Resoleu n
n=398
Compartir
Copiat al porta-retalls
\left(64+\left(n-1\right)\times 2\right)n=858n
La variable n no pot ser igual a 0, ja que la divisió per zero no s'ha definit. Multipliqueu els dos costats de l'equació per n.
\left(64+2n-2\right)n=858n
Utilitzeu la propietat distributiva per multiplicar n-1 per 2.
\left(62+2n\right)n=858n
Resteu 64 de 2 per obtenir 62.
62n+2n^{2}=858n
Utilitzeu la propietat distributiva per multiplicar 62+2n per n.
62n+2n^{2}-858n=0
Resteu 858n en tots dos costats.
-796n+2n^{2}=0
Combineu 62n i -858n per obtenir -796n.
n\left(-796+2n\right)=0
Simplifiqueu n.
n=0 n=398
Per trobar solucions d'equació, resoleu n=0 i -796+2n=0.
n=398
La variable n no pot ser igual a 0.
\left(64+\left(n-1\right)\times 2\right)n=858n
La variable n no pot ser igual a 0, ja que la divisió per zero no s'ha definit. Multipliqueu els dos costats de l'equació per n.
\left(64+2n-2\right)n=858n
Utilitzeu la propietat distributiva per multiplicar n-1 per 2.
\left(62+2n\right)n=858n
Resteu 64 de 2 per obtenir 62.
62n+2n^{2}=858n
Utilitzeu la propietat distributiva per multiplicar 62+2n per n.
62n+2n^{2}-858n=0
Resteu 858n en tots dos costats.
-796n+2n^{2}=0
Combineu 62n i -858n per obtenir -796n.
2n^{2}-796n=0
Totes les equacions amb la fórmula ax^{2}+bx+c=0 es poden resoldre utilitzant la fórmula quadràtica següent: \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}. La fórmula quadràtica ofereix dues solucions: una quan ± és una suma i una altra quan és una resta.
n=\frac{-\left(-796\right)±\sqrt{\left(-796\right)^{2}}}{2\times 2}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu 2 per a, -796 per b i 0 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
n=\frac{-\left(-796\right)±796}{2\times 2}
Calculeu l'arrel quadrada de \left(-796\right)^{2}.
n=\frac{796±796}{2\times 2}
El contrari de -796 és 796.
n=\frac{796±796}{4}
Multipliqueu 2 per 2.
n=\frac{1592}{4}
Ara resoleu l'equació n=\frac{796±796}{4} quan ± és més. Sumeu 796 i 796.
n=398
Dividiu 1592 per 4.
n=\frac{0}{4}
Ara resoleu l'equació n=\frac{796±796}{4} quan ± és menys. Resteu 796 de 796.
n=0
Dividiu 0 per 4.
n=398 n=0
L'equació ja s'ha resolt.
n=398
La variable n no pot ser igual a 0.
\left(64+\left(n-1\right)\times 2\right)n=858n
La variable n no pot ser igual a 0, ja que la divisió per zero no s'ha definit. Multipliqueu els dos costats de l'equació per n.
\left(64+2n-2\right)n=858n
Utilitzeu la propietat distributiva per multiplicar n-1 per 2.
\left(62+2n\right)n=858n
Resteu 64 de 2 per obtenir 62.
62n+2n^{2}=858n
Utilitzeu la propietat distributiva per multiplicar 62+2n per n.
62n+2n^{2}-858n=0
Resteu 858n en tots dos costats.
-796n+2n^{2}=0
Combineu 62n i -858n per obtenir -796n.
2n^{2}-796n=0
Les equacions quadràtiques com aquesta es poden resoldre calculant-ne el quadrat. Per fer-ho, primer l'equació ha de tenir la forma x^{2}+bx=c.
\frac{2n^{2}-796n}{2}=\frac{0}{2}
Dividiu els dos costats per 2.
n^{2}+\left(-\frac{796}{2}\right)n=\frac{0}{2}
En dividir per 2 es desfà la multiplicació per 2.
n^{2}-398n=\frac{0}{2}
Dividiu -796 per 2.
n^{2}-398n=0
Dividiu 0 per 2.
n^{2}-398n+\left(-199\right)^{2}=\left(-199\right)^{2}
Dividiu -398, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir -199. A continuació, sumeu el quadrat del nombre -199 als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
n^{2}-398n+39601=39601
Eleveu -199 al quadrat.
\left(n-199\right)^{2}=39601
Factor n^{2}-398n+39601. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(n-199\right)^{2}}=\sqrt{39601}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
n-199=199 n-199=-199
Simplifiqueu.
n=398 n=0
Sumeu 199 als dos costats de l'equació.
n=398
La variable n no pot ser igual a 0.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}