Resoleu x
x=\sqrt{11}+1\approx 4,31662479
x=1-\sqrt{11}\approx -2,31662479
Gràfic
Compartir
Copiat al porta-retalls
\left(x+2\right)\times 5-x=x\left(x+2\right)
La variable x no pot ser igual a cap dels valors -2,0, ja que la divisió per zero no s'ha definit. Multipliqueu els dos costats de l'equació per x\left(x+2\right), el mínim comú múltiple de x,x+2.
5x+10-x=x\left(x+2\right)
Utilitzeu la propietat distributiva per multiplicar x+2 per 5.
5x+10-x=x^{2}+2x
Utilitzeu la propietat distributiva per multiplicar x per x+2.
5x+10-x-x^{2}=2x
Resteu x^{2} en tots dos costats.
5x+10-x-x^{2}-2x=0
Resteu 2x en tots dos costats.
3x+10-x-x^{2}=0
Combineu 5x i -2x per obtenir 3x.
2x+10-x^{2}=0
Combineu 3x i -x per obtenir 2x.
-x^{2}+2x+10=0
Totes les equacions amb la fórmula ax^{2}+bx+c=0 es poden resoldre utilitzant la fórmula quadràtica següent: \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}. La fórmula quadràtica ofereix dues solucions: una quan ± és una suma i una altra quan és una resta.
x=\frac{-2±\sqrt{2^{2}-4\left(-1\right)\times 10}}{2\left(-1\right)}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu -1 per a, 2 per b i 10 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
x=\frac{-2±\sqrt{4-4\left(-1\right)\times 10}}{2\left(-1\right)}
Eleveu 2 al quadrat.
x=\frac{-2±\sqrt{4+4\times 10}}{2\left(-1\right)}
Multipliqueu -4 per -1.
x=\frac{-2±\sqrt{4+40}}{2\left(-1\right)}
Multipliqueu 4 per 10.
x=\frac{-2±\sqrt{44}}{2\left(-1\right)}
Sumeu 4 i 40.
x=\frac{-2±2\sqrt{11}}{2\left(-1\right)}
Calculeu l'arrel quadrada de 44.
x=\frac{-2±2\sqrt{11}}{-2}
Multipliqueu 2 per -1.
x=\frac{2\sqrt{11}-2}{-2}
Ara resoleu l'equació x=\frac{-2±2\sqrt{11}}{-2} quan ± és més. Sumeu -2 i 2\sqrt{11}.
x=1-\sqrt{11}
Dividiu -2+2\sqrt{11} per -2.
x=\frac{-2\sqrt{11}-2}{-2}
Ara resoleu l'equació x=\frac{-2±2\sqrt{11}}{-2} quan ± és menys. Resteu 2\sqrt{11} de -2.
x=\sqrt{11}+1
Dividiu -2-2\sqrt{11} per -2.
x=1-\sqrt{11} x=\sqrt{11}+1
L'equació ja s'ha resolt.
\left(x+2\right)\times 5-x=x\left(x+2\right)
La variable x no pot ser igual a cap dels valors -2,0, ja que la divisió per zero no s'ha definit. Multipliqueu els dos costats de l'equació per x\left(x+2\right), el mínim comú múltiple de x,x+2.
5x+10-x=x\left(x+2\right)
Utilitzeu la propietat distributiva per multiplicar x+2 per 5.
5x+10-x=x^{2}+2x
Utilitzeu la propietat distributiva per multiplicar x per x+2.
5x+10-x-x^{2}=2x
Resteu x^{2} en tots dos costats.
5x+10-x-x^{2}-2x=0
Resteu 2x en tots dos costats.
3x+10-x-x^{2}=0
Combineu 5x i -2x per obtenir 3x.
3x-x-x^{2}=-10
Resteu 10 en tots dos costats. Qualsevol valor restat a zero dóna com a resultat la seva negació.
2x-x^{2}=-10
Combineu 3x i -x per obtenir 2x.
-x^{2}+2x=-10
Les equacions quadràtiques com aquesta es poden resoldre calculant-ne el quadrat. Per fer-ho, primer l'equació ha de tenir la forma x^{2}+bx=c.
\frac{-x^{2}+2x}{-1}=-\frac{10}{-1}
Dividiu els dos costats per -1.
x^{2}+\frac{2}{-1}x=-\frac{10}{-1}
En dividir per -1 es desfà la multiplicació per -1.
x^{2}-2x=-\frac{10}{-1}
Dividiu 2 per -1.
x^{2}-2x=10
Dividiu -10 per -1.
x^{2}-2x+1=10+1
Dividiu -2, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir -1. A continuació, sumeu el quadrat del nombre -1 als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
x^{2}-2x+1=11
Sumeu 10 i 1.
\left(x-1\right)^{2}=11
Factor x^{2}-2x+1. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(x-1\right)^{2}}=\sqrt{11}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
x-1=\sqrt{11} x-1=-\sqrt{11}
Simplifiqueu.
x=\sqrt{11}+1 x=1-\sqrt{11}
Sumeu 1 als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}