Calcula
\frac{1}{2}=0,5
Factoritzar
\frac{1}{2} = 0,5
Compartir
Copiat al porta-retalls
\sqrt{\frac{3}{2}\left(\frac{45}{36}-\frac{40}{36}\right)+\frac{1}{16}-\frac{\frac{1}{2}-\frac{7}{18}}{\frac{16}{3}}}
El mínim comú múltiple de 4 i 9 és 36. Convertiu \frac{5}{4} i \frac{10}{9} a fraccions amb denominador 36.
\sqrt{\frac{3}{2}\times \frac{45-40}{36}+\frac{1}{16}-\frac{\frac{1}{2}-\frac{7}{18}}{\frac{16}{3}}}
Com que \frac{45}{36} i \frac{40}{36} tenen el mateix denominador, resteu-los mitjançant la subtracció dels seus numeradors.
\sqrt{\frac{3}{2}\times \frac{5}{36}+\frac{1}{16}-\frac{\frac{1}{2}-\frac{7}{18}}{\frac{16}{3}}}
Resteu 45 de 40 per obtenir 5.
\sqrt{\frac{3\times 5}{2\times 36}+\frac{1}{16}-\frac{\frac{1}{2}-\frac{7}{18}}{\frac{16}{3}}}
Per multiplicar \frac{3}{2} per \frac{5}{36}, multipliqueu el numerador pel numerador i el denominador pel denominador.
\sqrt{\frac{15}{72}+\frac{1}{16}-\frac{\frac{1}{2}-\frac{7}{18}}{\frac{16}{3}}}
Feu les multiplicacions de la fracció \frac{3\times 5}{2\times 36}.
\sqrt{\frac{5}{24}+\frac{1}{16}-\frac{\frac{1}{2}-\frac{7}{18}}{\frac{16}{3}}}
Redueix la fracció \frac{15}{72} al màxim extraient i anul·lant 3.
\sqrt{\frac{10}{48}+\frac{3}{48}-\frac{\frac{1}{2}-\frac{7}{18}}{\frac{16}{3}}}
El mínim comú múltiple de 24 i 16 és 48. Convertiu \frac{5}{24} i \frac{1}{16} a fraccions amb denominador 48.
\sqrt{\frac{10+3}{48}-\frac{\frac{1}{2}-\frac{7}{18}}{\frac{16}{3}}}
Com que \frac{10}{48} i \frac{3}{48} tenen el mateix denominador, afegiu-los mitjançant l'addició dels seus numeradors.
\sqrt{\frac{13}{48}-\frac{\frac{1}{2}-\frac{7}{18}}{\frac{16}{3}}}
Sumeu 10 més 3 per obtenir 13.
\sqrt{\frac{13}{48}-\frac{\frac{9}{18}-\frac{7}{18}}{\frac{16}{3}}}
El mínim comú múltiple de 2 i 18 és 18. Convertiu \frac{1}{2} i \frac{7}{18} a fraccions amb denominador 18.
\sqrt{\frac{13}{48}-\frac{\frac{9-7}{18}}{\frac{16}{3}}}
Com que \frac{9}{18} i \frac{7}{18} tenen el mateix denominador, resteu-los mitjançant la subtracció dels seus numeradors.
\sqrt{\frac{13}{48}-\frac{\frac{2}{18}}{\frac{16}{3}}}
Resteu 9 de 7 per obtenir 2.
\sqrt{\frac{13}{48}-\frac{\frac{1}{9}}{\frac{16}{3}}}
Redueix la fracció \frac{2}{18} al màxim extraient i anul·lant 2.
\sqrt{\frac{13}{48}-\frac{1}{9}\times \frac{3}{16}}
Dividiu \frac{1}{9} per \frac{16}{3} multiplicant \frac{1}{9} pel recíproc de \frac{16}{3}.
\sqrt{\frac{13}{48}-\frac{1\times 3}{9\times 16}}
Per multiplicar \frac{1}{9} per \frac{3}{16}, multipliqueu el numerador pel numerador i el denominador pel denominador.
\sqrt{\frac{13}{48}-\frac{3}{144}}
Feu les multiplicacions de la fracció \frac{1\times 3}{9\times 16}.
\sqrt{\frac{13}{48}-\frac{1}{48}}
Redueix la fracció \frac{3}{144} al màxim extraient i anul·lant 3.
\sqrt{\frac{13-1}{48}}
Com que \frac{13}{48} i \frac{1}{48} tenen el mateix denominador, resteu-los mitjançant la subtracció dels seus numeradors.
\sqrt{\frac{12}{48}}
Resteu 13 de 1 per obtenir 12.
\sqrt{\frac{1}{4}}
Redueix la fracció \frac{12}{48} al màxim extraient i anul·lant 12.
\frac{1}{2}
Torneu a escriure l'arrel quadrada de la divisió \frac{1}{4} com a divisió d'arrels quadrades \frac{\sqrt{1}}{\sqrt{4}}. Pren l'arrel quadrada del numerador i del denominador.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}