Resoleu v
v=1
v=0
Compartir
Copiat al porta-retalls
v^{2}=v
La variable v no pot ser igual a -3, ja que la divisió per zero no s'ha definit. Multipliqueu els dos costats de l'equació per v+3.
v^{2}-v=0
Resteu v en tots dos costats.
v\left(v-1\right)=0
Simplifiqueu v.
v=0 v=1
Per trobar solucions d'equació, resoleu v=0 i v-1=0.
v^{2}=v
La variable v no pot ser igual a -3, ja que la divisió per zero no s'ha definit. Multipliqueu els dos costats de l'equació per v+3.
v^{2}-v=0
Resteu v en tots dos costats.
v=\frac{-\left(-1\right)±\sqrt{1}}{2}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu 1 per a, -1 per b i 0 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
v=\frac{-\left(-1\right)±1}{2}
Calculeu l'arrel quadrada de 1.
v=\frac{1±1}{2}
El contrari de -1 és 1.
v=\frac{2}{2}
Ara resoleu l'equació v=\frac{1±1}{2} quan ± és més. Sumeu 1 i 1.
v=1
Dividiu 2 per 2.
v=\frac{0}{2}
Ara resoleu l'equació v=\frac{1±1}{2} quan ± és menys. Resteu 1 de 1.
v=0
Dividiu 0 per 2.
v=1 v=0
L'equació ja s'ha resolt.
v^{2}=v
La variable v no pot ser igual a -3, ja que la divisió per zero no s'ha definit. Multipliqueu els dos costats de l'equació per v+3.
v^{2}-v=0
Resteu v en tots dos costats.
v^{2}-v+\left(-\frac{1}{2}\right)^{2}=\left(-\frac{1}{2}\right)^{2}
Dividiu -1, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir -\frac{1}{2}. A continuació, sumeu el quadrat del nombre -\frac{1}{2} als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
v^{2}-v+\frac{1}{4}=\frac{1}{4}
Per elevar -\frac{1}{2} al quadrat, eleveu al quadrat el numerador i el denominador de la fracció.
\left(v-\frac{1}{2}\right)^{2}=\frac{1}{4}
Factor v^{2}-v+\frac{1}{4}. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(v-\frac{1}{2}\right)^{2}}=\sqrt{\frac{1}{4}}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
v-\frac{1}{2}=\frac{1}{2} v-\frac{1}{2}=-\frac{1}{2}
Simplifiqueu.
v=1 v=0
Sumeu \frac{1}{2} als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}