Resoleu x
x=-6
x = \frac{5}{2} = 2\frac{1}{2} = 2,5
Gràfic
Compartir
Copiat al porta-retalls
2x^{2}+x-15=15-6x
Utilitzeu la propietat distributiva per multiplicar 2x-5 per x+3 i combinar-los com termes.
2x^{2}+x-15-15=-6x
Resteu 15 en tots dos costats.
2x^{2}+x-30=-6x
Resteu -15 de 15 per obtenir -30.
2x^{2}+x-30+6x=0
Afegiu 6x als dos costats.
2x^{2}+7x-30=0
Combineu x i 6x per obtenir 7x.
x=\frac{-7±\sqrt{7^{2}-4\times 2\left(-30\right)}}{2\times 2}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu 2 per a, 7 per b i -30 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
x=\frac{-7±\sqrt{49-4\times 2\left(-30\right)}}{2\times 2}
Eleveu 7 al quadrat.
x=\frac{-7±\sqrt{49-8\left(-30\right)}}{2\times 2}
Multipliqueu -4 per 2.
x=\frac{-7±\sqrt{49+240}}{2\times 2}
Multipliqueu -8 per -30.
x=\frac{-7±\sqrt{289}}{2\times 2}
Sumeu 49 i 240.
x=\frac{-7±17}{2\times 2}
Calculeu l'arrel quadrada de 289.
x=\frac{-7±17}{4}
Multipliqueu 2 per 2.
x=\frac{10}{4}
Ara resoleu l'equació x=\frac{-7±17}{4} quan ± és més. Sumeu -7 i 17.
x=\frac{5}{2}
Redueix la fracció \frac{10}{4} al màxim extraient i anul·lant 2.
x=-\frac{24}{4}
Ara resoleu l'equació x=\frac{-7±17}{4} quan ± és menys. Resteu 17 de -7.
x=-6
Dividiu -24 per 4.
x=\frac{5}{2} x=-6
L'equació ja s'ha resolt.
2x^{2}+x-15=15-6x
Utilitzeu la propietat distributiva per multiplicar 2x-5 per x+3 i combinar-los com termes.
2x^{2}+x-15+6x=15
Afegiu 6x als dos costats.
2x^{2}+7x-15=15
Combineu x i 6x per obtenir 7x.
2x^{2}+7x=15+15
Afegiu 15 als dos costats.
2x^{2}+7x=30
Sumeu 15 més 15 per obtenir 30.
\frac{2x^{2}+7x}{2}=\frac{30}{2}
Dividiu els dos costats per 2.
x^{2}+\frac{7}{2}x=\frac{30}{2}
En dividir per 2 es desfà la multiplicació per 2.
x^{2}+\frac{7}{2}x=15
Dividiu 30 per 2.
x^{2}+\frac{7}{2}x+\left(\frac{7}{4}\right)^{2}=15+\left(\frac{7}{4}\right)^{2}
Dividiu \frac{7}{2}, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir \frac{7}{4}. A continuació, sumeu el quadrat del nombre \frac{7}{4} als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
x^{2}+\frac{7}{2}x+\frac{49}{16}=15+\frac{49}{16}
Per elevar \frac{7}{4} al quadrat, eleveu al quadrat el numerador i el denominador de la fracció.
x^{2}+\frac{7}{2}x+\frac{49}{16}=\frac{289}{16}
Sumeu 15 i \frac{49}{16}.
\left(x+\frac{7}{4}\right)^{2}=\frac{289}{16}
Factor x^{2}+\frac{7}{2}x+\frac{49}{16}. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(x+\frac{7}{4}\right)^{2}}=\sqrt{\frac{289}{16}}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
x+\frac{7}{4}=\frac{17}{4} x+\frac{7}{4}=-\frac{17}{4}
Simplifiqueu.
x=\frac{5}{2} x=-6
Resteu \frac{7}{4} als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}