Resoleu n
n=\sqrt{7}+2\approx 4,645751311
Compartir
Copiat al porta-retalls
\left(\sqrt{4n+3}\right)^{2}=n^{2}
Eleveu els dos costats de l'equació al quadrat.
4n+3=n^{2}
Calculeu \sqrt{4n+3} elevat a 2 per obtenir 4n+3.
4n+3-n^{2}=0
Resteu n^{2} en tots dos costats.
-n^{2}+4n+3=0
Totes les equacions amb la fórmula ax^{2}+bx+c=0 es poden resoldre utilitzant la fórmula quadràtica següent: \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}. La fórmula quadràtica ofereix dues solucions: una quan ± és una suma i una altra quan és una resta.
n=\frac{-4±\sqrt{4^{2}-4\left(-1\right)\times 3}}{2\left(-1\right)}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu -1 per a, 4 per b i 3 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
n=\frac{-4±\sqrt{16-4\left(-1\right)\times 3}}{2\left(-1\right)}
Eleveu 4 al quadrat.
n=\frac{-4±\sqrt{16+4\times 3}}{2\left(-1\right)}
Multipliqueu -4 per -1.
n=\frac{-4±\sqrt{16+12}}{2\left(-1\right)}
Multipliqueu 4 per 3.
n=\frac{-4±\sqrt{28}}{2\left(-1\right)}
Sumeu 16 i 12.
n=\frac{-4±2\sqrt{7}}{2\left(-1\right)}
Calculeu l'arrel quadrada de 28.
n=\frac{-4±2\sqrt{7}}{-2}
Multipliqueu 2 per -1.
n=\frac{2\sqrt{7}-4}{-2}
Ara resoleu l'equació n=\frac{-4±2\sqrt{7}}{-2} quan ± és més. Sumeu -4 i 2\sqrt{7}.
n=2-\sqrt{7}
Dividiu -4+2\sqrt{7} per -2.
n=\frac{-2\sqrt{7}-4}{-2}
Ara resoleu l'equació n=\frac{-4±2\sqrt{7}}{-2} quan ± és menys. Resteu 2\sqrt{7} de -4.
n=\sqrt{7}+2
Dividiu -4-2\sqrt{7} per -2.
n=2-\sqrt{7} n=\sqrt{7}+2
L'equació ja s'ha resolt.
\sqrt{4\left(2-\sqrt{7}\right)+3}=2-\sqrt{7}
Substituïu 2-\sqrt{7} per n a l'equació \sqrt{4n+3}=n.
7^{\frac{1}{2}}-2=2-7^{\frac{1}{2}}
Simplifiqueu. El valor n=2-\sqrt{7} no satisfà l'equació perquè l'esquerra i el costat dret tenen signes oposats.
\sqrt{4\left(\sqrt{7}+2\right)+3}=\sqrt{7}+2
Substituïu \sqrt{7}+2 per n a l'equació \sqrt{4n+3}=n.
2+7^{\frac{1}{2}}=2+7^{\frac{1}{2}}
Simplifiqueu. El valor n=\sqrt{7}+2 satisfà l'equació.
n=\sqrt{7}+2
L'equació \sqrt{4n+3}=n té una única solució.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}