Resoleu b
b=\frac{\left(a+18\right)^{2}}{5}
a\leq -18
Resoleu a
a=-\left(\sqrt{5b}+18\right)
b\geq 0
Compartir
Copiat al porta-retalls
\frac{\left(2+\sqrt{5}\right)\left(2+\sqrt{5}\right)}{\left(2-\sqrt{5}\right)\left(2+\sqrt{5}\right)}+\frac{2-\sqrt{5}}{2+\sqrt{5}}=a+\sqrt{5b}
Racionalitzeu el denominador de \frac{2+\sqrt{5}}{2-\sqrt{5}} multiplicant el numerador i el denominador per 2+\sqrt{5}.
\frac{\left(2+\sqrt{5}\right)\left(2+\sqrt{5}\right)}{2^{2}-\left(\sqrt{5}\right)^{2}}+\frac{2-\sqrt{5}}{2+\sqrt{5}}=a+\sqrt{5b}
Considereu \left(2-\sqrt{5}\right)\left(2+\sqrt{5}\right). La multiplicació es pot transformar en una diferència de quadrats fent servir la regla: \left(a-b\right)\left(a+b\right)=a^{2}-b^{2}.
\frac{\left(2+\sqrt{5}\right)\left(2+\sqrt{5}\right)}{4-5}+\frac{2-\sqrt{5}}{2+\sqrt{5}}=a+\sqrt{5b}
Eleveu 2 al quadrat. Eleveu \sqrt{5} al quadrat.
\frac{\left(2+\sqrt{5}\right)\left(2+\sqrt{5}\right)}{-1}+\frac{2-\sqrt{5}}{2+\sqrt{5}}=a+\sqrt{5b}
Resteu 4 de 5 per obtenir -1.
\frac{\left(2+\sqrt{5}\right)^{2}}{-1}+\frac{2-\sqrt{5}}{2+\sqrt{5}}=a+\sqrt{5b}
Multipliqueu 2+\sqrt{5} per 2+\sqrt{5} per obtenir \left(2+\sqrt{5}\right)^{2}.
\frac{4+4\sqrt{5}+\left(\sqrt{5}\right)^{2}}{-1}+\frac{2-\sqrt{5}}{2+\sqrt{5}}=a+\sqrt{5b}
Utilitzeu el teorema del binomi \left(a+b\right)^{2}=a^{2}+2ab+b^{2} per desenvolupar \left(2+\sqrt{5}\right)^{2}.
\frac{4+4\sqrt{5}+5}{-1}+\frac{2-\sqrt{5}}{2+\sqrt{5}}=a+\sqrt{5b}
L'arrel quadrada de \sqrt{5} és 5.
\frac{9+4\sqrt{5}}{-1}+\frac{2-\sqrt{5}}{2+\sqrt{5}}=a+\sqrt{5b}
Sumeu 4 més 5 per obtenir 9.
-9-4\sqrt{5}+\frac{2-\sqrt{5}}{2+\sqrt{5}}=a+\sqrt{5b}
Qualsevol nombre dividit per -1 dona el seu contrari. Per trobar l'oposat de 9+4\sqrt{5}, cerqueu l'oposat de cada terme.
-9-4\sqrt{5}+\frac{\left(2-\sqrt{5}\right)\left(2-\sqrt{5}\right)}{\left(2+\sqrt{5}\right)\left(2-\sqrt{5}\right)}=a+\sqrt{5b}
Racionalitzeu el denominador de \frac{2-\sqrt{5}}{2+\sqrt{5}} multiplicant el numerador i el denominador per 2-\sqrt{5}.
-9-4\sqrt{5}+\frac{\left(2-\sqrt{5}\right)\left(2-\sqrt{5}\right)}{2^{2}-\left(\sqrt{5}\right)^{2}}=a+\sqrt{5b}
Considereu \left(2+\sqrt{5}\right)\left(2-\sqrt{5}\right). La multiplicació es pot transformar en una diferència de quadrats fent servir la regla: \left(a-b\right)\left(a+b\right)=a^{2}-b^{2}.
-9-4\sqrt{5}+\frac{\left(2-\sqrt{5}\right)\left(2-\sqrt{5}\right)}{4-5}=a+\sqrt{5b}
Eleveu 2 al quadrat. Eleveu \sqrt{5} al quadrat.
-9-4\sqrt{5}+\frac{\left(2-\sqrt{5}\right)\left(2-\sqrt{5}\right)}{-1}=a+\sqrt{5b}
Resteu 4 de 5 per obtenir -1.
-9-4\sqrt{5}+\frac{\left(2-\sqrt{5}\right)^{2}}{-1}=a+\sqrt{5b}
Multipliqueu 2-\sqrt{5} per 2-\sqrt{5} per obtenir \left(2-\sqrt{5}\right)^{2}.
-9-4\sqrt{5}+\frac{4-4\sqrt{5}+\left(\sqrt{5}\right)^{2}}{-1}=a+\sqrt{5b}
Utilitzeu el teorema del binomi \left(a-b\right)^{2}=a^{2}-2ab+b^{2} per desenvolupar \left(2-\sqrt{5}\right)^{2}.
-9-4\sqrt{5}+\frac{4-4\sqrt{5}+5}{-1}=a+\sqrt{5b}
L'arrel quadrada de \sqrt{5} és 5.
-9-4\sqrt{5}+\frac{9-4\sqrt{5}}{-1}=a+\sqrt{5b}
Sumeu 4 més 5 per obtenir 9.
-9-4\sqrt{5}-9+4\sqrt{5}=a+\sqrt{5b}
Qualsevol nombre dividit per -1 dona el seu contrari. Per trobar l'oposat de 9-4\sqrt{5}, cerqueu l'oposat de cada terme.
-18-4\sqrt{5}+4\sqrt{5}=a+\sqrt{5b}
Resteu -9 de 9 per obtenir -18.
-18=a+\sqrt{5b}
Combineu -4\sqrt{5} i 4\sqrt{5} per obtenir 0.
a+\sqrt{5b}=-18
Intercanvieu els costats perquè tots els termes variables estiguin al costat esquerre.
\sqrt{5b}=-18-a
Resteu a en tots dos costats.
5b=\left(a+18\right)^{2}
Eleveu els dos costats de l'equació al quadrat.
\frac{5b}{5}=\frac{\left(a+18\right)^{2}}{5}
Dividiu els dos costats per 5.
b=\frac{\left(a+18\right)^{2}}{5}
En dividir per 5 es desfà la multiplicació per 5.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}