Resoleu x
x=\frac{7}{15}\approx 0,466666667
Gràfic
Compartir
Copiat al porta-retalls
\sqrt{\frac{4}{3}+\frac{1}{9}-\frac{1}{12}}=3x\left(\frac{1}{3}+\frac{1}{2}\right)
La variable x no pot ser igual a 0, ja que la divisió per zero no s'ha definit. Multipliqueu els dos costats de l'equació per x.
\sqrt{\frac{12}{9}+\frac{1}{9}-\frac{1}{12}}=3x\left(\frac{1}{3}+\frac{1}{2}\right)
El mínim comú múltiple de 3 i 9 és 9. Convertiu \frac{4}{3} i \frac{1}{9} a fraccions amb denominador 9.
\sqrt{\frac{12+1}{9}-\frac{1}{12}}=3x\left(\frac{1}{3}+\frac{1}{2}\right)
Com que \frac{12}{9} i \frac{1}{9} tenen el mateix denominador, afegiu-los mitjançant l'addició dels seus numeradors.
\sqrt{\frac{13}{9}-\frac{1}{12}}=3x\left(\frac{1}{3}+\frac{1}{2}\right)
Sumeu 12 més 1 per obtenir 13.
\sqrt{\frac{52}{36}-\frac{3}{36}}=3x\left(\frac{1}{3}+\frac{1}{2}\right)
El mínim comú múltiple de 9 i 12 és 36. Convertiu \frac{13}{9} i \frac{1}{12} a fraccions amb denominador 36.
\sqrt{\frac{52-3}{36}}=3x\left(\frac{1}{3}+\frac{1}{2}\right)
Com que \frac{52}{36} i \frac{3}{36} tenen el mateix denominador, resteu-los mitjançant la subtracció dels seus numeradors.
\sqrt{\frac{49}{36}}=3x\left(\frac{1}{3}+\frac{1}{2}\right)
Resteu 52 de 3 per obtenir 49.
\frac{7}{6}=3x\left(\frac{1}{3}+\frac{1}{2}\right)
Torneu a escriure l'arrel quadrada de la divisió \frac{49}{36} com a divisió d'arrels quadrades \frac{\sqrt{49}}{\sqrt{36}}. Pren l'arrel quadrada del numerador i del denominador.
\frac{7}{6}=3x\left(\frac{2}{6}+\frac{3}{6}\right)
El mínim comú múltiple de 3 i 2 és 6. Convertiu \frac{1}{3} i \frac{1}{2} a fraccions amb denominador 6.
\frac{7}{6}=3x\times \frac{2+3}{6}
Com que \frac{2}{6} i \frac{3}{6} tenen el mateix denominador, afegiu-los mitjançant l'addició dels seus numeradors.
\frac{7}{6}=3x\times \frac{5}{6}
Sumeu 2 més 3 per obtenir 5.
\frac{7}{6}=\frac{3\times 5}{6}x
Expresseu 3\times \frac{5}{6} com a fracció senzilla.
\frac{7}{6}=\frac{15}{6}x
Multipliqueu 3 per 5 per obtenir 15.
\frac{7}{6}=\frac{5}{2}x
Redueix la fracció \frac{15}{6} al màxim extraient i anul·lant 3.
\frac{5}{2}x=\frac{7}{6}
Intercanvieu els costats perquè tots els termes variables estiguin al costat esquerre.
x=\frac{7}{6}\times \frac{2}{5}
Multipliqueu els dos costats per \frac{2}{5}, la recíproca de \frac{5}{2}.
x=\frac{7\times 2}{6\times 5}
Per multiplicar \frac{7}{6} per \frac{2}{5}, multipliqueu el numerador pel numerador i el denominador pel denominador.
x=\frac{14}{30}
Feu les multiplicacions de la fracció \frac{7\times 2}{6\times 5}.
x=\frac{7}{15}
Redueix la fracció \frac{14}{30} al màxim extraient i anul·lant 2.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}