Resoleu x
x=-\frac{1}{2}=-0,5
x=\frac{3}{5}=0,6
Gràfic
Prova
Quadratic Equation
5 problemes similars a:
{ x }^{ 2 } - \frac{ 1 }{ 10 } x- \frac{ 3 }{ 10 } =0
Compartir
Copiat al porta-retalls
x^{2}-\frac{1}{10}x-\frac{3}{10}=0
Totes les equacions amb la fórmula ax^{2}+bx+c=0 es poden resoldre utilitzant la fórmula quadràtica següent: \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}. La fórmula quadràtica ofereix dues solucions: una quan ± és una suma i una altra quan és una resta.
x=\frac{-\left(-\frac{1}{10}\right)±\sqrt{\left(-\frac{1}{10}\right)^{2}-4\left(-\frac{3}{10}\right)}}{2}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu 1 per a, -\frac{1}{10} per b i -\frac{3}{10} per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
x=\frac{-\left(-\frac{1}{10}\right)±\sqrt{\frac{1}{100}-4\left(-\frac{3}{10}\right)}}{2}
Per elevar -\frac{1}{10} al quadrat, eleveu al quadrat el numerador i el denominador de la fracció.
x=\frac{-\left(-\frac{1}{10}\right)±\sqrt{\frac{1}{100}+\frac{6}{5}}}{2}
Multipliqueu -4 per -\frac{3}{10}.
x=\frac{-\left(-\frac{1}{10}\right)±\sqrt{\frac{121}{100}}}{2}
Sumeu \frac{1}{100} i \frac{6}{5} trobant un denominador comú i sumant-ne els numeradors. A continuació, reduïu la fracció al màxim sempre que sigui possible.
x=\frac{-\left(-\frac{1}{10}\right)±\frac{11}{10}}{2}
Calculeu l'arrel quadrada de \frac{121}{100}.
x=\frac{\frac{1}{10}±\frac{11}{10}}{2}
El contrari de -\frac{1}{10} és \frac{1}{10}.
x=\frac{\frac{6}{5}}{2}
Ara resoleu l'equació x=\frac{\frac{1}{10}±\frac{11}{10}}{2} quan ± és més. Sumeu \frac{1}{10} i \frac{11}{10} trobant un denominador comú i sumant-ne els numeradors. A continuació, reduïu la fracció al màxim sempre que sigui possible.
x=\frac{3}{5}
Dividiu \frac{6}{5} per 2.
x=-\frac{1}{2}
Ara resoleu l'equació x=\frac{\frac{1}{10}±\frac{11}{10}}{2} quan ± és menys. Per restar \frac{11}{10} de \frac{1}{10}, trobeu un denominador comú i resteu-ne els numeradors. A continuació, reduïu la fracció als termes més baixos sempre que sigui possible.
x=\frac{3}{5} x=-\frac{1}{2}
L'equació ja s'ha resolt.
x^{2}-\frac{1}{10}x-\frac{3}{10}=0
Les equacions quadràtiques com aquesta es poden resoldre calculant-ne el quadrat. Per fer-ho, primer l'equació ha de tenir la forma x^{2}+bx=c.
x^{2}-\frac{1}{10}x-\frac{3}{10}-\left(-\frac{3}{10}\right)=-\left(-\frac{3}{10}\right)
Sumeu \frac{3}{10} als dos costats de l'equació.
x^{2}-\frac{1}{10}x=-\left(-\frac{3}{10}\right)
En restar -\frac{3}{10} a si mateix s'obté 0.
x^{2}-\frac{1}{10}x=\frac{3}{10}
Resteu -\frac{3}{10} de 0.
x^{2}-\frac{1}{10}x+\left(-\frac{1}{20}\right)^{2}=\frac{3}{10}+\left(-\frac{1}{20}\right)^{2}
Dividiu -\frac{1}{10}, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir -\frac{1}{20}. A continuació, sumeu el quadrat del nombre -\frac{1}{20} als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
x^{2}-\frac{1}{10}x+\frac{1}{400}=\frac{3}{10}+\frac{1}{400}
Per elevar -\frac{1}{20} al quadrat, eleveu al quadrat el numerador i el denominador de la fracció.
x^{2}-\frac{1}{10}x+\frac{1}{400}=\frac{121}{400}
Sumeu \frac{3}{10} i \frac{1}{400} trobant un denominador comú i sumant-ne els numeradors. A continuació, reduïu la fracció al màxim sempre que sigui possible.
\left(x-\frac{1}{20}\right)^{2}=\frac{121}{400}
Factor x^{2}-\frac{1}{10}x+\frac{1}{400}. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(x-\frac{1}{20}\right)^{2}}=\sqrt{\frac{121}{400}}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
x-\frac{1}{20}=\frac{11}{20} x-\frac{1}{20}=-\frac{11}{20}
Simplifiqueu.
x=\frac{3}{5} x=-\frac{1}{2}
Sumeu \frac{1}{20} als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}