Resoleu x
x = -\frac{3}{2} = -1\frac{1}{2} = -1,5
Gràfic
Compartir
Copiat al porta-retalls
\left(x-2\right)\times 2+10=x\left(1+2x\right)
La variable x no pot ser igual a cap dels valors 0,2, ja que la divisió per zero no s'ha definit. Multipliqueu els dos costats de l'equació per x\left(x-2\right), el mínim comú múltiple de x,x^{2}-2x,x-2.
2x-4+10=x\left(1+2x\right)
Utilitzeu la propietat distributiva per multiplicar x-2 per 2.
2x+6=x\left(1+2x\right)
Sumeu -4 més 10 per obtenir 6.
2x+6=x+2x^{2}
Utilitzeu la propietat distributiva per multiplicar x per 1+2x.
2x+6-x=2x^{2}
Resteu x en tots dos costats.
x+6=2x^{2}
Combineu 2x i -x per obtenir x.
x+6-2x^{2}=0
Resteu 2x^{2} en tots dos costats.
-2x^{2}+x+6=0
Torneu a ordenar el polinomi per posar-lo en forma estàndard. Poseu els termes en ordre, de la potència més gran a la més petita.
a+b=1 ab=-2\times 6=-12
Per resoldre l'equació, el factor de l'esquerra l'ha agrupat. Primer, cal tornar a escriure el costat esquerre de la mà a -2x^{2}+ax+bx+6. Per cercar a i b, configureu un sistema per resoldre.
-1,12 -2,6 -3,4
Com que ab és negatiu, a i b tenen els signes oposats. Com que a+b és positiu, el número positiu té més valor absolut que el negatiu. Llista de totes les parelles d'enters que donen -12 de producte.
-1+12=11 -2+6=4 -3+4=1
Calculeu la suma de cada parell.
a=4 b=-3
La solució és la parella que atorga 1 de suma.
\left(-2x^{2}+4x\right)+\left(-3x+6\right)
Reescriviu -2x^{2}+x+6 com a \left(-2x^{2}+4x\right)+\left(-3x+6\right).
2x\left(-x+2\right)+3\left(-x+2\right)
2x al primer grup i 3 al segon grup.
\left(-x+2\right)\left(2x+3\right)
Simplifiqueu el terme comú -x+2 mitjançant la propietat distributiva.
x=2 x=-\frac{3}{2}
Per trobar solucions d'equació, resoleu -x+2=0 i 2x+3=0.
x=-\frac{3}{2}
La variable x no pot ser igual a 2.
\left(x-2\right)\times 2+10=x\left(1+2x\right)
La variable x no pot ser igual a cap dels valors 0,2, ja que la divisió per zero no s'ha definit. Multipliqueu els dos costats de l'equació per x\left(x-2\right), el mínim comú múltiple de x,x^{2}-2x,x-2.
2x-4+10=x\left(1+2x\right)
Utilitzeu la propietat distributiva per multiplicar x-2 per 2.
2x+6=x\left(1+2x\right)
Sumeu -4 més 10 per obtenir 6.
2x+6=x+2x^{2}
Utilitzeu la propietat distributiva per multiplicar x per 1+2x.
2x+6-x=2x^{2}
Resteu x en tots dos costats.
x+6=2x^{2}
Combineu 2x i -x per obtenir x.
x+6-2x^{2}=0
Resteu 2x^{2} en tots dos costats.
-2x^{2}+x+6=0
Totes les equacions amb la fórmula ax^{2}+bx+c=0 es poden resoldre utilitzant la fórmula quadràtica següent: \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}. La fórmula quadràtica ofereix dues solucions: una quan ± és una suma i una altra quan és una resta.
x=\frac{-1±\sqrt{1^{2}-4\left(-2\right)\times 6}}{2\left(-2\right)}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu -2 per a, 1 per b i 6 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
x=\frac{-1±\sqrt{1-4\left(-2\right)\times 6}}{2\left(-2\right)}
Eleveu 1 al quadrat.
