Resoleu q
q=-1
q=-2
Compartir
Copiat al porta-retalls
\left(\sqrt{q+2}+1\right)^{2}=\left(\sqrt{3q+7}\right)^{2}
Eleveu els dos costats de l'equació al quadrat.
\left(\sqrt{q+2}\right)^{2}+2\sqrt{q+2}+1=\left(\sqrt{3q+7}\right)^{2}
Utilitzeu el teorema del binomi \left(a+b\right)^{2}=a^{2}+2ab+b^{2} per desenvolupar \left(\sqrt{q+2}+1\right)^{2}.
q+2+2\sqrt{q+2}+1=\left(\sqrt{3q+7}\right)^{2}
Calculeu \sqrt{q+2} elevat a 2 per obtenir q+2.
q+3+2\sqrt{q+2}=\left(\sqrt{3q+7}\right)^{2}
Sumeu 2 més 1 per obtenir 3.
q+3+2\sqrt{q+2}=3q+7
Calculeu \sqrt{3q+7} elevat a 2 per obtenir 3q+7.
2\sqrt{q+2}=3q+7-\left(q+3\right)
Resteu q+3 als dos costats de l'equació.
2\sqrt{q+2}=3q+7-q-3
Per trobar l'oposat de q+3, cerqueu l'oposat de cada terme.
2\sqrt{q+2}=2q+7-3
Combineu 3q i -q per obtenir 2q.
2\sqrt{q+2}=2q+4
Resteu 7 de 3 per obtenir 4.
\left(2\sqrt{q+2}\right)^{2}=\left(2q+4\right)^{2}
Eleveu els dos costats de l'equació al quadrat.
2^{2}\left(\sqrt{q+2}\right)^{2}=\left(2q+4\right)^{2}
Expandiu \left(2\sqrt{q+2}\right)^{2}.
4\left(\sqrt{q+2}\right)^{2}=\left(2q+4\right)^{2}
Calculeu 2 elevat a 2 per obtenir 4.
4\left(q+2\right)=\left(2q+4\right)^{2}
Calculeu \sqrt{q+2} elevat a 2 per obtenir q+2.
4q+8=\left(2q+4\right)^{2}
Utilitzeu la propietat distributiva per multiplicar 4 per q+2.
4q+8=4q^{2}+16q+16
Utilitzeu el teorema del binomi \left(a+b\right)^{2}=a^{2}+2ab+b^{2} per desenvolupar \left(2q+4\right)^{2}.
4q+8-4q^{2}=16q+16
Resteu 4q^{2} en tots dos costats.
4q+8-4q^{2}-16q=16
Resteu 16q en tots dos costats.
-12q+8-4q^{2}=16
Combineu 4q i -16q per obtenir -12q.
-12q+8-4q^{2}-16=0
Resteu 16 en tots dos costats.
-12q-8-4q^{2}=0
Resteu 8 de 16 per obtenir -8.
-3q-2-q^{2}=0
Dividiu els dos costats per 4.
-q^{2}-3q-2=0
Torneu a ordenar el polinomi per posar-lo en forma estàndard. Poseu els termes en ordre, de la potència més gran a la més petita.
a+b=-3 ab=-\left(-2\right)=2
Per resoldre l'equació, el factor de l'esquerra l'ha agrupat. Primer, cal tornar a escriure el costat esquerre de la mà a -q^{2}+aq+bq-2. Per cercar a i b, configureu un sistema per resoldre.
a=-1 b=-2
Com que ab és positiu, a i b tenen el mateix inici de sessió. Com que a+b és negatiu, a i b són ambdós negatius. L'únic parell d'aquest tipus és la solució del sistema.
\left(-q^{2}-q\right)+\left(-2q-2\right)
Reescriviu -q^{2}-3q-2 com a \left(-q^{2}-q\right)+\left(-2q-2\right).
q\left(-q-1\right)+2\left(-q-1\right)
q al primer grup i 2 al segon grup.
\left(-q-1\right)\left(q+2\right)
Simplifiqueu el terme comú -q-1 mitjançant la propietat distributiva.
q=-1 q=-2
Per trobar solucions d'equació, resoleu -q-1=0 i q+2=0.
\sqrt{-1+2}+1=\sqrt{3\left(-1\right)+7}
Substituïu -1 per q a l'equació \sqrt{q+2}+1=\sqrt{3q+7}.
2=2
Simplifiqueu. El valor q=-1 satisfà l'equació.
\sqrt{-2+2}+1=\sqrt{3\left(-2\right)+7}
Substituïu -2 per q a l'equació \sqrt{q+2}+1=\sqrt{3q+7}.
1=1
Simplifiqueu. El valor q=-2 satisfà l'equació.
q=-1 q=-2
Llista de totes les solucions de \sqrt{q+2}+1=\sqrt{3q+7}.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}