Resoleu b
b=-2
b = \frac{3}{2} = 1\frac{1}{2} = 1,5
Compartir
Copiat al porta-retalls
\left(b-3\right)\left(b-2\right)-5+\left(b-3\right)\left(b-1\right)=\left(1-b\right)\times 10
La variable b no pot ser igual a cap dels valors 1,3, ja que la divisió per zero no s'ha definit. Multipliqueu els dos costats de l'equació per \left(b-3\right)\left(b-1\right), el mínim comú múltiple de b-1,b^{2}-4b+3,3-b.
b^{2}-5b+6-5+\left(b-3\right)\left(b-1\right)=\left(1-b\right)\times 10
Utilitzeu la propietat distributiva per multiplicar b-3 per b-2 i combinar-los com termes.
b^{2}-5b+1+\left(b-3\right)\left(b-1\right)=\left(1-b\right)\times 10
Resteu 6 de 5 per obtenir 1.
b^{2}-5b+1+b^{2}-4b+3=\left(1-b\right)\times 10
Utilitzeu la propietat distributiva per multiplicar b-3 per b-1 i combinar-los com termes.
2b^{2}-5b+1-4b+3=\left(1-b\right)\times 10
Combineu b^{2} i b^{2} per obtenir 2b^{2}.
2b^{2}-9b+1+3=\left(1-b\right)\times 10
Combineu -5b i -4b per obtenir -9b.
2b^{2}-9b+4=\left(1-b\right)\times 10
Sumeu 1 més 3 per obtenir 4.
2b^{2}-9b+4=10-10b
Utilitzeu la propietat distributiva per multiplicar 1-b per 10.
2b^{2}-9b+4-10=-10b
Resteu 10 en tots dos costats.
2b^{2}-9b-6=-10b
Resteu 4 de 10 per obtenir -6.
2b^{2}-9b-6+10b=0
Afegiu 10b als dos costats.
2b^{2}+b-6=0
Combineu -9b i 10b per obtenir b.
a+b=1 ab=2\left(-6\right)=-12
Per resoldre l'equació, el factor de l'esquerra l'ha agrupat. Primer, cal tornar a escriure el costat esquerre de la mà a 2b^{2}+ab+bb-6. Per cercar a i b, configureu un sistema per resoldre.
-1,12 -2,6 -3,4
Com que ab és negatiu, a i b tenen els signes oposats. Com que a+b és positiu, el número positiu té més valor absolut que el negatiu. Llista de totes les parelles d'enters que donen -12 de producte.
-1+12=11 -2+6=4 -3+4=1
Calculeu la suma de cada parell.
a=-3 b=4
La solució és la parella que atorga 1 de suma.
\left(2b^{2}-3b\right)+\left(4b-6\right)
Reescriviu 2b^{2}+b-6 com a \left(2b^{2}-3b\right)+\left(4b-6\right).
b\left(2b-3\right)+2\left(2b-3\right)
b al primer grup i 2 al segon grup.
\left(2b-3\right)\left(b+2\right)
Simplifiqueu el terme comú 2b-3 mitjançant la propietat distributiva.
b=\frac{3}{2} b=-2
Per trobar solucions d'equació, resoleu 2b-3=0 i b+2=0.
\left(b-3\right)\left(b-2\right)-5+\left(b-3\right)\left(b-1\right)=\left(1-b\right)\times 10
La variable b no pot ser igual a cap dels valors 1,3, ja que la divisió per zero no s'ha definit. Multipliqueu els dos costats de l'equació per \left(b-3\right)\left(b-1\right), el mínim comú múltiple de b-1,b^{2}-4b+3,3-b.
b^{2}-5b+6-5+\left(b-3\right)\left(b-1\right)=\left(1-b\right)\times 10
Utilitzeu la propietat distributiva per multiplicar b-3 per b-2 i combinar-los com termes.
b^{2}-5b+1+\left(b-3\right)\left(b-1\right)=\left(1-b\right)\times 10
Resteu 6 de 5 per obtenir 1.
b^{2}-5b+1+b^{2}-4b+3=\left(1-b\right)\times 10
Utilitzeu la propietat distributiva per multiplicar b-3 per b-1 i combinar-los com termes.
2b^{2}-5b+1-4b+3=\left(1-b\right)\times 10
Combineu b^{2} i b^{2} per obtenir 2b^{2}.
2b^{2}-9b+1+3=\left(1-b\right)\times 10
Combineu -5b i -4b per obtenir -9b.
2b^{2}-9b+4=\left(1-b\right)\times 10
Sumeu 1 més 3 per obtenir 4.
2b^{2}-9b+4=10-10b
Utilitzeu la propietat distributiva per multiplicar 1-b per 10.
2b^{2}-9b+4-10=-10b
Resteu 10 en tots dos costats.