x=\frac{-1±\sqrt{1+8\times 6}}{2\left(-2\right)}
Multipliqueu -4 per -2.
x=\frac{-1±\sqrt{1+48}}{2\left(-2\right)}
Multipliqueu 8 per 6.
x=\frac{-1±\sqrt{49}}{2\left(-2\right)}
Sumeu 1 i 48.
x=\frac{-1±7}{2\left(-2\right)}
Calculeu l'arrel quadrada de 49.
x=\frac{-1±7}{-4}
Multipliqueu 2 per -2.
x=\frac{6}{-4}
Ara resoleu l'equació x=\frac{-1±7}{-4} quan ± és més. Sumeu -1 i 7.
x=-\frac{3}{2}
Redueix la fracció \frac{6}{-4} al màxim extraient i anul·lant 2.
x=-\frac{8}{-4}
Ara resoleu l'equació x=\frac{-1±7}{-4} quan ± és menys. Resteu 7 de -1.
x=2
Dividiu -8 per -4.
x=-\frac{3}{2} x=2
L'equació ja s'ha resolt.
x=-\frac{3}{2}
La variable x no pot ser igual a 2.
\left(x-2\right)\times 2+10=x\left(1+2x\right)
La variable x no pot ser igual a cap dels valors 0,2, ja que la divisió per zero no s'ha definit. Multipliqueu els dos costats de l'equació per x\left(x-2\right), el mínim comú múltiple de x,x^{2}-2x,x-2.
2x-4+10=x\left(1+2x\right)
Utilitzeu la propietat distributiva per multiplicar x-2 per 2.
2x+6=x\left(1+2x\right)
Sumeu -4 més 10 per obtenir 6.
2x+6=x+2x^{2}
Utilitzeu la propietat distributiva per multiplicar x per 1+2x.
2x+6-x=2x^{2}
Resteu x en tots dos costats.
x+6=2x^{2}
Combineu 2x i -x per obtenir x.
x+6-2x^{2}=0
Resteu 2x^{2} en tots dos costats.
x-2x^{2}=-6
Resteu 6 en tots dos costats. Qualsevol valor restat a zero dóna com a resultat la seva negació.
-2x^{2}+x=-6
Les equacions quadràtiques com aquesta es poden resoldre calculant-ne el quadrat. Per fer-ho, primer l'equació ha de tenir la forma x^{2}+bx=c.
\frac{-2x^{2}+x}{-2}=-\frac{6}{-2}
Dividiu els dos costats per -2.
x^{2}+\frac{1}{-2}x=-\frac{6}{-2}
En dividir per -2 es desfà la multiplicació per -2.
x^{2}-\frac{1}{2}x=-\frac{6}{-2}
Dividiu 1 per -2.
x^{2}-\frac{1}{2}x=3
Dividiu -6 per -2.
x^{2}-\frac{1}{2}x+\left(-\frac{1}{4}\right)^{2}=3+\left(-\frac{1}{4}\right)^{2}
Dividiu -\frac{1}{2}, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir -\frac{1}{4}. A continuació, sumeu el quadrat del nombre -\frac{1}{4} als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
x^{2}-\frac{1}{2}x+\frac{1}{16}=3+\frac{1}{16}
Per elevar -\frac{1}{4} al quadrat, eleveu al quadrat el numerador i el denominador de la fracció.
x^{2}-\frac{1}{2}x+\frac{1}{16}=\frac{49}{16}
Sumeu 3 i \frac{1}{16}.
\left(x-\frac{1}{4}\right)^{2}=\frac{49}{16}
Factor x^{2}-\frac{1}{2}x+\frac{1}{16}. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(x-\frac{1}{4}\right)^{2}}=\sqrt{\frac{49}{16}}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
x-\frac{1}{4}=\frac{7}{4} x-\frac{1}{4}=-\frac{7}{4}
Simplifiqueu.
x=2 x=-\frac{3}{2}
Sumeu \frac{1}{4} als dos costats de l'equació.
x=-\frac{3}{2}
La variable x no pot ser igual a 2.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}