Calcula
\frac{\sqrt{2005}}{10}\approx 4,477722635
Compartir
Copiat al porta-retalls
\sqrt{\left(\frac{4+1}{2}-\frac{1}{6}+0,2\right)\times 9-\frac{11}{4}}
Multipliqueu 2 per 2 per obtenir 4.
\sqrt{\left(\frac{5}{2}-\frac{1}{6}+0,2\right)\times 9-\frac{11}{4}}
Sumeu 4 més 1 per obtenir 5.
\sqrt{\left(\frac{15}{6}-\frac{1}{6}+0,2\right)\times 9-\frac{11}{4}}
El mínim comú múltiple de 2 i 6 és 6. Convertiu \frac{5}{2} i \frac{1}{6} a fraccions amb denominador 6.
\sqrt{\left(\frac{15-1}{6}+0,2\right)\times 9-\frac{11}{4}}
Com que \frac{15}{6} i \frac{1}{6} tenen el mateix denominador, resteu-los mitjançant la subtracció dels seus numeradors.
\sqrt{\left(\frac{14}{6}+0,2\right)\times 9-\frac{11}{4}}
Resteu 15 de 1 per obtenir 14.
\sqrt{\left(\frac{7}{3}+0,2\right)\times 9-\frac{11}{4}}
Redueix la fracció \frac{14}{6} al màxim extraient i anul·lant 2.
\sqrt{\left(\frac{7}{3}+\frac{1}{5}\right)\times 9-\frac{11}{4}}
Convertiu el nombre decimal 0,2 a la fracció \frac{2}{10}. Redueix la fracció \frac{2}{10} al màxim extraient i anul·lant 2.
\sqrt{\left(\frac{35}{15}+\frac{3}{15}\right)\times 9-\frac{11}{4}}
El mínim comú múltiple de 3 i 5 és 15. Convertiu \frac{7}{3} i \frac{1}{5} a fraccions amb denominador 15.
\sqrt{\frac{35+3}{15}\times 9-\frac{11}{4}}
Com que \frac{35}{15} i \frac{3}{15} tenen el mateix denominador, afegiu-los mitjançant l'addició dels seus numeradors.
\sqrt{\frac{38}{15}\times 9-\frac{11}{4}}
Sumeu 35 més 3 per obtenir 38.
\sqrt{\frac{38\times 9}{15}-\frac{11}{4}}
Expresseu \frac{38}{15}\times 9 com a fracció senzilla.
\sqrt{\frac{342}{15}-\frac{11}{4}}
Multipliqueu 38 per 9 per obtenir 342.
\sqrt{\frac{114}{5}-\frac{11}{4}}
Redueix la fracció \frac{342}{15} al màxim extraient i anul·lant 3.
\sqrt{\frac{456}{20}-\frac{55}{20}}
El mínim comú múltiple de 5 i 4 és 20. Convertiu \frac{114}{5} i \frac{11}{4} a fraccions amb denominador 20.
\sqrt{\frac{456-55}{20}}
Com que \frac{456}{20} i \frac{55}{20} tenen el mateix denominador, resteu-los mitjançant la subtracció dels seus numeradors.
\sqrt{\frac{401}{20}}
Resteu 456 de 55 per obtenir 401.
\frac{\sqrt{401}}{\sqrt{20}}
Torneu a escriure l'arrel quadrada de la divisió \sqrt{\frac{401}{20}} com a divisió d'arrels quadrades \frac{\sqrt{401}}{\sqrt{20}}.
\frac{\sqrt{401}}{2\sqrt{5}}
Aïlleu la 20=2^{2}\times 5. Torna a escriure l'arrel quadrada del producte \sqrt{2^{2}\times 5} com a producte d'arrel quadrada \sqrt{2^{2}}\sqrt{5}. Calculeu l'arrel quadrada de 2^{2}.
\frac{\sqrt{401}\sqrt{5}}{2\left(\sqrt{5}\right)^{2}}
Racionalitzeu el denominador de \frac{\sqrt{401}}{2\sqrt{5}} multiplicant el numerador i el denominador per \sqrt{5}.
\frac{\sqrt{401}\sqrt{5}}{2\times 5}
L'arrel quadrada de \sqrt{5} és 5.
\frac{\sqrt{2005}}{2\times 5}
Per multiplicar \sqrt{401} i \sqrt{5}, Multipliqueu els números sota l'arrel quadrada.
\frac{\sqrt{2005}}{10}
Multipliqueu 2 per 5 per obtenir 10.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}