2b^{2}-9b-6=-10b
Resteu 4 de 10 per obtenir -6.
2b^{2}-9b-6+10b=0
Afegiu 10b als dos costats.
2b^{2}+b-6=0
Combineu -9b i 10b per obtenir b.
b=\frac{-1±\sqrt{1^{2}-4\times 2\left(-6\right)}}{2\times 2}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu 2 per a, 1 per b i -6 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
b=\frac{-1±\sqrt{1-4\times 2\left(-6\right)}}{2\times 2}
Eleveu 1 al quadrat.
b=\frac{-1±\sqrt{1-8\left(-6\right)}}{2\times 2}
Multipliqueu -4 per 2.
b=\frac{-1±\sqrt{1+48}}{2\times 2}
Multipliqueu -8 per -6.
b=\frac{-1±\sqrt{49}}{2\times 2}
Sumeu 1 i 48.
b=\frac{-1±7}{2\times 2}
Calculeu l'arrel quadrada de 49.
b=\frac{-1±7}{4}
Multipliqueu 2 per 2.
b=\frac{6}{4}
Ara resoleu l'equació b=\frac{-1±7}{4} quan ± és més. Sumeu -1 i 7.
b=\frac{3}{2}
Redueix la fracció \frac{6}{4} al màxim extraient i anul·lant 2.
b=-\frac{8}{4}
Ara resoleu l'equació b=\frac{-1±7}{4} quan ± és menys. Resteu 7 de -1.
b=-2
Dividiu -8 per 4.
b=\frac{3}{2} b=-2
L'equació ja s'ha resolt.
\left(b-3\right)\left(b-2\right)-5+\left(b-3\right)\left(b-1\right)=\left(1-b\right)\times 10
La variable b no pot ser igual a cap dels valors 1,3, ja que la divisió per zero no s'ha definit. Multipliqueu els dos costats de l'equació per \left(b-3\right)\left(b-1\right), el mínim comú múltiple de b-1,b^{2}-4b+3,3-b.
b^{2}-5b+6-5+\left(b-3\right)\left(b-1\right)=\left(1-b\right)\times 10
Utilitzeu la propietat distributiva per multiplicar b-3 per b-2 i combinar-los com termes.
b^{2}-5b+1+\left(b-3\right)\left(b-1\right)=\left(1-b\right)\times 10
Resteu 6 de 5 per obtenir 1.
b^{2}-5b+1+b^{2}-4b+3=\left(1-b\right)\times 10
Utilitzeu la propietat distributiva per multiplicar b-3 per b-1 i combinar-los com termes.
2b^{2}-5b+1-4b+3=\left(1-b\right)\times 10
Combineu b^{2} i b^{2} per obtenir 2b^{2}.
2b^{2}-9b+1+3=\left(1-b\right)\times 10
Combineu -5b i -4b per obtenir -9b.
2b^{2}-9b+4=\left(1-b\right)\times 10
Sumeu 1 més 3 per obtenir 4.
2b^{2}-9b+4=10-10b
Utilitzeu la propietat distributiva per multiplicar 1-b per 10.
2b^{2}-9b+4+10b=10
Afegiu 10b als dos costats.
2b^{2}+b+4=10
Combineu -9b i 10b per obtenir b.
2b^{2}+b=10-4
Resteu 4 en tots dos costats.
2b^{2}+b=6
Resteu 10 de 4 per obtenir 6.
\frac{2b^{2}+b}{2}=\frac{6}{2}
Dividiu els dos costats per 2.
b^{2}+\frac{1}{2}b=\frac{6}{2}
En dividir per 2 es desfà la multiplicació per 2.
b^{2}+\frac{1}{2}b=3
Dividiu 6 per 2.
b^{2}+\frac{1}{2}b+\left(\frac{1}{4}\right)^{2}=3+\left(\frac{1}{4}\right)^{2}
Dividiu \frac{1}{2}, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir \frac{1}{4}. A continuació, sumeu el quadrat del nombre \frac{1}{4} als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
b^{2}+\frac{1}{2}b+\frac{1}{16}=3+\frac{1}{16}
Per elevar \frac{1}{4} al quadrat, eleveu al quadrat el numerador i el denominador de la fracció.
b^{2}+\frac{1}{2}b+\frac{1}{16}=\frac{49}{16}
Sumeu 3 i \frac{1}{16}.
\left(b+\frac{1}{4}\right)^{2}=\frac{49}{16}
Factor b^{2}+\frac{1}{2}b+\frac{1}{16}. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(b+\frac{1}{4}\right)^{2}}=\sqrt{\frac{49}{16}}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
b+\frac{1}{4}=\frac{7}{4} b+\frac{1}{4}=-\frac{7}{4}
Simplifiqueu.
b=\frac{3}{2} b=-2
Resteu \frac{1}{4} als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}