Resoleu x
x=-1
x=2
Gràfic
Compartir
Copiat al porta-retalls
2+xx=x+4
La variable x no pot ser igual a 0, ja que la divisió per zero no s'ha definit. Multipliqueu els dos costats de l'equació per 2x, el mínim comú múltiple de x,2,2x.
2+x^{2}=x+4
Multipliqueu x per x per obtenir x^{2}.
2+x^{2}-x=4
Resteu x en tots dos costats.
2+x^{2}-x-4=0
Resteu 4 en tots dos costats.
-2+x^{2}-x=0
Resteu 2 de 4 per obtenir -2.
x^{2}-x-2=0
Totes les equacions amb la fórmula ax^{2}+bx+c=0 es poden resoldre utilitzant la fórmula quadràtica següent: \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}. La fórmula quadràtica ofereix dues solucions: una quan ± és una suma i una altra quan és una resta.
x=\frac{-\left(-1\right)±\sqrt{1-4\left(-2\right)}}{2}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu 1 per a, -1 per b i -2 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
x=\frac{-\left(-1\right)±\sqrt{1+8}}{2}
Multipliqueu -4 per -2.
x=\frac{-\left(-1\right)±\sqrt{9}}{2}
Sumeu 1 i 8.
x=\frac{-\left(-1\right)±3}{2}
Calculeu l'arrel quadrada de 9.
x=\frac{1±3}{2}
El contrari de -1 és 1.
x=\frac{4}{2}
Ara resoleu l'equació x=\frac{1±3}{2} quan ± és més. Sumeu 1 i 3.
x=2
Dividiu 4 per 2.
x=-\frac{2}{2}
Ara resoleu l'equació x=\frac{1±3}{2} quan ± és menys. Resteu 3 de 1.
x=-1
Dividiu -2 per 2.
x=2 x=-1
L'equació ja s'ha resolt.
2+xx=x+4
La variable x no pot ser igual a 0, ja que la divisió per zero no s'ha definit. Multipliqueu els dos costats de l'equació per 2x, el mínim comú múltiple de x,2,2x.
2+x^{2}=x+4
Multipliqueu x per x per obtenir x^{2}.
2+x^{2}-x=4
Resteu x en tots dos costats.
x^{2}-x=4-2
Resteu 2 en tots dos costats.
x^{2}-x=2
Resteu 4 de 2 per obtenir 2.
x^{2}-x+\left(-\frac{1}{2}\right)^{2}=2+\left(-\frac{1}{2}\right)^{2}
Dividiu -1, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir -\frac{1}{2}. A continuació, sumeu el quadrat del nombre -\frac{1}{2} als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
x^{2}-x+\frac{1}{4}=2+\frac{1}{4}
Per elevar -\frac{1}{2} al quadrat, eleveu al quadrat el numerador i el denominador de la fracció.
x^{2}-x+\frac{1}{4}=\frac{9}{4}
Sumeu 2 i \frac{1}{4}.
\left(x-\frac{1}{2}\right)^{2}=\frac{9}{4}
Factor x^{2}-x+\frac{1}{4}. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(x-\frac{1}{2}\right)^{2}}=\sqrt{\frac{9}{4}}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
x-\frac{1}{2}=\frac{3}{2} x-\frac{1}{2}=-\frac{3}{2}
Simplifiqueu.
x=2 x=-1
Sumeu \frac{1}{2} als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}