Resoleu x
x = \frac{3 \sqrt{221} - 27}{7} \approx 2,514029463
x=\frac{-3\sqrt{221}-27}{7}\approx -10,228315177
Gràfic
Compartir
Copiat al porta-retalls
16x^{2}-9\left(x^{2}+4-6x\right)=144
Multipliqueu els dos costats de l'equació per 144, el mínim comú múltiple de 9,16.
16x^{2}-9x^{2}-36+54x=144
Utilitzeu la propietat distributiva per multiplicar -9 per x^{2}+4-6x.
7x^{2}-36+54x=144
Combineu 16x^{2} i -9x^{2} per obtenir 7x^{2}.
7x^{2}-36+54x-144=0
Resteu 144 en tots dos costats.
7x^{2}-180+54x=0
Resteu -36 de 144 per obtenir -180.
7x^{2}+54x-180=0
Totes les equacions amb la fórmula ax^{2}+bx+c=0 es poden resoldre utilitzant la fórmula quadràtica següent: \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}. La fórmula quadràtica ofereix dues solucions: una quan ± és una suma i una altra quan és una resta.
x=\frac{-54±\sqrt{54^{2}-4\times 7\left(-180\right)}}{2\times 7}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu 7 per a, 54 per b i -180 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
x=\frac{-54±\sqrt{2916-4\times 7\left(-180\right)}}{2\times 7}
Eleveu 54 al quadrat.
x=\frac{-54±\sqrt{2916-28\left(-180\right)}}{2\times 7}
Multipliqueu -4 per 7.
x=\frac{-54±\sqrt{2916+5040}}{2\times 7}
Multipliqueu -28 per -180.
x=\frac{-54±\sqrt{7956}}{2\times 7}
Sumeu 2916 i 5040.
x=\frac{-54±6\sqrt{221}}{2\times 7}
Calculeu l'arrel quadrada de 7956.
x=\frac{-54±6\sqrt{221}}{14}
Multipliqueu 2 per 7.
x=\frac{6\sqrt{221}-54}{14}
Ara resoleu l'equació x=\frac{-54±6\sqrt{221}}{14} quan ± és més. Sumeu -54 i 6\sqrt{221}.
x=\frac{3\sqrt{221}-27}{7}
Dividiu -54+6\sqrt{221} per 14.
x=\frac{-6\sqrt{221}-54}{14}
Ara resoleu l'equació x=\frac{-54±6\sqrt{221}}{14} quan ± és menys. Resteu 6\sqrt{221} de -54.
x=\frac{-3\sqrt{221}-27}{7}
Dividiu -54-6\sqrt{221} per 14.
x=\frac{3\sqrt{221}-27}{7} x=\frac{-3\sqrt{221}-27}{7}
L'equació ja s'ha resolt.
16x^{2}-9\left(x^{2}+4-6x\right)=144
Multipliqueu els dos costats de l'equació per 144, el mínim comú múltiple de 9,16.
16x^{2}-9x^{2}-36+54x=144
Utilitzeu la propietat distributiva per multiplicar -9 per x^{2}+4-6x.
7x^{2}-36+54x=144
Combineu 16x^{2} i -9x^{2} per obtenir 7x^{2}.
7x^{2}+54x=144+36
Afegiu 36 als dos costats.
7x^{2}+54x=180
Sumeu 144 més 36 per obtenir 180.
\frac{7x^{2}+54x}{7}=\frac{180}{7}
Dividiu els dos costats per 7.
x^{2}+\frac{54}{7}x=\frac{180}{7}
En dividir per 7 es desfà la multiplicació per 7.
x^{2}+\frac{54}{7}x+\left(\frac{27}{7}\right)^{2}=\frac{180}{7}+\left(\frac{27}{7}\right)^{2}
Dividiu \frac{54}{7}, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir \frac{27}{7}. A continuació, sumeu el quadrat del nombre \frac{27}{7} als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
x^{2}+\frac{54}{7}x+\frac{729}{49}=\frac{180}{7}+\frac{729}{49}
Per elevar \frac{27}{7} al quadrat, eleveu al quadrat el numerador i el denominador de la fracció.
x^{2}+\frac{54}{7}x+\frac{729}{49}=\frac{1989}{49}
Sumeu \frac{180}{7} i \frac{729}{49} trobant un denominador comú i sumant-ne els numeradors. A continuació, reduïu la fracció al màxim sempre que sigui possible.
\left(x+\frac{27}{7}\right)^{2}=\frac{1989}{49}
Factoritzeu x^{2}+\frac{54}{7}x+\frac{729}{49}. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot factoritzar com a \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(x+\frac{27}{7}\right)^{2}}=\sqrt{\frac{1989}{49}}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
x+\frac{27}{7}=\frac{3\sqrt{221}}{7} x+\frac{27}{7}=-\frac{3\sqrt{221}}{7}
Simplifiqueu.
x=\frac{3\sqrt{221}-27}{7} x=\frac{-3\sqrt{221}-27}{7}
Resteu \frac{27}{7} als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}