Calcula
6
Factoritzar
2\times 3
Compartir
Copiat al porta-retalls
\frac{2+\sqrt{3}}{\left(2-\sqrt{3}\right)\left(2+\sqrt{3}\right)}+\frac{1}{2+\sqrt{3}}+\frac{\sqrt{8}}{\sqrt{2}}
Racionalitzeu el denominador de \frac{1}{2-\sqrt{3}} multiplicant el numerador i el denominador per 2+\sqrt{3}.
\frac{2+\sqrt{3}}{2^{2}-\left(\sqrt{3}\right)^{2}}+\frac{1}{2+\sqrt{3}}+\frac{\sqrt{8}}{\sqrt{2}}
Considereu \left(2-\sqrt{3}\right)\left(2+\sqrt{3}\right). La multiplicació es pot transformar en una diferència de quadrats fent servir la regla: \left(a-b\right)\left(a+b\right)=a^{2}-b^{2}.
\frac{2+\sqrt{3}}{4-3}+\frac{1}{2+\sqrt{3}}+\frac{\sqrt{8}}{\sqrt{2}}
Eleveu 2 al quadrat. Eleveu \sqrt{3} al quadrat.
\frac{2+\sqrt{3}}{1}+\frac{1}{2+\sqrt{3}}+\frac{\sqrt{8}}{\sqrt{2}}
Resteu 4 de 3 per obtenir 1.
2+\sqrt{3}+\frac{1}{2+\sqrt{3}}+\frac{\sqrt{8}}{\sqrt{2}}
Qualsevol quantitat dividida entre u és igual a si mateixa.
2+\sqrt{3}+\frac{2-\sqrt{3}}{\left(2+\sqrt{3}\right)\left(2-\sqrt{3}\right)}+\frac{\sqrt{8}}{\sqrt{2}}
Racionalitzeu el denominador de \frac{1}{2+\sqrt{3}} multiplicant el numerador i el denominador per 2-\sqrt{3}.
2+\sqrt{3}+\frac{2-\sqrt{3}}{2^{2}-\left(\sqrt{3}\right)^{2}}+\frac{\sqrt{8}}{\sqrt{2}}
Considereu \left(2+\sqrt{3}\right)\left(2-\sqrt{3}\right). La multiplicació es pot transformar en una diferència de quadrats fent servir la regla: \left(a-b\right)\left(a+b\right)=a^{2}-b^{2}.
2+\sqrt{3}+\frac{2-\sqrt{3}}{4-3}+\frac{\sqrt{8}}{\sqrt{2}}
Eleveu 2 al quadrat. Eleveu \sqrt{3} al quadrat.
2+\sqrt{3}+\frac{2-\sqrt{3}}{1}+\frac{\sqrt{8}}{\sqrt{2}}
Resteu 4 de 3 per obtenir 1.
2+\sqrt{3}+2-\sqrt{3}+\frac{\sqrt{8}}{\sqrt{2}}
Qualsevol quantitat dividida entre u és igual a si mateixa.
4+\sqrt{3}-\sqrt{3}+\frac{\sqrt{8}}{\sqrt{2}}
Sumeu 2 més 2 per obtenir 4.
4+\frac{\sqrt{8}}{\sqrt{2}}
Combineu \sqrt{3} i -\sqrt{3} per obtenir 0.
4+\sqrt{4}
Torna a escriure la divisió d'arrels quadrades \frac{\sqrt{8}}{\sqrt{2}} com a arrel quadrada de la divisió \sqrt{\frac{8}{2}} i realitza la divisió.
4+2
Calcula l'arrel quadrada de 4 i obté 2.
6
Sumeu 4 més 2 per obtenir 6.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}