Resoleu x
x=\frac{\sqrt{10}}{6}-\frac{1}{3}\approx 0,193712943
x=-\frac{\sqrt{10}}{6}-\frac{1}{3}\approx -0,86037961
Gràfic
Compartir
Copiat al porta-retalls
x^{2}+\frac{2}{3}x-\frac{1}{6}=0
Totes les equacions amb la fórmula ax^{2}+bx+c=0 es poden resoldre utilitzant la fórmula quadràtica següent: \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}. La fórmula quadràtica ofereix dues solucions: una quan ± és una suma i una altra quan és una resta.
x=\frac{-\frac{2}{3}±\sqrt{\left(\frac{2}{3}\right)^{2}-4\left(-\frac{1}{6}\right)}}{2}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu 1 per a, \frac{2}{3} per b i -\frac{1}{6} per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
x=\frac{-\frac{2}{3}±\sqrt{\frac{4}{9}-4\left(-\frac{1}{6}\right)}}{2}
Per elevar \frac{2}{3} al quadrat, eleveu al quadrat el numerador i el denominador de la fracció.
x=\frac{-\frac{2}{3}±\sqrt{\frac{4}{9}+\frac{2}{3}}}{2}
Multipliqueu -4 per -\frac{1}{6}.
x=\frac{-\frac{2}{3}±\sqrt{\frac{10}{9}}}{2}
Sumeu \frac{4}{9} i \frac{2}{3} trobant un denominador comú i sumant-ne els numeradors. A continuació, reduïu la fracció al màxim sempre que sigui possible.
x=\frac{-\frac{2}{3}±\frac{\sqrt{10}}{3}}{2}
Calculeu l'arrel quadrada de \frac{10}{9}.
x=\frac{\sqrt{10}-2}{2\times 3}
Ara resoleu l'equació x=\frac{-\frac{2}{3}±\frac{\sqrt{10}}{3}}{2} quan ± és més. Sumeu -\frac{2}{3} i \frac{\sqrt{10}}{3}.
x=\frac{\sqrt{10}}{6}-\frac{1}{3}
Dividiu \frac{-2+\sqrt{10}}{3} per 2.
x=\frac{-\sqrt{10}-2}{2\times 3}
Ara resoleu l'equació x=\frac{-\frac{2}{3}±\frac{\sqrt{10}}{3}}{2} quan ± és menys. Resteu \frac{\sqrt{10}}{3} de -\frac{2}{3}.
x=-\frac{\sqrt{10}}{6}-\frac{1}{3}
Dividiu \frac{-2-\sqrt{10}}{3} per 2.
x=\frac{\sqrt{10}}{6}-\frac{1}{3} x=-\frac{\sqrt{10}}{6}-\frac{1}{3}
L'equació ja s'ha resolt.
x^{2}+\frac{2}{3}x-\frac{1}{6}=0
Les equacions quadràtiques com aquesta es poden resoldre calculant-ne el quadrat. Per fer-ho, primer l'equació ha de tenir la forma x^{2}+bx=c.
x^{2}+\frac{2}{3}x-\frac{1}{6}-\left(-\frac{1}{6}\right)=-\left(-\frac{1}{6}\right)
Sumeu \frac{1}{6} als dos costats de l'equació.
x^{2}+\frac{2}{3}x=-\left(-\frac{1}{6}\right)
En restar -\frac{1}{6} a si mateix s'obté 0.
x^{2}+\frac{2}{3}x=\frac{1}{6}
Resteu -\frac{1}{6} de 0.
x^{2}+\frac{2}{3}x+\left(\frac{1}{3}\right)^{2}=\frac{1}{6}+\left(\frac{1}{3}\right)^{2}
Dividiu \frac{2}{3}, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir \frac{1}{3}. A continuació, sumeu el quadrat del nombre \frac{1}{3} als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
x^{2}+\frac{2}{3}x+\frac{1}{9}=\frac{1}{6}+\frac{1}{9}
Per elevar \frac{1}{3} al quadrat, eleveu al quadrat el numerador i el denominador de la fracció.
x^{2}+\frac{2}{3}x+\frac{1}{9}=\frac{5}{18}
Sumeu \frac{1}{6} i \frac{1}{9} trobant un denominador comú i sumant-ne els numeradors. A continuació, reduïu la fracció al màxim sempre que sigui possible.
\left(x+\frac{1}{3}\right)^{2}=\frac{5}{18}
Factor x^{2}+\frac{2}{3}x+\frac{1}{9}. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(x+\frac{1}{3}\right)^{2}}=\sqrt{\frac{5}{18}}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
x+\frac{1}{3}=\frac{\sqrt{10}}{6} x+\frac{1}{3}=-\frac{\sqrt{10}}{6}
Simplifiqueu.
x=\frac{\sqrt{10}}{6}-\frac{1}{3} x=-\frac{\sqrt{10}}{6}-\frac{1}{3}
Resteu \frac{1}{3} als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}