Resoleu x
x=2
x = \frac{5}{2} = 2\frac{1}{2} = 2,5
Gràfic
Compartir
Copiat al porta-retalls
\frac{1}{15}x^{2}-\frac{3}{10}x+\frac{1}{3}=0
Totes les equacions amb la fórmula ax^{2}+bx+c=0 es poden resoldre utilitzant la fórmula quadràtica següent: \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}. La fórmula quadràtica ofereix dues solucions: una quan ± és una suma i una altra quan és una resta.
x=\frac{-\left(-\frac{3}{10}\right)±\sqrt{\left(-\frac{3}{10}\right)^{2}-4\times \frac{1}{15}\times \frac{1}{3}}}{2\times \frac{1}{15}}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu \frac{1}{15} per a, -\frac{3}{10} per b i \frac{1}{3} per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
x=\frac{-\left(-\frac{3}{10}\right)±\sqrt{\frac{9}{100}-4\times \frac{1}{15}\times \frac{1}{3}}}{2\times \frac{1}{15}}
Per elevar -\frac{3}{10} al quadrat, eleveu al quadrat el numerador i el denominador de la fracció.
x=\frac{-\left(-\frac{3}{10}\right)±\sqrt{\frac{9}{100}-\frac{4}{15}\times \frac{1}{3}}}{2\times \frac{1}{15}}
Multipliqueu -4 per \frac{1}{15}.
x=\frac{-\left(-\frac{3}{10}\right)±\sqrt{\frac{9}{100}-\frac{4}{45}}}{2\times \frac{1}{15}}
Per multiplicar -\frac{4}{15} per \frac{1}{3}, multipliqueu el numerador pel numerador i el denominador pel denominador. A continuació, reduïu la fracció als termes més baixos sempre que sigui possible.
x=\frac{-\left(-\frac{3}{10}\right)±\sqrt{\frac{1}{900}}}{2\times \frac{1}{15}}
Sumeu \frac{9}{100} i -\frac{4}{45} trobant un denominador comú i sumant-ne els numeradors. A continuació, reduïu la fracció al màxim sempre que sigui possible.
x=\frac{-\left(-\frac{3}{10}\right)±\frac{1}{30}}{2\times \frac{1}{15}}
Calculeu l'arrel quadrada de \frac{1}{900}.
x=\frac{\frac{3}{10}±\frac{1}{30}}{2\times \frac{1}{15}}
El contrari de -\frac{3}{10} és \frac{3}{10}.
x=\frac{\frac{3}{10}±\frac{1}{30}}{\frac{2}{15}}
Multipliqueu 2 per \frac{1}{15}.
x=\frac{\frac{1}{3}}{\frac{2}{15}}
Ara resoleu l'equació x=\frac{\frac{3}{10}±\frac{1}{30}}{\frac{2}{15}} quan ± és més. Sumeu \frac{3}{10} i \frac{1}{30} trobant un denominador comú i sumant-ne els numeradors. A continuació, reduïu la fracció al màxim sempre que sigui possible.
x=\frac{5}{2}
Dividiu \frac{1}{3} per \frac{2}{15} multiplicant \frac{1}{3} pel recíproc de \frac{2}{15}.
x=\frac{\frac{4}{15}}{\frac{2}{15}}
Ara resoleu l'equació x=\frac{\frac{3}{10}±\frac{1}{30}}{\frac{2}{15}} quan ± és menys. Per restar \frac{1}{30} de \frac{3}{10}, trobeu un denominador comú i resteu-ne els numeradors. A continuació, reduïu la fracció als termes més baixos sempre que sigui possible.
x=2
Dividiu \frac{4}{15} per \frac{2}{15} multiplicant \frac{4}{15} pel recíproc de \frac{2}{15}.
x=\frac{5}{2} x=2
L'equació ja s'ha resolt.
\frac{1}{15}x^{2}-\frac{3}{10}x+\frac{1}{3}=0
Les equacions quadràtiques com aquesta es poden resoldre calculant-ne el quadrat. Per fer-ho, primer l'equació ha de tenir la forma x^{2}+bx=c.
\frac{1}{15}x^{2}-\frac{3}{10}x+\frac{1}{3}-\frac{1}{3}=-\frac{1}{3}
Resteu \frac{1}{3} als dos costats de l'equació.
\frac{1}{15}x^{2}-\frac{3}{10}x=-\frac{1}{3}
En restar \frac{1}{3} a si mateix s'obté 0.
\frac{\frac{1}{15}x^{2}-\frac{3}{10}x}{\frac{1}{15}}=-\frac{\frac{1}{3}}{\frac{1}{15}}
Multipliqueu els dos costats per 15.
x^{2}+\left(-\frac{\frac{3}{10}}{\frac{1}{15}}\right)x=-\frac{\frac{1}{3}}{\frac{1}{15}}
En dividir per \frac{1}{15} es desfà la multiplicació per \frac{1}{15}.
x^{2}-\frac{9}{2}x=-\frac{\frac{1}{3}}{\frac{1}{15}}
Dividiu -\frac{3}{10} per \frac{1}{15} multiplicant -\frac{3}{10} pel recíproc de \frac{1}{15}.
x^{2}-\frac{9}{2}x=-5
Dividiu -\frac{1}{3} per \frac{1}{15} multiplicant -\frac{1}{3} pel recíproc de \frac{1}{15}.
x^{2}-\frac{9}{2}x+\left(-\frac{9}{4}\right)^{2}=-5+\left(-\frac{9}{4}\right)^{2}
Dividiu -\frac{9}{2}, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir -\frac{9}{4}. A continuació, sumeu el quadrat del nombre -\frac{9}{4} als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
x^{2}-\frac{9}{2}x+\frac{81}{16}=-5+\frac{81}{16}
Per elevar -\frac{9}{4} al quadrat, eleveu al quadrat el numerador i el denominador de la fracció.
x^{2}-\frac{9}{2}x+\frac{81}{16}=\frac{1}{16}
Sumeu -5 i \frac{81}{16}.
\left(x-\frac{9}{4}\right)^{2}=\frac{1}{16}
Factor x^{2}-\frac{9}{2}x+\frac{81}{16}. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(x-\frac{9}{4}\right)^{2}}=\sqrt{\frac{1}{16}}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
x-\frac{9}{4}=\frac{1}{4} x-\frac{9}{4}=-\frac{1}{4}
Simplifiqueu.
x=\frac{5}{2} x=2
Sumeu \frac{9}{4} als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}