Calcula
\frac{14}{15}\approx 0,933333333
Factoritzar
\frac{2 \cdot 7}{3 \cdot 5} = 0,9333333333333333
Compartir
Copiat al porta-retalls
\frac{3}{5}+\frac{\frac{2}{9}+\frac{15}{90}-\frac{25}{90}}{\frac{3}{9}}
Redueix la fracció \frac{6}{10} al màxim extraient i anul·lant 2.
\frac{3}{5}+\frac{\frac{2}{9}+\frac{1}{6}-\frac{25}{90}}{\frac{3}{9}}
Redueix la fracció \frac{15}{90} al màxim extraient i anul·lant 15.
\frac{3}{5}+\frac{\frac{4}{18}+\frac{3}{18}-\frac{25}{90}}{\frac{3}{9}}
El mínim comú múltiple de 9 i 6 és 18. Convertiu \frac{2}{9} i \frac{1}{6} a fraccions amb denominador 18.
\frac{3}{5}+\frac{\frac{4+3}{18}-\frac{25}{90}}{\frac{3}{9}}
Com que \frac{4}{18} i \frac{3}{18} tenen el mateix denominador, afegiu-los mitjançant l'addició dels seus numeradors.
\frac{3}{5}+\frac{\frac{7}{18}-\frac{25}{90}}{\frac{3}{9}}
Sumeu 4 més 3 per obtenir 7.
\frac{3}{5}+\frac{\frac{7}{18}-\frac{5}{18}}{\frac{3}{9}}
Redueix la fracció \frac{25}{90} al màxim extraient i anul·lant 5.
\frac{3}{5}+\frac{\frac{7-5}{18}}{\frac{3}{9}}
Com que \frac{7}{18} i \frac{5}{18} tenen el mateix denominador, resteu-los mitjançant la subtracció dels seus numeradors.
\frac{3}{5}+\frac{\frac{2}{18}}{\frac{3}{9}}
Resteu 7 de 5 per obtenir 2.
\frac{3}{5}+\frac{\frac{1}{9}}{\frac{3}{9}}
Redueix la fracció \frac{2}{18} al màxim extraient i anul·lant 2.
\frac{3}{5}+\frac{\frac{1}{9}}{\frac{1}{3}}
Redueix la fracció \frac{3}{9} al màxim extraient i anul·lant 3.
\frac{3}{5}+\frac{1}{9}\times 3
Dividiu \frac{1}{9} per \frac{1}{3} multiplicant \frac{1}{9} pel recíproc de \frac{1}{3}.
\frac{3}{5}+\frac{3}{9}
Multipliqueu \frac{1}{9} per 3 per obtenir \frac{3}{9}.
\frac{3}{5}+\frac{1}{3}
Redueix la fracció \frac{3}{9} al màxim extraient i anul·lant 3.
\frac{9}{15}+\frac{5}{15}
El mínim comú múltiple de 5 i 3 és 15. Convertiu \frac{3}{5} i \frac{1}{3} a fraccions amb denominador 15.
\frac{9+5}{15}
Com que \frac{9}{15} i \frac{5}{15} tenen el mateix denominador, afegiu-los mitjançant l'addició dels seus numeradors.
\frac{14}{15}
Sumeu 9 més 5 per obtenir 14.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}