Resoleu x
x=1
x=-3
Gràfic
Compartir
Copiat al porta-retalls
x^{2}+2x+1=4
Utilitzeu el teorema del binomi \left(a+b\right)^{2}=a^{2}+2ab+b^{2} per desenvolupar \left(x+1\right)^{2}.
x^{2}+2x+1-4=0
Resteu 4 en tots dos costats.
x^{2}+2x-3=0
Resteu 1 de 4 per obtenir -3.
a+b=2 ab=-3
Per resoldre l'equació, el factor x^{2}+2x-3 amb la fórmula x^{2}+\left(a+b\right)x+ab=\left(x+a\right)\left(x+b\right). Per cercar a i b, configureu un sistema per resoldre.
a=-1 b=3
Com que ab és negatiu, a i b tenen els signes oposats. Com que a+b és positiu, el número positiu té més valor absolut que el negatiu. L'únic parell d'aquest tipus és la solució del sistema.
\left(x-1\right)\left(x+3\right)
Torna a escriure l'expressió factoritada \left(x+a\right)\left(x+b\right) fent servir els valors obtinguts.
x=1 x=-3
Per trobar solucions d'equació, resoleu x-1=0 i x+3=0.
x^{2}+2x+1=4
Utilitzeu el teorema del binomi \left(a+b\right)^{2}=a^{2}+2ab+b^{2} per desenvolupar \left(x+1\right)^{2}.
x^{2}+2x+1-4=0
Resteu 4 en tots dos costats.
x^{2}+2x-3=0
Resteu 1 de 4 per obtenir -3.
a+b=2 ab=1\left(-3\right)=-3
Per resoldre l'equació, el factor de l'esquerra l'ha agrupat. Primer, cal tornar a escriure el costat esquerre de la mà a x^{2}+ax+bx-3. Per cercar a i b, configureu un sistema per resoldre.
a=-1 b=3
Com que ab és negatiu, a i b tenen els signes oposats. Com que a+b és positiu, el número positiu té més valor absolut que el negatiu. L'únic parell d'aquest tipus és la solució del sistema.
\left(x^{2}-x\right)+\left(3x-3\right)
Reescriviu x^{2}+2x-3 com a \left(x^{2}-x\right)+\left(3x-3\right).
x\left(x-1\right)+3\left(x-1\right)
x al primer grup i 3 al segon grup.
\left(x-1\right)\left(x+3\right)
Simplifiqueu el terme comú x-1 mitjançant la propietat distributiva.
x=1 x=-3
Per trobar solucions d'equació, resoleu x-1=0 i x+3=0.
x^{2}+2x+1=4
Utilitzeu el teorema del binomi \left(a+b\right)^{2}=a^{2}+2ab+b^{2} per desenvolupar \left(x+1\right)^{2}.
x^{2}+2x+1-4=0
Resteu 4 en tots dos costats.
x^{2}+2x-3=0
Resteu 1 de 4 per obtenir -3.
x=\frac{-2±\sqrt{2^{2}-4\left(-3\right)}}{2}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu 1 per a, 2 per b i -3 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
x=\frac{-2±\sqrt{4-4\left(-3\right)}}{2}
Eleveu 2 al quadrat.
x=\frac{-2±\sqrt{4+12}}{2}
Multipliqueu -4 per -3.
x=\frac{-2±\sqrt{16}}{2}
Sumeu 4 i 12.
x=\frac{-2±4}{2}
Calculeu l'arrel quadrada de 16.
x=\frac{2}{2}
Ara resoleu l'equació x=\frac{-2±4}{2} quan ± és més. Sumeu -2 i 4.
x=1
Dividiu 2 per 2.
x=-\frac{6}{2}
Ara resoleu l'equació x=\frac{-2±4}{2} quan ± és menys. Resteu 4 de -2.
x=-3
Dividiu -6 per 2.
x=1 x=-3
L'equació ja s'ha resolt.
\sqrt{\left(x+1\right)^{2}}=\sqrt{4}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
x+1=2 x+1=-2
Simplifiqueu.
x=1 x=-3
Resteu 1 als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}