Resoleu b
b=\sqrt{3}+1\approx 2,732050808
Compartir
Copiat al porta-retalls
\frac{2\times 2}{\sqrt{2}}=\frac{b}{\frac{\sqrt{2}+\sqrt{6}}{4}}
Dividiu 2 per \frac{\sqrt{2}}{2} multiplicant 2 pel recíproc de \frac{\sqrt{2}}{2}.
\frac{4}{\sqrt{2}}=\frac{b}{\frac{\sqrt{2}+\sqrt{6}}{4}}
Multipliqueu 2 per 2 per obtenir 4.
\frac{4\sqrt{2}}{\left(\sqrt{2}\right)^{2}}=\frac{b}{\frac{\sqrt{2}+\sqrt{6}}{4}}
Racionalitzeu el denominador de \frac{4}{\sqrt{2}} multiplicant el numerador i el denominador per \sqrt{2}.
\frac{4\sqrt{2}}{2}=\frac{b}{\frac{\sqrt{2}+\sqrt{6}}{4}}
L'arrel quadrada de \sqrt{2} és 2.
2\sqrt{2}=\frac{b}{\frac{\sqrt{2}+\sqrt{6}}{4}}
Dividiu 4\sqrt{2} entre 2 per obtenir 2\sqrt{2}.
2\sqrt{2}=\frac{b\times 4}{\sqrt{2}+\sqrt{6}}
Dividiu b per \frac{\sqrt{2}+\sqrt{6}}{4} multiplicant b pel recíproc de \frac{\sqrt{2}+\sqrt{6}}{4}.
2\sqrt{2}=\frac{b\times 4\left(\sqrt{2}-\sqrt{6}\right)}{\left(\sqrt{2}+\sqrt{6}\right)\left(\sqrt{2}-\sqrt{6}\right)}
Racionalitzeu el denominador de \frac{b\times 4}{\sqrt{2}+\sqrt{6}} multiplicant el numerador i el denominador per \sqrt{2}-\sqrt{6}.
2\sqrt{2}=\frac{b\times 4\left(\sqrt{2}-\sqrt{6}\right)}{\left(\sqrt{2}\right)^{2}-\left(\sqrt{6}\right)^{2}}
Considereu \left(\sqrt{2}+\sqrt{6}\right)\left(\sqrt{2}-\sqrt{6}\right). La multiplicació es pot transformar en una diferència de quadrats fent servir la regla: \left(a-b\right)\left(a+b\right)=a^{2}-b^{2}.
2\sqrt{2}=\frac{b\times 4\left(\sqrt{2}-\sqrt{6}\right)}{2-6}
Eleveu \sqrt{2} al quadrat. Eleveu \sqrt{6} al quadrat.
2\sqrt{2}=\frac{b\times 4\left(\sqrt{2}-\sqrt{6}\right)}{-4}
Resteu 2 de 6 per obtenir -4.
2\sqrt{2}=b\left(-1\right)\left(\sqrt{2}-\sqrt{6}\right)
Anul·leu -4 i -4.
2\sqrt{2}=-b\sqrt{2}+b\sqrt{6}
Utilitzeu la propietat distributiva per multiplicar b\left(-1\right) per \sqrt{2}-\sqrt{6}.
-b\sqrt{2}+b\sqrt{6}=2\sqrt{2}
Intercanvieu els costats perquè tots els termes variables estiguin al costat esquerre.
\left(-\sqrt{2}+\sqrt{6}\right)b=2\sqrt{2}
Combineu tots els termes que continguin b.
\left(\sqrt{6}-\sqrt{2}\right)b=2\sqrt{2}
L'equació té la forma estàndard.
\frac{\left(\sqrt{6}-\sqrt{2}\right)b}{\sqrt{6}-\sqrt{2}}=\frac{2\sqrt{2}}{\sqrt{6}-\sqrt{2}}
Dividiu els dos costats per -\sqrt{2}+\sqrt{6}.
b=\frac{2\sqrt{2}}{\sqrt{6}-\sqrt{2}}
En dividir per -\sqrt{2}+\sqrt{6} es desfà la multiplicació per -\sqrt{2}+\sqrt{6}.
b=\sqrt{3}+1
Dividiu 2\sqrt{2} per -\sqrt{2}+\sqrt{6}.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}