Calcula
\frac{8\sqrt{6}}{9}\approx 2,177324216
Compartir
Copiat al porta-retalls
\frac{\frac{3}{4}\sqrt{24}}{9}\sqrt{2}\times \frac{2}{3}\sqrt{2}\sqrt{16}
Aïlleu la 32=2\times 16. Torna a escriure l'arrel quadrada del producte \sqrt{2\times 16} com a producte d'arrel quadrada \sqrt{2}\sqrt{16}.
\frac{\frac{3}{4}\sqrt{24}}{9}\times 2\times \frac{2}{3}\sqrt{16}
Multipliqueu \sqrt{2} per \sqrt{2} per obtenir 2.
\frac{\frac{3}{4}\times 2\sqrt{6}}{9}\times 2\times \frac{2}{3}\sqrt{16}
Aïlleu la 24=2^{2}\times 6. Torna a escriure l'arrel quadrada del producte \sqrt{2^{2}\times 6} com a producte d'arrel quadrada \sqrt{2^{2}}\sqrt{6}. Calculeu l'arrel quadrada de 2^{2}.
\frac{\frac{3\times 2}{4}\sqrt{6}}{9}\times 2\times \frac{2}{3}\sqrt{16}
Expresseu \frac{3}{4}\times 2 com a fracció senzilla.
\frac{\frac{6}{4}\sqrt{6}}{9}\times 2\times \frac{2}{3}\sqrt{16}
Multipliqueu 3 per 2 per obtenir 6.
\frac{\frac{3}{2}\sqrt{6}}{9}\times 2\times \frac{2}{3}\sqrt{16}
Redueix la fracció \frac{6}{4} al màxim extraient i anul·lant 2.
\frac{1}{6}\sqrt{6}\times 2\times \frac{2}{3}\sqrt{16}
Dividiu \frac{3}{2}\sqrt{6} entre 9 per obtenir \frac{1}{6}\sqrt{6}.
\frac{2}{6}\sqrt{6}\times \frac{2}{3}\sqrt{16}
Multipliqueu \frac{1}{6} per 2 per obtenir \frac{2}{6}.
\frac{1}{3}\sqrt{6}\times \frac{2}{3}\sqrt{16}
Redueix la fracció \frac{2}{6} al màxim extraient i anul·lant 2.
\frac{1\times 2}{3\times 3}\sqrt{6}\sqrt{16}
Per multiplicar \frac{1}{3} per \frac{2}{3}, multipliqueu el numerador pel numerador i el denominador pel denominador.
\frac{2}{9}\sqrt{6}\sqrt{16}
Feu les multiplicacions de la fracció \frac{1\times 2}{3\times 3}.
\frac{2}{9}\sqrt{6}\times 4
Calcula l'arrel quadrada de 16 i obté 4.
\frac{2\times 4}{9}\sqrt{6}
Expresseu \frac{2}{9}\times 4 com a fracció senzilla.
\frac{8}{9}\sqrt{6}
Multipliqueu 2 per 4 per obtenir 8.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}