Resoleu x
x = \frac{\sqrt{181} + 11}{2} \approx 12,226812024
x=\frac{11-\sqrt{181}}{2}\approx -1,226812024
Gràfic
Compartir
Copiat al porta-retalls
\left(3x+3\right)\times 5=\left(x+4\right)x
La variable x no pot ser igual a cap dels valors -4,-1, ja que la divisió per zero no s'ha definit. Multipliqueu els dos costats de l'equació per 3\left(x+1\right)\left(x+4\right), el mínim comú múltiple de x+4,3\left(x+1\right).
15x+15=\left(x+4\right)x
Utilitzeu la propietat distributiva per multiplicar 3x+3 per 5.
15x+15=x^{2}+4x
Utilitzeu la propietat distributiva per multiplicar x+4 per x.
15x+15-x^{2}=4x
Resteu x^{2} en tots dos costats.
15x+15-x^{2}-4x=0
Resteu 4x en tots dos costats.
11x+15-x^{2}=0
Combineu 15x i -4x per obtenir 11x.
-x^{2}+11x+15=0
Totes les equacions amb la fórmula ax^{2}+bx+c=0 es poden resoldre utilitzant la fórmula quadràtica següent: \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}. La fórmula quadràtica ofereix dues solucions: una quan ± és una suma i una altra quan és una resta.
x=\frac{-11±\sqrt{11^{2}-4\left(-1\right)\times 15}}{2\left(-1\right)}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu -1 per a, 11 per b i 15 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
x=\frac{-11±\sqrt{121-4\left(-1\right)\times 15}}{2\left(-1\right)}
Eleveu 11 al quadrat.
x=\frac{-11±\sqrt{121+4\times 15}}{2\left(-1\right)}
Multipliqueu -4 per -1.
x=\frac{-11±\sqrt{121+60}}{2\left(-1\right)}
Multipliqueu 4 per 15.
x=\frac{-11±\sqrt{181}}{2\left(-1\right)}
Sumeu 121 i 60.
x=\frac{-11±\sqrt{181}}{-2}
Multipliqueu 2 per -1.
x=\frac{\sqrt{181}-11}{-2}
Ara resoleu l'equació x=\frac{-11±\sqrt{181}}{-2} quan ± és més. Sumeu -11 i \sqrt{181}.
x=\frac{11-\sqrt{181}}{2}
Dividiu -11+\sqrt{181} per -2.
x=\frac{-\sqrt{181}-11}{-2}
Ara resoleu l'equació x=\frac{-11±\sqrt{181}}{-2} quan ± és menys. Resteu \sqrt{181} de -11.
x=\frac{\sqrt{181}+11}{2}
Dividiu -11-\sqrt{181} per -2.
x=\frac{11-\sqrt{181}}{2} x=\frac{\sqrt{181}+11}{2}
L'equació ja s'ha resolt.
\left(3x+3\right)\times 5=\left(x+4\right)x
La variable x no pot ser igual a cap dels valors -4,-1, ja que la divisió per zero no s'ha definit. Multipliqueu els dos costats de l'equació per 3\left(x+1\right)\left(x+4\right), el mínim comú múltiple de x+4,3\left(x+1\right).
15x+15=\left(x+4\right)x
Utilitzeu la propietat distributiva per multiplicar 3x+3 per 5.
15x+15=x^{2}+4x
Utilitzeu la propietat distributiva per multiplicar x+4 per x.
15x+15-x^{2}=4x
Resteu x^{2} en tots dos costats.
15x+15-x^{2}-4x=0
Resteu 4x en tots dos costats.
11x+15-x^{2}=0
Combineu 15x i -4x per obtenir 11x.
11x-x^{2}=-15
Resteu 15 en tots dos costats. Qualsevol valor restat a zero dóna com a resultat la seva negació.
-x^{2}+11x=-15
Les equacions quadràtiques com aquesta es poden resoldre calculant-ne el quadrat. Per fer-ho, primer l'equació ha de tenir la forma x^{2}+bx=c.
\frac{-x^{2}+11x}{-1}=-\frac{15}{-1}
Dividiu els dos costats per -1.
x^{2}+\frac{11}{-1}x=-\frac{15}{-1}
En dividir per -1 es desfà la multiplicació per -1.
x^{2}-11x=-\frac{15}{-1}
Dividiu 11 per -1.
x^{2}-11x=15
Dividiu -15 per -1.
x^{2}-11x+\left(-\frac{11}{2}\right)^{2}=15+\left(-\frac{11}{2}\right)^{2}
Dividiu -11, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir -\frac{11}{2}. A continuació, sumeu el quadrat del nombre -\frac{11}{2} als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
x^{2}-11x+\frac{121}{4}=15+\frac{121}{4}
Per elevar -\frac{11}{2} al quadrat, eleveu al quadrat el numerador i el denominador de la fracció.
x^{2}-11x+\frac{121}{4}=\frac{181}{4}
Sumeu 15 i \frac{121}{4}.
\left(x-\frac{11}{2}\right)^{2}=\frac{181}{4}
Factor x^{2}-11x+\frac{121}{4}. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(x-\frac{11}{2}\right)^{2}}=\sqrt{\frac{181}{4}}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
x-\frac{11}{2}=\frac{\sqrt{181}}{2} x-\frac{11}{2}=-\frac{\sqrt{181}}{2}
Simplifiqueu.
x=\frac{\sqrt{181}+11}{2} x=\frac{11-\sqrt{181}}{2}
Sumeu \frac{11}{2} als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}