Resoleu x (complex solution)
x=-\frac{i\sqrt{42-3\sqrt{6}}}{3}\approx -0-1,962185028i
x=\frac{i\sqrt{42-3\sqrt{6}}}{3}\approx 1,962185028i
Gràfic
Compartir
Copiat al porta-retalls
2\sqrt{2}+\frac{2}{3}\times 3^{\frac{1}{2}}=\frac{2}{3}\times 3^{\frac{1}{2}}\left(3x^{2}+15\right)
Multipliqueu els dos costats de l'equació per 2.
2\sqrt{2}+\frac{2}{3}\times 3^{\frac{1}{2}}=2\times 3^{\frac{1}{2}}x^{2}+10\times 3^{\frac{1}{2}}
Utilitzeu la propietat distributiva per multiplicar \frac{2}{3}\times 3^{\frac{1}{2}} per 3x^{2}+15.
2\times 3^{\frac{1}{2}}x^{2}+10\times 3^{\frac{1}{2}}=2\sqrt{2}+\frac{2}{3}\times 3^{\frac{1}{2}}
Intercanvieu els costats perquè tots els termes variables estiguin al costat esquerre.
2\times 3^{\frac{1}{2}}x^{2}=2\sqrt{2}+\frac{2}{3}\times 3^{\frac{1}{2}}-10\times 3^{\frac{1}{2}}
Resteu 10\times 3^{\frac{1}{2}} en tots dos costats.
2\times 3^{\frac{1}{2}}x^{2}=2\sqrt{2}-\frac{28}{3}\times 3^{\frac{1}{2}}
Combineu \frac{2}{3}\times 3^{\frac{1}{2}} i -10\times 3^{\frac{1}{2}} per obtenir -\frac{28}{3}\times 3^{\frac{1}{2}}.
2\sqrt{3}x^{2}=-\frac{28}{3}\sqrt{3}+2\sqrt{2}
Torneu a ordenar els termes.
x^{2}=\frac{-\frac{28\sqrt{3}}{3}+2\sqrt{2}}{2\sqrt{3}}
En dividir per 2\sqrt{3} es desfà la multiplicació per 2\sqrt{3}.
x^{2}=\frac{\sqrt{6}-14}{3}
Dividiu -\frac{28\sqrt{3}}{3}+2\sqrt{2} per 2\sqrt{3}.
x=\frac{i\sqrt{42-3\sqrt{6}}}{3} x=-\frac{i\sqrt{42-3\sqrt{6}}}{3}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
2\sqrt{2}+\frac{2}{3}\times 3^{\frac{1}{2}}=\frac{2}{3}\times 3^{\frac{1}{2}}\left(3x^{2}+15\right)
Multipliqueu els dos costats de l'equació per 2.
2\sqrt{2}+\frac{2}{3}\times 3^{\frac{1}{2}}=2\times 3^{\frac{1}{2}}x^{2}+10\times 3^{\frac{1}{2}}
Utilitzeu la propietat distributiva per multiplicar \frac{2}{3}\times 3^{\frac{1}{2}} per 3x^{2}+15.
2\times 3^{\frac{1}{2}}x^{2}+10\times 3^{\frac{1}{2}}=2\sqrt{2}+\frac{2}{3}\times 3^{\frac{1}{2}}
Intercanvieu els costats perquè tots els termes variables estiguin al costat esquerre.
2\times 3^{\frac{1}{2}}x^{2}+10\times 3^{\frac{1}{2}}-2\sqrt{2}=\frac{2}{3}\times 3^{\frac{1}{2}}
Resteu 2\sqrt{2} en tots dos costats.
2\times 3^{\frac{1}{2}}x^{2}+10\times 3^{\frac{1}{2}}-2\sqrt{2}-\frac{2}{3}\times 3^{\frac{1}{2}}=0
Resteu \frac{2}{3}\times 3^{\frac{1}{2}} en tots dos costats.
2\times 3^{\frac{1}{2}}x^{2}+\frac{28}{3}\times 3^{\frac{1}{2}}-2\sqrt{2}=0
Combineu 10\times 3^{\frac{1}{2}} i -\frac{2}{3}\times 3^{\frac{1}{2}} per obtenir \frac{28}{3}\times 3^{\frac{1}{2}}.
2\sqrt{3}x^{2}-2\sqrt{2}+\frac{28}{3}\sqrt{3}=0
Torneu a ordenar els termes.
2\sqrt{3}x^{2}+\frac{28\sqrt{3}}{3}-2\sqrt{2}=0
Les equacions quadràtiques com aquesta, amb un terme x^{2} però cap terme x, es poden resoldre utilitzant la fórmula quadràtica, \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}, una vegada que s'hagin posat en forma estàndard: ax^{2}+bx+c=0.
x=\frac{0±\sqrt{0^{2}-4\times 2\sqrt{3}\left(\frac{28\sqrt{3}}{3}-2\sqrt{2}\right)}}{2\times 2\sqrt{3}}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu 2\sqrt{3} per a, 0 per b i -2\sqrt{2}+\frac{28\sqrt{3}}{3} per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
x=\frac{0±\sqrt{-4\times 2\sqrt{3}\left(\frac{28\sqrt{3}}{3}-2\sqrt{2}\right)}}{2\times 2\sqrt{3}}
Eleveu 0 al quadrat.
x=\frac{0±\sqrt{\left(-8\sqrt{3}\right)\left(\frac{28\sqrt{3}}{3}-2\sqrt{2}\right)}}{2\times 2\sqrt{3}}
Multipliqueu -4 per 2\sqrt{3}.
x=\frac{0±\sqrt{16\sqrt{6}-224}}{2\times 2\sqrt{3}}
Multipliqueu -8\sqrt{3} per -2\sqrt{2}+\frac{28\sqrt{3}}{3}.
x=\frac{0±4i\sqrt{14-\sqrt{6}}}{2\times 2\sqrt{3}}
Calculeu l'arrel quadrada de 16\sqrt{6}-224.
x=\frac{0±4i\sqrt{14-\sqrt{6}}}{4\sqrt{3}}
Multipliqueu 2 per 2\sqrt{3}.
x=\frac{i\sqrt{42-3\sqrt{6}}}{3}
Ara resoleu l'equació x=\frac{0±4i\sqrt{14-\sqrt{6}}}{4\sqrt{3}} quan ± és més.
x=-\frac{i\sqrt{42-3\sqrt{6}}}{3}
Ara resoleu l'equació x=\frac{0±4i\sqrt{14-\sqrt{6}}}{4\sqrt{3}} quan ± és menys.
x=\frac{i\sqrt{42-3\sqrt{6}}}{3} x=-\frac{i\sqrt{42-3\sqrt{6}}}{3}
L'equació ja s'ha resolt.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}