Resoleu x
x=\frac{3\sqrt{37}}{37}+1\approx 1,493196962
x=-\frac{3\sqrt{37}}{37}+1\approx 0,506803038
Gràfic
Compartir
Copiat al porta-retalls
x^{2}-2x+\frac{28}{37}=0
Totes les equacions amb la fórmula ax^{2}+bx+c=0 es poden resoldre utilitzant la fórmula quadràtica següent: \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}. La fórmula quadràtica ofereix dues solucions: una quan ± és una suma i una altra quan és una resta.
x=\frac{-\left(-2\right)±\sqrt{\left(-2\right)^{2}-4\times \frac{28}{37}}}{2}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu 1 per a, -2 per b i \frac{28}{37} per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
x=\frac{-\left(-2\right)±\sqrt{4-4\times \frac{28}{37}}}{2}
Eleveu -2 al quadrat.
x=\frac{-\left(-2\right)±\sqrt{4-\frac{112}{37}}}{2}
Multipliqueu -4 per \frac{28}{37}.
x=\frac{-\left(-2\right)±\sqrt{\frac{36}{37}}}{2}
Sumeu 4 i -\frac{112}{37}.
x=\frac{-\left(-2\right)±\frac{6\sqrt{37}}{37}}{2}
Calculeu l'arrel quadrada de \frac{36}{37}.
x=\frac{2±\frac{6\sqrt{37}}{37}}{2}
El contrari de -2 és 2.
x=\frac{\frac{6\sqrt{37}}{37}+2}{2}
Ara resoleu l'equació x=\frac{2±\frac{6\sqrt{37}}{37}}{2} quan ± és més. Sumeu 2 i \frac{6\sqrt{37}}{37}.
x=\frac{3\sqrt{37}}{37}+1
Dividiu 2+\frac{6\sqrt{37}}{37} per 2.
x=\frac{-\frac{6\sqrt{37}}{37}+2}{2}
Ara resoleu l'equació x=\frac{2±\frac{6\sqrt{37}}{37}}{2} quan ± és menys. Resteu \frac{6\sqrt{37}}{37} de 2.
x=-\frac{3\sqrt{37}}{37}+1
Dividiu 2-\frac{6\sqrt{37}}{37} per 2.
x=\frac{3\sqrt{37}}{37}+1 x=-\frac{3\sqrt{37}}{37}+1
L'equació ja s'ha resolt.
x^{2}-2x+\frac{28}{37}=0
Les equacions quadràtiques com aquesta es poden resoldre calculant-ne el quadrat. Per fer-ho, primer l'equació ha de tenir la forma x^{2}+bx=c.
x^{2}-2x+\frac{28}{37}-\frac{28}{37}=-\frac{28}{37}
Resteu \frac{28}{37} als dos costats de l'equació.
x^{2}-2x=-\frac{28}{37}
En restar \frac{28}{37} a si mateix s'obté 0.
x^{2}-2x+1=-\frac{28}{37}+1
Dividiu -2, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir -1. A continuació, sumeu el quadrat del nombre -1 als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
x^{2}-2x+1=\frac{9}{37}
Sumeu -\frac{28}{37} i 1.
\left(x-1\right)^{2}=\frac{9}{37}
Factor x^{2}-2x+1. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(x-1\right)^{2}}=\sqrt{\frac{9}{37}}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
x-1=\frac{3\sqrt{37}}{37} x-1=-\frac{3\sqrt{37}}{37}
Simplifiqueu.
x=\frac{3\sqrt{37}}{37}+1 x=-\frac{3\sqrt{37}}{37}+1
Sumeu 1 als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}