Resoleu t
t = -\frac{7}{2} = -3\frac{1}{2} = -3,5
t=1
Compartir
Copiat al porta-retalls
2\left(t^{2}+3t\right)=t+7
Multipliqueu els dos costats de l'equació per 4, el mínim comú múltiple de 2,4.
2t^{2}+6t=t+7
Utilitzeu la propietat distributiva per multiplicar 2 per t^{2}+3t.
2t^{2}+6t-t=7
Resteu t en tots dos costats.
2t^{2}+5t=7
Combineu 6t i -t per obtenir 5t.
2t^{2}+5t-7=0
Resteu 7 en tots dos costats.
a+b=5 ab=2\left(-7\right)=-14
Per resoldre l'equació, el factor de l'esquerra l'ha agrupat. Primer, cal tornar a escriure el costat esquerre de la mà a 2t^{2}+at+bt-7. Per cercar a i b, configureu un sistema per resoldre.
-1,14 -2,7
Com que ab és negatiu, a i b tenen els signes oposats. Com que a+b és positiu, el número positiu té més valor absolut que el negatiu. Llista de totes les parelles d'enters que donen -14 de producte.
-1+14=13 -2+7=5
Calculeu la suma de cada parell.
a=-2 b=7
La solució és la parella que atorga 5 de suma.
\left(2t^{2}-2t\right)+\left(7t-7\right)
Reescriviu 2t^{2}+5t-7 com a \left(2t^{2}-2t\right)+\left(7t-7\right).
2t\left(t-1\right)+7\left(t-1\right)
2t al primer grup i 7 al segon grup.
\left(t-1\right)\left(2t+7\right)
Simplifiqueu el terme comú t-1 mitjançant la propietat distributiva.
t=1 t=-\frac{7}{2}
Per trobar solucions d'equació, resoleu t-1=0 i 2t+7=0.
2\left(t^{2}+3t\right)=t+7
Multipliqueu els dos costats de l'equació per 4, el mínim comú múltiple de 2,4.
2t^{2}+6t=t+7
Utilitzeu la propietat distributiva per multiplicar 2 per t^{2}+3t.
2t^{2}+6t-t=7
Resteu t en tots dos costats.
2t^{2}+5t=7
Combineu 6t i -t per obtenir 5t.
2t^{2}+5t-7=0
Resteu 7 en tots dos costats.
t=\frac{-5±\sqrt{5^{2}-4\times 2\left(-7\right)}}{2\times 2}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu 2 per a, 5 per b i -7 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
t=\frac{-5±\sqrt{25-4\times 2\left(-7\right)}}{2\times 2}
Eleveu 5 al quadrat.
t=\frac{-5±\sqrt{25-8\left(-7\right)}}{2\times 2}
Multipliqueu -4 per 2.
t=\frac{-5±\sqrt{25+56}}{2\times 2}
Multipliqueu -8 per -7.
t=\frac{-5±\sqrt{81}}{2\times 2}
Sumeu 25 i 56.
t=\frac{-5±9}{2\times 2}
Calculeu l'arrel quadrada de 81.
t=\frac{-5±9}{4}
Multipliqueu 2 per 2.
t=\frac{4}{4}
Ara resoleu l'equació t=\frac{-5±9}{4} quan ± és més. Sumeu -5 i 9.
t=1
Dividiu 4 per 4.
t=-\frac{14}{4}
Ara resoleu l'equació t=\frac{-5±9}{4} quan ± és menys. Resteu 9 de -5.
t=-\frac{7}{2}
Redueix la fracció \frac{-14}{4} al màxim extraient i anul·lant 2.
t=1 t=-\frac{7}{2}
L'equació ja s'ha resolt.
2\left(t^{2}+3t\right)=t+7
Multipliqueu els dos costats de l'equació per 4, el mínim comú múltiple de 2,4.
2t^{2}+6t=t+7
Utilitzeu la propietat distributiva per multiplicar 2 per t^{2}+3t.
2t^{2}+6t-t=7
Resteu t en tots dos costats.
2t^{2}+5t=7
Combineu 6t i -t per obtenir 5t.
\frac{2t^{2}+5t}{2}=\frac{7}{2}
Dividiu els dos costats per 2.
t^{2}+\frac{5}{2}t=\frac{7}{2}
En dividir per 2 es desfà la multiplicació per 2.
t^{2}+\frac{5}{2}t+\left(\frac{5}{4}\right)^{2}=\frac{7}{2}+\left(\frac{5}{4}\right)^{2}
Dividiu \frac{5}{2}, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir \frac{5}{4}. A continuació, sumeu el quadrat del nombre \frac{5}{4} als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
t^{2}+\frac{5}{2}t+\frac{25}{16}=\frac{7}{2}+\frac{25}{16}
Per elevar \frac{5}{4} al quadrat, eleveu al quadrat el numerador i el denominador de la fracció.
t^{2}+\frac{5}{2}t+\frac{25}{16}=\frac{81}{16}
Sumeu \frac{7}{2} i \frac{25}{16} trobant un denominador comú i sumant-ne els numeradors. A continuació, reduïu la fracció al màxim sempre que sigui possible.
\left(t+\frac{5}{4}\right)^{2}=\frac{81}{16}
Factor t^{2}+\frac{5}{2}t+\frac{25}{16}. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(t+\frac{5}{4}\right)^{2}}=\sqrt{\frac{81}{16}}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
t+\frac{5}{4}=\frac{9}{4} t+\frac{5}{4}=-\frac{9}{4}
Simplifiqueu.
t=1 t=-\frac{7}{2}
Resteu \frac{5}{4} als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}