Resoleu p
p=1
p=5
Compartir
Copiat al porta-retalls
\frac{1}{6}p^{2}+\frac{5}{6}=p
Dividiu cada terme de p^{2}+5 entre 6 per obtenir \frac{1}{6}p^{2}+\frac{5}{6}.
\frac{1}{6}p^{2}+\frac{5}{6}-p=0
Resteu p en tots dos costats.
\frac{1}{6}p^{2}-p+\frac{5}{6}=0
Totes les equacions amb la fórmula ax^{2}+bx+c=0 es poden resoldre utilitzant la fórmula quadràtica següent: \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}. La fórmula quadràtica ofereix dues solucions: una quan ± és una suma i una altra quan és una resta.
p=\frac{-\left(-1\right)±\sqrt{1-4\times \frac{1}{6}\times \frac{5}{6}}}{2\times \frac{1}{6}}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu \frac{1}{6} per a, -1 per b i \frac{5}{6} per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
p=\frac{-\left(-1\right)±\sqrt{1-\frac{2}{3}\times \frac{5}{6}}}{2\times \frac{1}{6}}
Multipliqueu -4 per \frac{1}{6}.
p=\frac{-\left(-1\right)±\sqrt{1-\frac{5}{9}}}{2\times \frac{1}{6}}
Per multiplicar -\frac{2}{3} per \frac{5}{6}, multipliqueu el numerador pel numerador i el denominador pel denominador. A continuació, reduïu la fracció als termes més baixos sempre que sigui possible.
p=\frac{-\left(-1\right)±\sqrt{\frac{4}{9}}}{2\times \frac{1}{6}}
Sumeu 1 i -\frac{5}{9}.
p=\frac{-\left(-1\right)±\frac{2}{3}}{2\times \frac{1}{6}}
Calculeu l'arrel quadrada de \frac{4}{9}.
p=\frac{1±\frac{2}{3}}{2\times \frac{1}{6}}
El contrari de -1 és 1.
p=\frac{1±\frac{2}{3}}{\frac{1}{3}}
Multipliqueu 2 per \frac{1}{6}.
p=\frac{\frac{5}{3}}{\frac{1}{3}}
Ara resoleu l'equació p=\frac{1±\frac{2}{3}}{\frac{1}{3}} quan ± és més. Sumeu 1 i \frac{2}{3}.
p=5
Dividiu \frac{5}{3} per \frac{1}{3} multiplicant \frac{5}{3} pel recíproc de \frac{1}{3}.
p=\frac{\frac{1}{3}}{\frac{1}{3}}
Ara resoleu l'equació p=\frac{1±\frac{2}{3}}{\frac{1}{3}} quan ± és menys. Resteu \frac{2}{3} de 1.
p=1
Dividiu \frac{1}{3} per \frac{1}{3} multiplicant \frac{1}{3} pel recíproc de \frac{1}{3}.
p=5 p=1
L'equació ja s'ha resolt.
\frac{1}{6}p^{2}+\frac{5}{6}=p
Dividiu cada terme de p^{2}+5 entre 6 per obtenir \frac{1}{6}p^{2}+\frac{5}{6}.
\frac{1}{6}p^{2}+\frac{5}{6}-p=0
Resteu p en tots dos costats.
\frac{1}{6}p^{2}-p=-\frac{5}{6}
Resteu \frac{5}{6} en tots dos costats. Qualsevol valor restat a zero dóna com a resultat la seva negació.
\frac{\frac{1}{6}p^{2}-p}{\frac{1}{6}}=-\frac{\frac{5}{6}}{\frac{1}{6}}
Multipliqueu els dos costats per 6.
p^{2}+\left(-\frac{1}{\frac{1}{6}}\right)p=-\frac{\frac{5}{6}}{\frac{1}{6}}
En dividir per \frac{1}{6} es desfà la multiplicació per \frac{1}{6}.
p^{2}-6p=-\frac{\frac{5}{6}}{\frac{1}{6}}
Dividiu -1 per \frac{1}{6} multiplicant -1 pel recíproc de \frac{1}{6}.
p^{2}-6p=-5
Dividiu -\frac{5}{6} per \frac{1}{6} multiplicant -\frac{5}{6} pel recíproc de \frac{1}{6}.
p^{2}-6p+\left(-3\right)^{2}=-5+\left(-3\right)^{2}
Dividiu -6, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir -3. A continuació, sumeu el quadrat del nombre -3 als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
p^{2}-6p+9=-5+9
Eleveu -3 al quadrat.
p^{2}-6p+9=4
Sumeu -5 i 9.
\left(p-3\right)^{2}=4
Factor p^{2}-6p+9. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(p-3\right)^{2}}=\sqrt{4}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
p-3=2 p-3=-2
Simplifiqueu.
p=5 p=1
Sumeu 3 als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}