}+bx+c=0 es poden resoldre utilitzant la fórmula quadràtica següent: \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}. La fórmula quadràtica ofereix dues solucions: una quan ± és una suma i una altra quan és una resta.
2x^{2}-6x-9=9-9
Resteu 9 als dos costats de l'equació.
2x^{2}-6x-9=0
En restar 9 a si mateix s'obté 0.
x=\frac{-\left(-6\right)±\sqrt{\left(-6\right)^{2}-4\times 2\left(-9\right)}}{2\times 2}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu 2 per a, -6 per b i -9 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
x=\frac{-\left(-6\right)±\sqrt{36-4\times 2\left(-9\right)}}{2\times 2}
Eleveu -6 al quadrat.
x=\frac{-\left(-6\right)±\sqrt{36-8\left(-9\right)}}{2\times 2}
Multipliqueu -4 per 2.
x=\frac{-\left(-6\right)±\sqrt{36+72}}{2\times 2}
Multipliqueu -8 per -9.
x=\frac{-\left(-6\right)±\sqrt{108}}{2\times 2}
Sumeu 36 i 72.
x=\frac{-\left(-6\right)±6\sqrt{3}}{2\times 2}
Calculeu l'arrel quadrada de 108.
x=\frac{6±6\sqrt{3}}{2\times 2}
El contrari de -6 és 6.
x=\frac{6±6\sqrt{3}}{4}
Multipliqueu 2 per 2.
x=\frac{6\sqrt{3}+6}{4}
Ara resoleu l'equació x=\frac{6±6\sqrt{3}}{4} quan ± és més. Sumeu 6 i 6\sqrt{3}.
x=\frac{3\sqrt{3}+3}{2}
Dividiu 6+6\sqrt{3} per 4.
x=\frac{6-6\sqrt{3}}{4}
Ara resoleu l'equació x=\frac{6±6\sqrt{3}}{4} quan ± és menys. Resteu 6\sqrt{3} de 6.
x=\frac{3-3\sqrt{3}}{2}
Dividiu 6-6\sqrt{3} per 4.
x=\frac{3\sqrt{3}+3}{2} x=\frac{3-3\sqrt{3}}{2}
L'equació ja s'ha resolt.
2x^{2}-6x=9
Les equacions quadràtiques com aquesta es poden resoldre calculant-ne el quadrat. Per fer-ho, primer l'equació ha de tenir la forma x^{2}+bx=c.
\frac{2x^{2}-6x}{2}=\frac{9}{2}
Dividiu els dos costats per 2.
x^{2}+\left(-\frac{6}{2}\right)x=\frac{9}{2}
En dividir per 2 es desfà la multiplicació per 2.
x^{2}-3x=\frac{9}{2}
Dividiu -6 per 2.
x^{2}-3x+\left(-\frac{3}{2}\right)^{2}=\frac{9}{2}+\left(-\frac{3}{2}\right)^{2}
Dividiu -3, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir -\frac{3}{2}. A continuació, sumeu el quadrat del nombre -\frac{3}{2} als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
x^{2}-3x+\frac{9}{4}=\frac{9}{2}+\frac{9}{4}
Per elevar -\frac{3}{2} al quadrat, eleveu al quadrat el numerador i el denominador de la fracció.
x^{2}-3x+\frac{9}{4}=\frac{27}{4}
Sumeu \frac{9}{2} i \frac{9}{4} trobant un denominador comú i sumant-ne els numeradors. A continuació, reduïu la fracció al màxim sempre que sigui possible.
\left(x-\frac{3}{2}\right)^{2}=\frac{27}{4}
Factor x^{2}-3x+\frac{9}{4}. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(x-\frac{3}{2}\right)^{2}}=\sqrt{\frac{27}{4}}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
x-\frac{3}{2}=\frac{3\sqrt{3}}{2} x-\frac{3}{2}=-\frac{3\sqrt{3}}{2}
Simplifiqueu.
x=\frac{3\sqrt{3}+3}{2} x=\frac{3-3\sqrt{3}}{2}
Sumeu \frac{3}{2} als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}