Resoleu y
y=\frac{2\sqrt{3}\times 5^{\frac{3}{4}}e^{-\frac{\arctan(\frac{\sqrt{41}}{2})i}{2}}}{5}\approx 1,866355157-1,372327065i
y=\frac{2\sqrt{3}\times 5^{\frac{3}{4}}e^{\frac{-\arctan(\frac{\sqrt{41}}{2})i+2\pi i}{2}}}{5}\approx -1,866355157+1,372327065i
y=\frac{2\sqrt{3}\times 5^{\frac{3}{4}}e^{\frac{\arctan(\frac{\sqrt{41}}{2})i}{2}}}{5}\approx 1,866355157+1,372327065i
y=\frac{2\sqrt{3}\times 5^{\frac{3}{4}}e^{\frac{\arctan(\frac{\sqrt{41}}{2})i+2\pi i}{2}}}{5}\approx -1,866355157-1,372327065i
Compartir
Copiat al porta-retalls
\frac{12^{2}}{y^{2}}+5y^{2}=16
Per elevar \frac{12}{y} a una potència, eleveu el numerador i el denominador a la potència en qüestió i dividiu-los.
\frac{12^{2}}{y^{2}}+\frac{5y^{2}y^{2}}{y^{2}}=16
Per afegir o restar les expressions, amplieu-les perquè els denominadors coincideixin. Multipliqueu 5y^{2} per \frac{y^{2}}{y^{2}}.
\frac{12^{2}+5y^{2}y^{2}}{y^{2}}=16
Com que \frac{12^{2}}{y^{2}} i \frac{5y^{2}y^{2}}{y^{2}} tenen el mateix denominador, afegiu-los mitjançant l'addició dels seus numeradors.
\frac{12^{2}+5y^{4}}{y^{2}}=16
Feu les multiplicacions a 12^{2}+5y^{2}y^{2}.
\frac{144+5y^{4}}{y^{2}}=16
Combineu els termes similars de 12^{2}+5y^{4}.
\frac{144+5y^{4}}{y^{2}}-16=0
Resteu 16 en tots dos costats.
\frac{144+5y^{4}}{y^{2}}-\frac{16y^{2}}{y^{2}}=0
Per afegir o restar les expressions, amplieu-les perquè els denominadors coincideixin. Multipliqueu 16 per \frac{y^{2}}{y^{2}}.
\frac{144+5y^{4}-16y^{2}}{y^{2}}=0
Com que \frac{144+5y^{4}}{y^{2}} i \frac{16y^{2}}{y^{2}} tenen el mateix denominador, resteu-los mitjançant la subtracció dels seus numeradors.
144+5y^{4}-16y^{2}=0
La variable y no pot ser igual a 0, ja que la divisió per zero no s'ha definit. Multipliqueu els dos costats de l'equació per y^{2}.
5t^{2}-16t+144=0
Substitueix t per y^{2}.
t=\frac{-\left(-16\right)±\sqrt{\left(-16\right)^{2}-4\times 5\times 144}}{2\times 5}
Totes les equacions amb el format ax^{2}+bx+c=0 es poden resoldre mitjançant la fórmula quadràtica: \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}. Substituïu 5 per a, -16 per b i 144 per c a la fórmula quadràtica.
t=\frac{16±\sqrt{-2624}}{10}
Feu els càlculs.
t=\frac{8+4\sqrt{41}i}{5} t=\frac{-4\sqrt{41}i+8}{5}
Resoleu l'equació t=\frac{16±\sqrt{-2624}}{10} considerant que ± és el signe més i ± és el signe menys.
y=\frac{2\sqrt{3}\times 5^{\frac{3}{4}}e^{\frac{\arctan(\frac{\sqrt{41}}{2})i+2\pi i}{2}}}{5} y=\frac{2\sqrt{3}\times 5^{\frac{3}{4}}e^{\frac{\arctan(\frac{\sqrt{41}}{2})i}{2}}}{5} y=\frac{2\sqrt{3}\times 5^{\frac{3}{4}}e^{-\frac{\arctan(\frac{\sqrt{41}}{2})i}{2}}}{5} y=\frac{2\sqrt{3}\times 5^{\frac{3}{4}}e^{\frac{-\arctan(\frac{\sqrt{41}}{2})i+2\pi i}{2}}}{5}
Com que y=t^{2}, les solucions s'obtenen mitjançant l'avaluació de y=±\sqrt{t} per a cada t.
y=\frac{2\sqrt{3}\times 5^{\frac{3}{4}}e^{\frac{-\arctan(\frac{\sqrt{41}}{2})i+2\pi i}{2}}}{5}\text{, }y\neq 0 y=\frac{2\sqrt{3}\times 5^{\frac{3}{4}}e^{-\frac{\arctan(\frac{\sqrt{41}}{2})i}{2}}}{5}\text{, }y\neq 0 y=\frac{2\sqrt{3}\times 5^{\frac{3}{4}}e^{\frac{\arctan(\frac{\sqrt{41}}{2})i}{2}}}{5}\text{, }y\neq 0 y=\frac{2\sqrt{3}\times 5^{\frac{3}{4}}e^{\frac{\arctan(\frac{\sqrt{41}}{2})i+2\pi i}{2}}}{5}\text{, }y\neq 0
La variable y no pot ser igual a 0.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}