Calcula
\frac{\sqrt{2}}{4}+1\approx 1,353553391
Compartir
Copiat al porta-retalls
\frac{1}{2}\cos(45)+\left(\sin(60)\right)^{2}+\left(\cos(60)\right)^{2}
Obteniu el valor de \sin(30) de la taula de valors trigonomètrics.
\frac{1}{2}\times \frac{\sqrt{2}}{2}+\left(\sin(60)\right)^{2}+\left(\cos(60)\right)^{2}
Obteniu el valor de \cos(45) de la taula de valors trigonomètrics.
\frac{\sqrt{2}}{2\times 2}+\left(\sin(60)\right)^{2}+\left(\cos(60)\right)^{2}
Per multiplicar \frac{1}{2} per \frac{\sqrt{2}}{2}, multipliqueu el numerador pel numerador i el denominador pel denominador.
\frac{\sqrt{2}}{2\times 2}+\left(\frac{\sqrt{3}}{2}\right)^{2}+\left(\cos(60)\right)^{2}
Obteniu el valor de \sin(60) de la taula de valors trigonomètrics.
\frac{\sqrt{2}}{2\times 2}+\frac{\left(\sqrt{3}\right)^{2}}{2^{2}}+\left(\cos(60)\right)^{2}
Per elevar \frac{\sqrt{3}}{2} a una potència, eleveu el numerador i el denominador a la potència en qüestió i dividiu-los.
\frac{\sqrt{2}}{2\times 2}+\frac{\left(\sqrt{3}\right)^{2}}{2^{2}}+\left(\frac{1}{2}\right)^{2}
Obteniu el valor de \cos(60) de la taula de valors trigonomètrics.
\frac{\sqrt{2}}{2\times 2}+\frac{\left(\sqrt{3}\right)^{2}}{2^{2}}+\frac{1}{4}
Calculeu \frac{1}{2} elevat a 2 per obtenir \frac{1}{4}.
\frac{\sqrt{2}}{4}+\frac{\left(\sqrt{3}\right)^{2}}{4}+\frac{1}{4}
Per afegir o restar les expressions, amplieu-les perquè els denominadors coincideixin. Expandiu 2\times 2.
\frac{\sqrt{2}+\left(\sqrt{3}\right)^{2}}{4}+\frac{1}{4}
Com que \frac{\sqrt{2}}{4} i \frac{\left(\sqrt{3}\right)^{2}}{4} tenen el mateix denominador, afegiu-los mitjançant l'addició dels seus numeradors.
\frac{\sqrt{2}}{4}+\frac{\left(\sqrt{3}\right)^{2}}{2^{2}}+\frac{1}{4}
Per afegir o restar les expressions, amplieu-les perquè els denominadors coincideixin. Expandiu 2\times 2.
\frac{\sqrt{2}+1}{4}+\frac{\left(\sqrt{3}\right)^{2}}{2^{2}}
Com que \frac{\sqrt{2}}{4} i \frac{1}{4} tenen el mateix denominador, afegiu-los mitjançant l'addició dels seus numeradors.
\frac{\sqrt{2}+1}{4}+\frac{\left(\sqrt{3}\right)^{2}}{4}
Per afegir o restar les expressions, amplieu-les perquè els denominadors coincideixin. Expandiu 2^{2}.
\frac{\sqrt{2}+1+\left(\sqrt{3}\right)^{2}}{4}
Com que \frac{\sqrt{2}+1}{4} i \frac{\left(\sqrt{3}\right)^{2}}{4} tenen el mateix denominador, afegiu-los mitjançant l'addició dels seus numeradors.
\frac{\sqrt{2}+1}{4}+\frac{3}{2^{2}}
L'arrel quadrada de \sqrt{3} és 3.
\frac{\sqrt{2}+1}{4}+\frac{3}{4}
Calculeu 2 elevat a 2 per obtenir 4.
\frac{\sqrt{2}+1+3}{4}
Com que \frac{\sqrt{2}+1}{4} i \frac{3}{4} tenen el mateix denominador, afegiu-los mitjançant l'addició dels seus numeradors.
\frac{\sqrt{2}+4}{4}
Feu el càlcul \sqrt{2}+1+3.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}