Resoleu x
x=3
x=0
Gràfic
Compartir
Copiat al porta-retalls
x\left(\frac{1}{2}x-\frac{3}{2}\right)=0
Simplifiqueu x.
x=0 x=3
Per trobar solucions d'equació, resoleu x=0 i \frac{x-3}{2}=0.
\frac{1}{2}x^{2}-\frac{3}{2}x=0
Totes les equacions amb la fórmula ax^{2}+bx+c=0 es poden resoldre utilitzant la fórmula quadràtica següent: \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}. La fórmula quadràtica ofereix dues solucions: una quan ± és una suma i una altra quan és una resta.
x=\frac{-\left(-\frac{3}{2}\right)±\sqrt{\left(-\frac{3}{2}\right)^{2}}}{2\times \frac{1}{2}}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu \frac{1}{2} per a, -\frac{3}{2} per b i 0 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
x=\frac{-\left(-\frac{3}{2}\right)±\frac{3}{2}}{2\times \frac{1}{2}}
Calculeu l'arrel quadrada de \left(-\frac{3}{2}\right)^{2}.
x=\frac{\frac{3}{2}±\frac{3}{2}}{2\times \frac{1}{2}}
El contrari de -\frac{3}{2} és \frac{3}{2}.
x=\frac{\frac{3}{2}±\frac{3}{2}}{1}
Multipliqueu 2 per \frac{1}{2}.
x=\frac{3}{1}
Ara resoleu l'equació x=\frac{\frac{3}{2}±\frac{3}{2}}{1} quan ± és més. Sumeu \frac{3}{2} i \frac{3}{2} trobant un denominador comú i sumant-ne els numeradors. A continuació, reduïu la fracció al màxim sempre que sigui possible.
x=3
Dividiu 3 per 1.
x=\frac{0}{1}
Ara resoleu l'equació x=\frac{\frac{3}{2}±\frac{3}{2}}{1} quan ± és menys. Per restar \frac{3}{2} de \frac{3}{2}, trobeu un denominador comú i resteu-ne els numeradors. A continuació, reduïu la fracció als termes més baixos sempre que sigui possible.
x=0
Dividiu 0 per 1.
x=3 x=0
L'equació ja s'ha resolt.
\frac{1}{2}x^{2}-\frac{3}{2}x=0
Les equacions quadràtiques com aquesta es poden resoldre calculant-ne el quadrat. Per fer-ho, primer l'equació ha de tenir la forma x^{2}+bx=c.
\frac{\frac{1}{2}x^{2}-\frac{3}{2}x}{\frac{1}{2}}=\frac{0}{\frac{1}{2}}
Multipliqueu els dos costats per 2.
x^{2}+\left(-\frac{\frac{3}{2}}{\frac{1}{2}}\right)x=\frac{0}{\frac{1}{2}}
En dividir per \frac{1}{2} es desfà la multiplicació per \frac{1}{2}.
x^{2}-3x=\frac{0}{\frac{1}{2}}
Dividiu -\frac{3}{2} per \frac{1}{2} multiplicant -\frac{3}{2} pel recíproc de \frac{1}{2}.
x^{2}-3x=0
Dividiu 0 per \frac{1}{2} multiplicant 0 pel recíproc de \frac{1}{2}.
x^{2}-3x+\left(-\frac{3}{2}\right)^{2}=\left(-\frac{3}{2}\right)^{2}
Dividiu -3, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir -\frac{3}{2}. A continuació, sumeu el quadrat del nombre -\frac{3}{2} als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
x^{2}-3x+\frac{9}{4}=\frac{9}{4}
Per elevar -\frac{3}{2} al quadrat, eleveu al quadrat el numerador i el denominador de la fracció.
\left(x-\frac{3}{2}\right)^{2}=\frac{9}{4}
Factor x^{2}-3x+\frac{9}{4}. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(x-\frac{3}{2}\right)^{2}}=\sqrt{\frac{9}{4}}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
x-\frac{3}{2}=\frac{3}{2} x-\frac{3}{2}=-\frac{3}{2}
Simplifiqueu.
x=3 x=0
Sumeu \frac{3}{2} als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}