Calcula
\frac{\sqrt{2}}{2}\approx 0,707106781
Compartir
Copiat al porta-retalls
\sqrt{-\frac{1}{2}+1}
La fracció \frac{-1}{2} es pot reescriure com a -\frac{1}{2} extraient-ne el signe negatiu.
\sqrt{-\frac{1}{2}+\frac{2}{2}}
Convertiu 1 a la fracció \frac{2}{2}.
\sqrt{\frac{-1+2}{2}}
Com que -\frac{1}{2} i \frac{2}{2} tenen el mateix denominador, afegiu-los mitjançant l'addició dels seus numeradors.
\sqrt{\frac{1}{2}}
Sumeu -1 més 2 per obtenir 1.
\frac{\sqrt{1}}{\sqrt{2}}
Torneu a escriure l'arrel quadrada de la divisió \sqrt{\frac{1}{2}} com a divisió d'arrels quadrades \frac{\sqrt{1}}{\sqrt{2}}.
\frac{1}{\sqrt{2}}
Calcula l'arrel quadrada de 1 i obté 1.
\frac{\sqrt{2}}{\left(\sqrt{2}\right)^{2}}
Racionalitzeu el denominador de \frac{1}{\sqrt{2}} multiplicant el numerador i el denominador per \sqrt{2}.
\frac{\sqrt{2}}{2}
L'arrel quadrada de \sqrt{2} és 2.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}