Calcula
\frac{139}{24}\approx 5,791666667
Factoritzar
\frac{139}{2 ^ {3} \cdot 3} = 5\frac{19}{24} = 5,791666666666667
Compartir
Copiat al porta-retalls
\frac{\frac{\frac{1}{2}}{\left(\frac{2}{3}\right)^{-1}}}{\left(1-\frac{1}{3}\right)\times \frac{9}{4}+\frac{1}{2}}+\frac{\sqrt{1-\frac{16}{25}}}{\frac{\frac{4}{5}}{\left(\frac{15}{2}\right)^{1}}}
Calcula \sqrt[5]{\frac{1}{32}} i obté \frac{1}{2}.
\frac{\frac{\frac{1}{2}}{\frac{3}{2}}}{\left(1-\frac{1}{3}\right)\times \frac{9}{4}+\frac{1}{2}}+\frac{\sqrt{1-\frac{16}{25}}}{\frac{\frac{4}{5}}{\left(\frac{15}{2}\right)^{1}}}
Calculeu \frac{2}{3} elevat a -1 per obtenir \frac{3}{2}.
\frac{\frac{1}{2}\times \frac{2}{3}}{\left(1-\frac{1}{3}\right)\times \frac{9}{4}+\frac{1}{2}}+\frac{\sqrt{1-\frac{16}{25}}}{\frac{\frac{4}{5}}{\left(\frac{15}{2}\right)^{1}}}
Dividiu \frac{1}{2} per \frac{3}{2} multiplicant \frac{1}{2} pel recíproc de \frac{3}{2}.
\frac{\frac{1}{3}}{\left(1-\frac{1}{3}\right)\times \frac{9}{4}+\frac{1}{2}}+\frac{\sqrt{1-\frac{16}{25}}}{\frac{\frac{4}{5}}{\left(\frac{15}{2}\right)^{1}}}
Multipliqueu \frac{1}{2} per \frac{2}{3} per obtenir \frac{1}{3}.
\frac{\frac{1}{3}}{\frac{2}{3}\times \frac{9}{4}+\frac{1}{2}}+\frac{\sqrt{1-\frac{16}{25}}}{\frac{\frac{4}{5}}{\left(\frac{15}{2}\right)^{1}}}
Resteu 1 de \frac{1}{3} per obtenir \frac{2}{3}.
\frac{\frac{1}{3}}{\frac{3}{2}+\frac{1}{2}}+\frac{\sqrt{1-\frac{16}{25}}}{\frac{\frac{4}{5}}{\left(\frac{15}{2}\right)^{1}}}
Multipliqueu \frac{2}{3} per \frac{9}{4} per obtenir \frac{3}{2}.
\frac{\frac{1}{3}}{2}+\frac{\sqrt{1-\frac{16}{25}}}{\frac{\frac{4}{5}}{\left(\frac{15}{2}\right)^{1}}}
Sumeu \frac{3}{2} més \frac{1}{2} per obtenir 2.
\frac{1}{3\times 2}+\frac{\sqrt{1-\frac{16}{25}}}{\frac{\frac{4}{5}}{\left(\frac{15}{2}\right)^{1}}}
Expresseu \frac{\frac{1}{3}}{2} com a fracció senzilla.
\frac{1}{6}+\frac{\sqrt{1-\frac{16}{25}}}{\frac{\frac{4}{5}}{\left(\frac{15}{2}\right)^{1}}}
Multipliqueu 3 per 2 per obtenir 6.
\frac{1}{6}+\frac{\sqrt{\frac{9}{25}}}{\frac{\frac{4}{5}}{\left(\frac{15}{2}\right)^{1}}}
Resteu 1 de \frac{16}{25} per obtenir \frac{9}{25}.
\frac{1}{6}+\frac{\frac{3}{5}}{\frac{\frac{4}{5}}{\left(\frac{15}{2}\right)^{1}}}
Torneu a escriure l'arrel quadrada de la divisió \frac{9}{25} com a divisió d'arrels quadrades \frac{\sqrt{9}}{\sqrt{25}}. Pren l'arrel quadrada del numerador i del denominador.
\frac{1}{6}+\frac{\frac{3}{5}}{\frac{\frac{4}{5}}{\frac{15}{2}}}
Calculeu \frac{15}{2} elevat a 1 per obtenir \frac{15}{2}.
\frac{1}{6}+\frac{\frac{3}{5}}{\frac{4}{5}\times \frac{2}{15}}
Dividiu \frac{4}{5} per \frac{15}{2} multiplicant \frac{4}{5} pel recíproc de \frac{15}{2}.
\frac{1}{6}+\frac{\frac{3}{5}}{\frac{8}{75}}
Multipliqueu \frac{4}{5} per \frac{2}{15} per obtenir \frac{8}{75}.
\frac{1}{6}+\frac{3}{5}\times \frac{75}{8}
Dividiu \frac{3}{5} per \frac{8}{75} multiplicant \frac{3}{5} pel recíproc de \frac{8}{75}.
\frac{1}{6}+\frac{45}{8}
Multipliqueu \frac{3}{5} per \frac{75}{8} per obtenir \frac{45}{8}.
\frac{139}{24}
Sumeu \frac{1}{6} més \frac{45}{8} per obtenir \frac{139}{24}.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}