Calcula
\frac{1}{25}=0,04
Factoritzar
\frac{1}{5 ^ {2}} = 0,04
Compartir
Copiat al porta-retalls
\sqrt{2\times \frac{1}{100}}\sqrt{2^{3}\times 10^{-2}}
Calculeu 10 elevat a -2 per obtenir \frac{1}{100}.
\sqrt{\frac{1}{50}}\sqrt{2^{3}\times 10^{-2}}
Multipliqueu 2 per \frac{1}{100} per obtenir \frac{1}{50}.
\frac{\sqrt{1}}{\sqrt{50}}\sqrt{2^{3}\times 10^{-2}}
Torneu a escriure l'arrel quadrada de la divisió \sqrt{\frac{1}{50}} com a divisió d'arrels quadrades \frac{\sqrt{1}}{\sqrt{50}}.
\frac{1}{\sqrt{50}}\sqrt{2^{3}\times 10^{-2}}
Calcula l'arrel quadrada de 1 i obté 1.
\frac{1}{5\sqrt{2}}\sqrt{2^{3}\times 10^{-2}}
Aïlleu la 50=5^{2}\times 2. Torna a escriure l'arrel quadrada del producte \sqrt{5^{2}\times 2} com a producte d'arrel quadrada \sqrt{5^{2}}\sqrt{2}. Calculeu l'arrel quadrada de 5^{2}.
\frac{\sqrt{2}}{5\left(\sqrt{2}\right)^{2}}\sqrt{2^{3}\times 10^{-2}}
Racionalitzeu el denominador de \frac{1}{5\sqrt{2}} multiplicant el numerador i el denominador per \sqrt{2}.
\frac{\sqrt{2}}{5\times 2}\sqrt{2^{3}\times 10^{-2}}
L'arrel quadrada de \sqrt{2} és 2.
\frac{\sqrt{2}}{10}\sqrt{2^{3}\times 10^{-2}}
Multipliqueu 5 per 2 per obtenir 10.
\frac{\sqrt{2}}{10}\sqrt{8\times 10^{-2}}
Calculeu 2 elevat a 3 per obtenir 8.
\frac{\sqrt{2}}{10}\sqrt{8\times \frac{1}{100}}
Calculeu 10 elevat a -2 per obtenir \frac{1}{100}.
\frac{\sqrt{2}}{10}\sqrt{\frac{2}{25}}
Multipliqueu 8 per \frac{1}{100} per obtenir \frac{2}{25}.
\frac{\sqrt{2}}{10}\times \frac{\sqrt{2}}{\sqrt{25}}
Torneu a escriure l'arrel quadrada de la divisió \sqrt{\frac{2}{25}} com a divisió d'arrels quadrades \frac{\sqrt{2}}{\sqrt{25}}.
\frac{\sqrt{2}}{10}\times \frac{\sqrt{2}}{5}
Calcula l'arrel quadrada de 25 i obté 5.
\frac{\sqrt{2}\sqrt{2}}{10\times 5}
Per multiplicar \frac{\sqrt{2}}{10} per \frac{\sqrt{2}}{5}, multipliqueu el numerador pel numerador i el denominador pel denominador.
\frac{2}{10\times 5}
Multipliqueu \sqrt{2} per \sqrt{2} per obtenir 2.
\frac{2}{50}
Multipliqueu 10 per 5 per obtenir 50.
\frac{1}{25}
Redueix la fracció \frac{2}{50} al màxim extraient i anul·lant 2.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}