Resoleu x
x=\frac{2\sqrt{6}}{3}-1\approx 0,632993162
x=-\frac{2\sqrt{6}}{3}-1\approx -2,632993162
Gràfic
Compartir
Copiat al porta-retalls
\left(x+2\right)\times 3x=5
La variable x no pot ser igual a cap dels valors -2,3, ja que la divisió per zero no s'ha definit. Multipliqueu els dos costats de l'equació per \left(x-3\right)\left(x+2\right), el mínim comú múltiple de x-3,x^{2}-x-6.
\left(3x+6\right)x=5
Utilitzeu la propietat distributiva per multiplicar x+2 per 3.
3x^{2}+6x=5
Utilitzeu la propietat distributiva per multiplicar 3x+6 per x.
3x^{2}+6x-5=0
Resteu 5 en tots dos costats.
x=\frac{-6±\sqrt{6^{2}-4\times 3\left(-5\right)}}{2\times 3}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu 3 per a, 6 per b i -5 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
x=\frac{-6±\sqrt{36-4\times 3\left(-5\right)}}{2\times 3}
Eleveu 6 al quadrat.
x=\frac{-6±\sqrt{36-12\left(-5\right)}}{2\times 3}
Multipliqueu -4 per 3.
x=\frac{-6±\sqrt{36+60}}{2\times 3}
Multipliqueu -12 per -5.
x=\frac{-6±\sqrt{96}}{2\times 3}
Sumeu 36 i 60.
x=\frac{-6±4\sqrt{6}}{2\times 3}
Calculeu l'arrel quadrada de 96.
x=\frac{-6±4\sqrt{6}}{6}
Multipliqueu 2 per 3.
x=\frac{4\sqrt{6}-6}{6}
Ara resoleu l'equació x=\frac{-6±4\sqrt{6}}{6} quan ± és més. Sumeu -6 i 4\sqrt{6}.
x=\frac{2\sqrt{6}}{3}-1
Dividiu -6+4\sqrt{6} per 6.
x=\frac{-4\sqrt{6}-6}{6}
Ara resoleu l'equació x=\frac{-6±4\sqrt{6}}{6} quan ± és menys. Resteu 4\sqrt{6} de -6.
x=-\frac{2\sqrt{6}}{3}-1
Dividiu -6-4\sqrt{6} per 6.
x=\frac{2\sqrt{6}}{3}-1 x=-\frac{2\sqrt{6}}{3}-1
L'equació ja s'ha resolt.
\left(x+2\right)\times 3x=5
La variable x no pot ser igual a cap dels valors -2,3, ja que la divisió per zero no s'ha definit. Multipliqueu els dos costats de l'equació per \left(x-3\right)\left(x+2\right), el mínim comú múltiple de x-3,x^{2}-x-6.
\left(3x+6\right)x=5
Utilitzeu la propietat distributiva per multiplicar x+2 per 3.
3x^{2}+6x=5
Utilitzeu la propietat distributiva per multiplicar 3x+6 per x.
\frac{3x^{2}+6x}{3}=\frac{5}{3}
Dividiu els dos costats per 3.
x^{2}+\frac{6}{3}x=\frac{5}{3}
En dividir per 3 es desfà la multiplicació per 3.
x^{2}+2x=\frac{5}{3}
Dividiu 6 per 3.
x^{2}+2x+1^{2}=\frac{5}{3}+1^{2}
Dividiu 2, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir 1. A continuació, sumeu el quadrat del nombre 1 als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
x^{2}+2x+1=\frac{5}{3}+1
Eleveu 1 al quadrat.
x^{2}+2x+1=\frac{8}{3}
Sumeu \frac{5}{3} i 1.
\left(x+1\right)^{2}=\frac{8}{3}
Factor x^{2}+2x+1. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(x+1\right)^{2}}=\sqrt{\frac{8}{3}}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
x+1=\frac{2\sqrt{6}}{3} x+1=-\frac{2\sqrt{6}}{3}
Simplifiqueu.
x=\frac{2\sqrt{6}}{3}-1 x=-\frac{2\sqrt{6}}{3}-1
Resteu 1 als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}