Resoleu n
n=\sqrt{10}+1\approx 4,16227766
n=1-\sqrt{10}\approx -2,16227766
Compartir
Copiat al porta-retalls
3\times 3=n\left(n-4\right)+n\times 2
La variable n no pot ser igual a 0, ja que la divisió per zero no s'ha definit. Multipliqueu els dos costats de l'equació per 3n^{3}, el mínim comú múltiple de n^{3},3n^{2}.
9=n\left(n-4\right)+n\times 2
Multipliqueu 3 per 3 per obtenir 9.
9=n^{2}-4n+n\times 2
Utilitzeu la propietat distributiva per multiplicar n per n-4.
9=n^{2}-2n
Combineu -4n i n\times 2 per obtenir -2n.
n^{2}-2n=9
Intercanvieu els costats perquè tots els termes variables estiguin al costat esquerre.
n^{2}-2n-9=0
Resteu 9 en tots dos costats.
n=\frac{-\left(-2\right)±\sqrt{\left(-2\right)^{2}-4\left(-9\right)}}{2}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu 1 per a, -2 per b i -9 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
n=\frac{-\left(-2\right)±\sqrt{4-4\left(-9\right)}}{2}
Eleveu -2 al quadrat.
n=\frac{-\left(-2\right)±\sqrt{4+36}}{2}
Multipliqueu -4 per -9.
n=\frac{-\left(-2\right)±\sqrt{40}}{2}
Sumeu 4 i 36.
n=\frac{-\left(-2\right)±2\sqrt{10}}{2}
Calculeu l'arrel quadrada de 40.
n=\frac{2±2\sqrt{10}}{2}
El contrari de -2 és 2.
n=\frac{2\sqrt{10}+2}{2}
Ara resoleu l'equació n=\frac{2±2\sqrt{10}}{2} quan ± és més. Sumeu 2 i 2\sqrt{10}.
n=\sqrt{10}+1
Dividiu 2+2\sqrt{10} per 2.
n=\frac{2-2\sqrt{10}}{2}
Ara resoleu l'equació n=\frac{2±2\sqrt{10}}{2} quan ± és menys. Resteu 2\sqrt{10} de 2.
n=1-\sqrt{10}
Dividiu 2-2\sqrt{10} per 2.
n=\sqrt{10}+1 n=1-\sqrt{10}
L'equació ja s'ha resolt.
3\times 3=n\left(n-4\right)+n\times 2
La variable n no pot ser igual a 0, ja que la divisió per zero no s'ha definit. Multipliqueu els dos costats de l'equació per 3n^{3}, el mínim comú múltiple de n^{3},3n^{2}.
9=n\left(n-4\right)+n\times 2
Multipliqueu 3 per 3 per obtenir 9.
9=n^{2}-4n+n\times 2
Utilitzeu la propietat distributiva per multiplicar n per n-4.
9=n^{2}-2n
Combineu -4n i n\times 2 per obtenir -2n.
n^{2}-2n=9
Intercanvieu els costats perquè tots els termes variables estiguin al costat esquerre.
n^{2}-2n+1=9+1
Dividiu -2, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir -1. A continuació, sumeu el quadrat del nombre -1 als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
n^{2}-2n+1=10
Sumeu 9 i 1.
\left(n-1\right)^{2}=10
Factor n^{2}-2n+1. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(n-1\right)^{2}}=\sqrt{10}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
n-1=\sqrt{10} n-1=-\sqrt{10}
Simplifiqueu.
n=\sqrt{10}+1 n=1-\sqrt{10}
Sumeu 1 als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}