Resoleu x
x=\frac{1}{3}\approx 0,333333333
Gràfic
Compartir
Copiat al porta-retalls
x=3x\left(x-1\right)+1
La variable x no pot ser igual a 1, ja que la divisió per zero no s'ha definit. Multipliqueu els dos costats de l'equació per x-1.
x=3x^{2}-3x+1
Utilitzeu la propietat distributiva per multiplicar 3x per x-1.
x-3x^{2}=-3x+1
Resteu 3x^{2} en tots dos costats.
x-3x^{2}+3x=1
Afegiu 3x als dos costats.
4x-3x^{2}=1
Combineu x i 3x per obtenir 4x.
4x-3x^{2}-1=0
Resteu 1 en tots dos costats.
-3x^{2}+4x-1=0
Totes les equacions amb la fórmula ax^{2}+bx+c=0 es poden resoldre utilitzant la fórmula quadràtica següent: \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}. La fórmula quadràtica ofereix dues solucions: una quan ± és una suma i una altra quan és una resta.
x=\frac{-4±\sqrt{4^{2}-4\left(-3\right)\left(-1\right)}}{2\left(-3\right)}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu -3 per a, 4 per b i -1 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
x=\frac{-4±\sqrt{16-4\left(-3\right)\left(-1\right)}}{2\left(-3\right)}
Eleveu 4 al quadrat.
x=\frac{-4±\sqrt{16+12\left(-1\right)}}{2\left(-3\right)}
Multipliqueu -4 per -3.
x=\frac{-4±\sqrt{16-12}}{2\left(-3\right)}
Multipliqueu 12 per -1.
x=\frac{-4±\sqrt{4}}{2\left(-3\right)}
Sumeu 16 i -12.
x=\frac{-4±2}{2\left(-3\right)}
Calculeu l'arrel quadrada de 4.
x=\frac{-4±2}{-6}
Multipliqueu 2 per -3.
x=-\frac{2}{-6}
Ara resoleu l'equació x=\frac{-4±2}{-6} quan ± és més. Sumeu -4 i 2.
x=\frac{1}{3}
Redueix la fracció \frac{-2}{-6} al màxim extraient i anul·lant 2.
x=-\frac{6}{-6}
Ara resoleu l'equació x=\frac{-4±2}{-6} quan ± és menys. Resteu 2 de -4.
x=1
Dividiu -6 per -6.
x=\frac{1}{3} x=1
L'equació ja s'ha resolt.
x=\frac{1}{3}
La variable x no pot ser igual a 1.
x=3x\left(x-1\right)+1
La variable x no pot ser igual a 1, ja que la divisió per zero no s'ha definit. Multipliqueu els dos costats de l'equació per x-1.
x=3x^{2}-3x+1
Utilitzeu la propietat distributiva per multiplicar 3x per x-1.
x-3x^{2}=-3x+1
Resteu 3x^{2} en tots dos costats.
x-3x^{2}+3x=1
Afegiu 3x als dos costats.
4x-3x^{2}=1
Combineu x i 3x per obtenir 4x.
-3x^{2}+4x=1
Les equacions quadràtiques com aquesta es poden resoldre calculant-ne el quadrat. Per fer-ho, primer l'equació ha de tenir la forma x^{2}+bx=c.
\frac{-3x^{2}+4x}{-3}=\frac{1}{-3}
Dividiu els dos costats per -3.
x^{2}+\frac{4}{-3}x=\frac{1}{-3}
En dividir per -3 es desfà la multiplicació per -3.
x^{2}-\frac{4}{3}x=\frac{1}{-3}
Dividiu 4 per -3.
x^{2}-\frac{4}{3}x=-\frac{1}{3}
Dividiu 1 per -3.
x^{2}-\frac{4}{3}x+\left(-\frac{2}{3}\right)^{2}=-\frac{1}{3}+\left(-\frac{2}{3}\right)^{2}
Dividiu -\frac{4}{3}, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir -\frac{2}{3}. A continuació, sumeu el quadrat del nombre -\frac{2}{3} als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
x^{2}-\frac{4}{3}x+\frac{4}{9}=-\frac{1}{3}+\frac{4}{9}
Per elevar -\frac{2}{3} al quadrat, eleveu al quadrat el numerador i el denominador de la fracció.
x^{2}-\frac{4}{3}x+\frac{4}{9}=\frac{1}{9}
Sumeu -\frac{1}{3} i \frac{4}{9} trobant un denominador comú i sumant-ne els numeradors. A continuació, reduïu la fracció al màxim sempre que sigui possible.
\left(x-\frac{2}{3}\right)^{2}=\frac{1}{9}
Factor x^{2}-\frac{4}{3}x+\frac{4}{9}. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(x-\frac{2}{3}\right)^{2}}=\sqrt{\frac{1}{9}}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
x-\frac{2}{3}=\frac{1}{3} x-\frac{2}{3}=-\frac{1}{3}
Simplifiqueu.
x=1 x=\frac{1}{3}
Sumeu \frac{2}{3} als dos costats de l'equació.
x=\frac{1}{3}
La variable x no pot ser igual a 1.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}