Calcula
\sqrt{3}\approx 1,732050808
Expandiu
\sqrt{3} = 1,732050808
Compartir
Copiat al porta-retalls
\frac{\left(2\sqrt{3}+1-1\right)^{2}}{\left(\sqrt{3}+1\right)^{2}-\left(\sqrt{3}-1\right)^{2}}
Combineu \sqrt{3} i \sqrt{3} per obtenir 2\sqrt{3}.
\frac{\left(2\sqrt{3}\right)^{2}}{\left(\sqrt{3}+1\right)^{2}-\left(\sqrt{3}-1\right)^{2}}
Resteu 1 de 1 per obtenir 0.
\frac{2^{2}\left(\sqrt{3}\right)^{2}}{\left(\sqrt{3}+1\right)^{2}-\left(\sqrt{3}-1\right)^{2}}
Expandiu \left(2\sqrt{3}\right)^{2}.
\frac{4\left(\sqrt{3}\right)^{2}}{\left(\sqrt{3}+1\right)^{2}-\left(\sqrt{3}-1\right)^{2}}
Calculeu 2 elevat a 2 per obtenir 4.
\frac{4\times 3}{\left(\sqrt{3}+1\right)^{2}-\left(\sqrt{3}-1\right)^{2}}
L'arrel quadrada de \sqrt{3} és 3.
\frac{12}{\left(\sqrt{3}+1\right)^{2}-\left(\sqrt{3}-1\right)^{2}}
Multipliqueu 4 per 3 per obtenir 12.
\frac{12}{\left(\sqrt{3}\right)^{2}+2\sqrt{3}+1-\left(\sqrt{3}-1\right)^{2}}
Utilitzeu el teorema del binomi \left(a+b\right)^{2}=a^{2}+2ab+b^{2} per desenvolupar \left(\sqrt{3}+1\right)^{2}.
\frac{12}{3+2\sqrt{3}+1-\left(\sqrt{3}-1\right)^{2}}
L'arrel quadrada de \sqrt{3} és 3.
\frac{12}{4+2\sqrt{3}-\left(\sqrt{3}-1\right)^{2}}
Sumeu 3 més 1 per obtenir 4.
\frac{12}{4+2\sqrt{3}-\left(\left(\sqrt{3}\right)^{2}-2\sqrt{3}+1\right)}
Utilitzeu el teorema del binomi \left(a-b\right)^{2}=a^{2}-2ab+b^{2} per desenvolupar \left(\sqrt{3}-1\right)^{2}.
\frac{12}{4+2\sqrt{3}-\left(3-2\sqrt{3}+1\right)}
L'arrel quadrada de \sqrt{3} és 3.
\frac{12}{4+2\sqrt{3}-\left(4-2\sqrt{3}\right)}
Sumeu 3 més 1 per obtenir 4.
\frac{12}{4+2\sqrt{3}-4+2\sqrt{3}}
Per trobar l'oposat de 4-2\sqrt{3}, cerqueu l'oposat de cada terme.
\frac{12}{2\sqrt{3}+2\sqrt{3}}
Resteu 4 de 4 per obtenir 0.
\frac{12}{4\sqrt{3}}
Combineu 2\sqrt{3} i 2\sqrt{3} per obtenir 4\sqrt{3}.
\frac{12\sqrt{3}}{4\left(\sqrt{3}\right)^{2}}
Racionalitzeu el denominador de \frac{12}{4\sqrt{3}} multiplicant el numerador i el denominador per \sqrt{3}.
\frac{12\sqrt{3}}{4\times 3}
L'arrel quadrada de \sqrt{3} és 3.
\sqrt{3}
Anul·leu 3\times 4 tant al numerador com al denominador.
\frac{\left(2\sqrt{3}+1-1\right)^{2}}{\left(\sqrt{3}+1\right)^{2}-\left(\sqrt{3}-1\right)^{2}}
Combineu \sqrt{3} i \sqrt{3} per obtenir 2\sqrt{3}.
\frac{\left(2\sqrt{3}\right)^{2}}{\left(\sqrt{3}+1\right)^{2}-\left(\sqrt{3}-1\right)^{2}}
Resteu 1 de 1 per obtenir 0.
\frac{2^{2}\left(\sqrt{3}\right)^{2}}{\left(\sqrt{3}+1\right)^{2}-\left(\sqrt{3}-1\right)^{2}}
Expandiu \left(2\sqrt{3}\right)^{2}.
\frac{4\left(\sqrt{3}\right)^{2}}{\left(\sqrt{3}+1\right)^{2}-\left(\sqrt{3}-1\right)^{2}}
Calculeu 2 elevat a 2 per obtenir 4.
\frac{4\times 3}{\left(\sqrt{3}+1\right)^{2}-\left(\sqrt{3}-1\right)^{2}}
L'arrel quadrada de \sqrt{3} és 3.
\frac{12}{\left(\sqrt{3}+1\right)^{2}-\left(\sqrt{3}-1\right)^{2}}
Multipliqueu 4 per 3 per obtenir 12.
\frac{12}{\left(\sqrt{3}\right)^{2}+2\sqrt{3}+1-\left(\sqrt{3}-1\right)^{2}}
Utilitzeu el teorema del binomi \left(a+b\right)^{2}=a^{2}+2ab+b^{2} per desenvolupar \left(\sqrt{3}+1\right)^{2}.
\frac{12}{3+2\sqrt{3}+1-\left(\sqrt{3}-1\right)^{2}}
L'arrel quadrada de \sqrt{3} és 3.
\frac{12}{4+2\sqrt{3}-\left(\sqrt{3}-1\right)^{2}}
Sumeu 3 més 1 per obtenir 4.
\frac{12}{4+2\sqrt{3}-\left(\left(\sqrt{3}\right)^{2}-2\sqrt{3}+1\right)}
Utilitzeu el teorema del binomi \left(a-b\right)^{2}=a^{2}-2ab+b^{2} per desenvolupar \left(\sqrt{3}-1\right)^{2}.
\frac{12}{4+2\sqrt{3}-\left(3-2\sqrt{3}+1\right)}
L'arrel quadrada de \sqrt{3} és 3.
\frac{12}{4+2\sqrt{3}-\left(4-2\sqrt{3}\right)}
Sumeu 3 més 1 per obtenir 4.
\frac{12}{4+2\sqrt{3}-4+2\sqrt{3}}
Per trobar l'oposat de 4-2\sqrt{3}, cerqueu l'oposat de cada terme.
\frac{12}{2\sqrt{3}+2\sqrt{3}}
Resteu 4 de 4 per obtenir 0.
\frac{12}{4\sqrt{3}}
Combineu 2\sqrt{3} i 2\sqrt{3} per obtenir 4\sqrt{3}.
\frac{12\sqrt{3}}{4\left(\sqrt{3}\right)^{2}}
Racionalitzeu el denominador de \frac{12}{4\sqrt{3}} multiplicant el numerador i el denominador per \sqrt{3}.
\frac{12\sqrt{3}}{4\times 3}
L'arrel quadrada de \sqrt{3} és 3.
\sqrt{3}
Anul·leu 3\times 4 tant al numerador com al denominador.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}