Resoleu a
a=3
Compartir
Copiat al porta-retalls
4a^{2}-9=9\left(2a-3\right)
La variable a no pot ser igual a \frac{3}{2}, ja que la divisió per zero no s'ha definit. Multipliqueu els dos costats de l'equació per 2a-3.
4a^{2}-9=18a-27
Utilitzeu la propietat distributiva per multiplicar 9 per 2a-3.
4a^{2}-9-18a=-27
Resteu 18a en tots dos costats.
4a^{2}-9-18a+27=0
Afegiu 27 als dos costats.
4a^{2}+18-18a=0
Sumeu -9 més 27 per obtenir 18.
2a^{2}+9-9a=0
Dividiu els dos costats per 2.
2a^{2}-9a+9=0
Torneu a ordenar el polinomi per posar-lo en forma estàndard. Poseu els termes en ordre, de la potència més gran a la més petita.
a+b=-9 ab=2\times 9=18
Per resoldre l'equació, el factor de l'esquerra l'ha agrupat. Primer, cal tornar a escriure el costat esquerre de la mà a 2a^{2}+aa+ba+9. Per cercar a i b, configureu un sistema per resoldre.
-1,-18 -2,-9 -3,-6
Com que ab és positiu, a i b tenen el mateix inici de sessió. Com que a+b és negatiu, a i b són ambdós negatius. Llista de totes les parelles d'enters que donen 18 de producte.
-1-18=-19 -2-9=-11 -3-6=-9
Calculeu la suma de cada parell.
a=-6 b=-3
La solució és la parella que atorga -9 de suma.
\left(2a^{2}-6a\right)+\left(-3a+9\right)
Reescriviu 2a^{2}-9a+9 com a \left(2a^{2}-6a\right)+\left(-3a+9\right).
2a\left(a-3\right)-3\left(a-3\right)
2a al primer grup i -3 al segon grup.
\left(a-3\right)\left(2a-3\right)
Simplifiqueu el terme comú a-3 mitjançant la propietat distributiva.
a=3 a=\frac{3}{2}
Per trobar solucions d'equació, resoleu a-3=0 i 2a-3=0.
a=3
La variable a no pot ser igual a \frac{3}{2}.
4a^{2}-9=9\left(2a-3\right)
La variable a no pot ser igual a \frac{3}{2}, ja que la divisió per zero no s'ha definit. Multipliqueu els dos costats de l'equació per 2a-3.
4a^{2}-9=18a-27
Utilitzeu la propietat distributiva per multiplicar 9 per 2a-3.
4a^{2}-9-18a=-27
Resteu 18a en tots dos costats.
4a^{2}-9-18a+27=0
Afegiu 27 als dos costats.
4a^{2}+18-18a=0
Sumeu -9 més 27 per obtenir 18.
4a^{2}-18a+18=0
Totes les equacions amb la fórmula ax^{2}+bx+c=0 es poden resoldre utilitzant la fórmula quadràtica següent: \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}. La fórmula quadràtica ofereix dues solucions: una quan ± és una suma i una altra quan és una resta.
a=\frac{-\left(-18\right)±\sqrt{\left(-18\right)^{2}-4\times 4\times 18}}{2\times 4}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu 4 per a, -18 per b i 18 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
a=\frac{-\left(-18\right)±\sqrt{324-4\times 4\times 18}}{2\times 4}
Eleveu -18 al quadrat.
a=\frac{-\left(-18\right)±\sqrt{324-16\times 18}}{2\times 4}
Multipliqueu -4 per 4.
a=\frac{-\left(-18\right)±\sqrt{324-288}}{2\times 4}
Multipliqueu -16 per 18.
a=\frac{-\left(-18\right)±\sqrt{36}}{2\times 4}
Sumeu 324 i -288.
a=\frac{-\left(-18\right)±6}{2\times 4}
Calculeu l'arrel quadrada de 36.
a=\frac{18±6}{2\times 4}
El contrari de -18 és 18.
a=\frac{18±6}{8}
Multipliqueu 2 per 4.
a=\frac{24}{8}
Ara resoleu l'equació a=\frac{18±6}{8} quan ± és més. Sumeu 18 i 6.
a=3
Dividiu 24 per 8.
a=\frac{12}{8}
Ara resoleu l'equació a=\frac{18±6}{8} quan ± és menys. Resteu 6 de 18.
a=\frac{3}{2}
Redueix la fracció \frac{12}{8} al màxim extraient i anul·lant 4.
a=3 a=\frac{3}{2}
L'equació ja s'ha resolt.
a=3
La variable a no pot ser igual a \frac{3}{2}.
4a^{2}-9=9\left(2a-3\right)
La variable a no pot ser igual a \frac{3}{2}, ja que la divisió per zero no s'ha definit. Multipliqueu els dos costats de l'equació per 2a-3.
4a^{2}-9=18a-27
Utilitzeu la propietat distributiva per multiplicar 9 per 2a-3.
4a^{2}-9-18a=-27
Resteu 18a en tots dos costats.
4a^{2}-18a=-27+9
Afegiu 9 als dos costats.
4a^{2}-18a=-18
Sumeu -27 més 9 per obtenir -18.
\frac{4a^{2}-18a}{4}=-\frac{18}{4}
Dividiu els dos costats per 4.
a^{2}+\left(-\frac{18}{4}\right)a=-\frac{18}{4}
En dividir per 4 es desfà la multiplicació per 4.
a^{2}-\frac{9}{2}a=-\frac{18}{4}
Redueix la fracció \frac{-18}{4} al màxim extraient i anul·lant 2.
a^{2}-\frac{9}{2}a=-\frac{9}{2}
Redueix la fracció \frac{-18}{4} al màxim extraient i anul·lant 2.
a^{2}-\frac{9}{2}a+\left(-\frac{9}{4}\right)^{2}=-\frac{9}{2}+\left(-\frac{9}{4}\right)^{2}
Dividiu -\frac{9}{2}, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir -\frac{9}{4}. A continuació, sumeu el quadrat del nombre -\frac{9}{4} als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
a^{2}-\frac{9}{2}a+\frac{81}{16}=-\frac{9}{2}+\frac{81}{16}
Per elevar -\frac{9}{4} al quadrat, eleveu al quadrat el numerador i el denominador de la fracció.
a^{2}-\frac{9}{2}a+\frac{81}{16}=\frac{9}{16}
Sumeu -\frac{9}{2} i \frac{81}{16} trobant un denominador comú i sumant-ne els numeradors. A continuació, reduïu la fracció al màxim sempre que sigui possible.
\left(a-\frac{9}{4}\right)^{2}=\frac{9}{16}
Factor a^{2}-\frac{9}{2}a+\frac{81}{16}. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(a-\frac{9}{4}\right)^{2}}=\sqrt{\frac{9}{16}}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
a-\frac{9}{4}=\frac{3}{4} a-\frac{9}{4}=-\frac{3}{4}
Simplifiqueu.
a=3 a=\frac{3}{2}
Sumeu \frac{9}{4} als dos costats de l'equació.
a=3
La variable a no pot ser igual a \frac{3}{2}.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}