Calcula
\frac{4}{3}\approx 1,333333333
Compartir
Copiat al porta-retalls
\frac{1-\left(\frac{\sqrt{2}}{2}\right)^{2}}{1+\left(\sin(45)\right)^{2}}+\left(\tan(45)\right)^{2}
Obteniu el valor de \sin(45) de la taula de valors trigonomètrics.
\frac{1-\frac{\left(\sqrt{2}\right)^{2}}{2^{2}}}{1+\left(\sin(45)\right)^{2}}+\left(\tan(45)\right)^{2}
Per elevar \frac{\sqrt{2}}{2} a una potència, eleveu el numerador i el denominador a la potència en qüestió i dividiu-los.
\frac{1-\frac{2}{2^{2}}}{1+\left(\sin(45)\right)^{2}}+\left(\tan(45)\right)^{2}
L'arrel quadrada de \sqrt{2} és 2.
\frac{1-\frac{2}{4}}{1+\left(\sin(45)\right)^{2}}+\left(\tan(45)\right)^{2}
Calculeu 2 elevat a 2 per obtenir 4.
\frac{1-\frac{1}{2}}{1+\left(\sin(45)\right)^{2}}+\left(\tan(45)\right)^{2}
Redueix la fracció \frac{2}{4} al màxim extraient i anul·lant 2.
\frac{\frac{1}{2}}{1+\left(\sin(45)\right)^{2}}+\left(\tan(45)\right)^{2}
Resteu 1 de \frac{1}{2} per obtenir \frac{1}{2}.
\frac{\frac{1}{2}}{1+\left(\frac{\sqrt{2}}{2}\right)^{2}}+\left(\tan(45)\right)^{2}
Obteniu el valor de \sin(45) de la taula de valors trigonomètrics.
\frac{\frac{1}{2}}{1+\frac{\left(\sqrt{2}\right)^{2}}{2^{2}}}+\left(\tan(45)\right)^{2}
Per elevar \frac{\sqrt{2}}{2} a una potència, eleveu el numerador i el denominador a la potència en qüestió i dividiu-los.
\frac{\frac{1}{2}}{\frac{2^{2}}{2^{2}}+\frac{\left(\sqrt{2}\right)^{2}}{2^{2}}}+\left(\tan(45)\right)^{2}
Per afegir o restar les expressions, amplieu-les perquè els denominadors coincideixin. Multipliqueu 1 per \frac{2^{2}}{2^{2}}.
\frac{\frac{1}{2}}{\frac{2^{2}+\left(\sqrt{2}\right)^{2}}{2^{2}}}+\left(\tan(45)\right)^{2}
Com que \frac{2^{2}}{2^{2}} i \frac{\left(\sqrt{2}\right)^{2}}{2^{2}} tenen el mateix denominador, afegiu-los mitjançant l'addició dels seus numeradors.
\frac{2^{2}}{2\left(2^{2}+\left(\sqrt{2}\right)^{2}\right)}+\left(\tan(45)\right)^{2}
Dividiu \frac{1}{2} per \frac{2^{2}+\left(\sqrt{2}\right)^{2}}{2^{2}} multiplicant \frac{1}{2} pel recíproc de \frac{2^{2}+\left(\sqrt{2}\right)^{2}}{2^{2}}.
\frac{2}{\left(\sqrt{2}\right)^{2}+2^{2}}+\left(\tan(45)\right)^{2}
Anul·leu 2 tant al numerador com al denominador.
\frac{2}{2+2^{2}}+\left(\tan(45)\right)^{2}
L'arrel quadrada de \sqrt{2} és 2.
\frac{2}{2+4}+\left(\tan(45)\right)^{2}
Calculeu 2 elevat a 2 per obtenir 4.
\frac{2}{6}+\left(\tan(45)\right)^{2}
Sumeu 2 més 4 per obtenir 6.
\frac{1}{3}+\left(\tan(45)\right)^{2}
Redueix la fracció \frac{2}{6} al màxim extraient i anul·lant 2.
\frac{1}{3}+1^{2}
Obteniu el valor de \tan(45) de la taula de valors trigonomètrics.
\frac{1}{3}+1
Calculeu 1 elevat a 2 per obtenir 1.
\frac{4}{3}
Sumeu \frac{1}{3} més 1 per obtenir \frac{4}{3}.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}