Resoleu x
x=\frac{\sqrt{7}-4}{9}\approx -0,150472077
x=\frac{-\sqrt{7}-4}{9}\approx -0,738416812
Gràfic
Compartir
Copiat al porta-retalls
9x^{2}+6x+1=-2x
Utilitzeu el teorema del binomi \left(a+b\right)^{2}=a^{2}+2ab+b^{2} per desenvolupar \left(3x+1\right)^{2}.
9x^{2}+6x+1+2x=0
Afegiu 2x als dos costats.
9x^{2}+8x+1=0
Combineu 6x i 2x per obtenir 8x.
x=\frac{-8±\sqrt{8^{2}-4\times 9}}{2\times 9}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu 9 per a, 8 per b i 1 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
x=\frac{-8±\sqrt{64-4\times 9}}{2\times 9}
Eleveu 8 al quadrat.
x=\frac{-8±\sqrt{64-36}}{2\times 9}
Multipliqueu -4 per 9.
x=\frac{-8±\sqrt{28}}{2\times 9}
Sumeu 64 i -36.
x=\frac{-8±2\sqrt{7}}{2\times 9}
Calculeu l'arrel quadrada de 28.
x=\frac{-8±2\sqrt{7}}{18}
Multipliqueu 2 per 9.
x=\frac{2\sqrt{7}-8}{18}
Ara resoleu l'equació x=\frac{-8±2\sqrt{7}}{18} quan ± és més. Sumeu -8 i 2\sqrt{7}.
x=\frac{\sqrt{7}-4}{9}
Dividiu -8+2\sqrt{7} per 18.
x=\frac{-2\sqrt{7}-8}{18}
Ara resoleu l'equació x=\frac{-8±2\sqrt{7}}{18} quan ± és menys. Resteu 2\sqrt{7} de -8.
x=\frac{-\sqrt{7}-4}{9}
Dividiu -8-2\sqrt{7} per 18.
x=\frac{\sqrt{7}-4}{9} x=\frac{-\sqrt{7}-4}{9}
L'equació ja s'ha resolt.
9x^{2}+6x+1=-2x
Utilitzeu el teorema del binomi \left(a+b\right)^{2}=a^{2}+2ab+b^{2} per desenvolupar \left(3x+1\right)^{2}.
9x^{2}+6x+1+2x=0
Afegiu 2x als dos costats.
9x^{2}+8x+1=0
Combineu 6x i 2x per obtenir 8x.
9x^{2}+8x=-1
Resteu 1 en tots dos costats. Qualsevol valor restat a zero dóna com a resultat la seva negació.
\frac{9x^{2}+8x}{9}=-\frac{1}{9}
Dividiu els dos costats per 9.
x^{2}+\frac{8}{9}x=-\frac{1}{9}
En dividir per 9 es desfà la multiplicació per 9.
x^{2}+\frac{8}{9}x+\left(\frac{4}{9}\right)^{2}=-\frac{1}{9}+\left(\frac{4}{9}\right)^{2}
Dividiu \frac{8}{9}, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir \frac{4}{9}. A continuació, sumeu el quadrat del nombre \frac{4}{9} als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
x^{2}+\frac{8}{9}x+\frac{16}{81}=-\frac{1}{9}+\frac{16}{81}
Per elevar \frac{4}{9} al quadrat, eleveu al quadrat el numerador i el denominador de la fracció.
x^{2}+\frac{8}{9}x+\frac{16}{81}=\frac{7}{81}
Sumeu -\frac{1}{9} i \frac{16}{81} trobant un denominador comú i sumant-ne els numeradors. A continuació, reduïu la fracció al màxim sempre que sigui possible.
\left(x+\frac{4}{9}\right)^{2}=\frac{7}{81}
Factor x^{2}+\frac{8}{9}x+\frac{16}{81}. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(x+\frac{4}{9}\right)^{2}}=\sqrt{\frac{7}{81}}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
x+\frac{4}{9}=\frac{\sqrt{7}}{9} x+\frac{4}{9}=-\frac{\sqrt{7}}{9}
Simplifiqueu.
x=\frac{\sqrt{7}-4}{9} x=\frac{-\sqrt{7}-4}{9}
Resteu \frac{4}{9} als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}