Resoleu x
x = \frac{\sqrt{21} - 1}{2} \approx 1,791287847
x=\frac{-\sqrt{21}-1}{2}\approx -2,791287847
Gràfic
Compartir
Copiat al porta-retalls
x^{2}-x-\left(2x^{2}-5\right)=0
Combineu x i -2x per obtenir -x.
x^{2}-x-2x^{2}+5=0
Per trobar l'oposat de 2x^{2}-5, cerqueu l'oposat de cada terme.
-x^{2}-x+5=0
Combineu x^{2} i -2x^{2} per obtenir -x^{2}.
x=\frac{-\left(-1\right)±\sqrt{1-4\left(-1\right)\times 5}}{2\left(-1\right)}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu -1 per a, -1 per b i 5 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
x=\frac{-\left(-1\right)±\sqrt{1+4\times 5}}{2\left(-1\right)}
Multipliqueu -4 per -1.
x=\frac{-\left(-1\right)±\sqrt{1+20}}{2\left(-1\right)}
Multipliqueu 4 per 5.
x=\frac{-\left(-1\right)±\sqrt{21}}{2\left(-1\right)}
Sumeu 1 i 20.
x=\frac{1±\sqrt{21}}{2\left(-1\right)}
El contrari de -1 és 1.
x=\frac{1±\sqrt{21}}{-2}
Multipliqueu 2 per -1.
x=\frac{\sqrt{21}+1}{-2}
Ara resoleu l'equació x=\frac{1±\sqrt{21}}{-2} quan ± és més. Sumeu 1 i \sqrt{21}.
x=\frac{-\sqrt{21}-1}{2}
Dividiu 1+\sqrt{21} per -2.
x=\frac{1-\sqrt{21}}{-2}
Ara resoleu l'equació x=\frac{1±\sqrt{21}}{-2} quan ± és menys. Resteu \sqrt{21} de 1.
x=\frac{\sqrt{21}-1}{2}
Dividiu 1-\sqrt{21} per -2.
x=\frac{-\sqrt{21}-1}{2} x=\frac{\sqrt{21}-1}{2}
L'equació ja s'ha resolt.
x^{2}-x-\left(2x^{2}-5\right)=0
Combineu x i -2x per obtenir -x.
x^{2}-x-2x^{2}+5=0
Per trobar l'oposat de 2x^{2}-5, cerqueu l'oposat de cada terme.
-x^{2}-x+5=0
Combineu x^{2} i -2x^{2} per obtenir -x^{2}.
-x^{2}-x=-5
Resteu 5 en tots dos costats. Qualsevol valor restat a zero dóna com a resultat la seva negació.
\frac{-x^{2}-x}{-1}=-\frac{5}{-1}
Dividiu els dos costats per -1.
x^{2}+\left(-\frac{1}{-1}\right)x=-\frac{5}{-1}
En dividir per -1 es desfà la multiplicació per -1.
x^{2}+x=-\frac{5}{-1}
Dividiu -1 per -1.
x^{2}+x=5
Dividiu -5 per -1.
x^{2}+x+\left(\frac{1}{2}\right)^{2}=5+\left(\frac{1}{2}\right)^{2}
Dividiu 1, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir \frac{1}{2}. A continuació, sumeu el quadrat del nombre \frac{1}{2} als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
x^{2}+x+\frac{1}{4}=5+\frac{1}{4}
Per elevar \frac{1}{2} al quadrat, eleveu al quadrat el numerador i el denominador de la fracció.
x^{2}+x+\frac{1}{4}=\frac{21}{4}
Sumeu 5 i \frac{1}{4}.
\left(x+\frac{1}{2}\right)^{2}=\frac{21}{4}
Factor x^{2}+x+\frac{1}{4}. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(x+\frac{1}{2}\right)^{2}}=\sqrt{\frac{21}{4}}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
x+\frac{1}{2}=\frac{\sqrt{21}}{2} x+\frac{1}{2}=-\frac{\sqrt{21}}{2}
Simplifiqueu.
x=\frac{\sqrt{21}-1}{2} x=\frac{-\sqrt{21}-1}{2}
Resteu \frac{1}{2} als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}